Noms antics d'Onda (II): la Mesquita

Noms antics d'Onda (II): 

la Mesquita

Ismael Xiva i Molina.

Arreu del País Valencià, sovintegen noms de lloc com la Mesquita o les Mesquites. De fet, el Corpus Toponímic Valencià (CTV) n'inclou més de 20 en l'àmbit territorial de predomini lingüístic valencià i una desena en el de predomini lingüístic castellanoparlant. També n'arreplegà uns quants Joan Coromines en l'Onomasticon Cataloniae i tots els reconduí a l'àrab mäsĝid, "casa d'oració, mesquita". 

Algunes d'estes mesquites toponímiques les trobem en àrees on la presència islàmica s'estengué més enllà de la conquesta de Jaume I, com ara Aín —partida de la Mesquita—, o Xóvar i Eslida —muntanya de la Mesquita, altrament coneguda com el Puntal de l'Aljub—. Però, amb independència que evoquen o no l'existència passada d'oratoris islàmics en els indrets als que donen nom, totes les publicacions fetes fins ara ignoren la que va existir en el terme d'Onda.

En efecte, la vila d'Onda també tingué la seua partida de la Mesquita, encara que es tracte d'un topònim desaparegut, probablement, des de fa més de mig mil·lenni. D'ell, n'hem tingut notícia a través d'un únic testimoni documental redactat en un pergamí que es va cosir com a coberta del llibre d'actes del justícia onder de l'any 1468. Gràcies a esta reutilització, el text —que data de finals del segle XIV o principis del XV—, ha sobreviscut i l'hem pogut conèixer.

Onda des de la partida de la Merlota.
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

El document en qüestió és un carregament de censal protagonitzat pel matrimoni onder format per Bernat Mercadal i na Barcelona, i Joan Garcia, també d'Onda. Va ser dut a terme el dia primer d'abril d'un any acabat en 7. Com que un Bernat Mercadal apareix en les nòmines del dret reial del morabatí de la vila de 1379 (1) a 1415 (2) i la mateixa na Barcelona és mencionada en el quadern de 1421 com a viuda —«muller quondam d'en Bernat Mercadal»(3)—, l'acte és molt possible que tinguera lloc en 1407. Açò és també perquè llegim fragmentàriament «...imo Septimo» i «Quod est actum Onde, prima die Aprilis Anno a Nativitate Domini Mil(...) dringe...»(4). El notari que donà fe pública de la transacció fou Bertran Pineda, a qui Garcia Edo (1990) va documentar en actiu entre els anys 1405 i 1409, cosa que també encaixa amb la cronologia que proposem.

Passejant per l'Horta de Sonella, amb el nucli urbà d'Onda ja al fons.
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

Amb tot, el fragment en què apareix el topònim de la Mesquita és vertaderament breu, però dona alguna dada sobre la partida:

«Item in et super unam peoniam et mediani terre, quas habemus et posidemus in dicta Orta, in partita vocata la Mezquita, prout co...»(5).

«També, sobre una peònia i mitja de terra que tenim i posseïm en la dita Horta, en la partida anomenada la Mesquita, tal com [afronta]...».

A la llum d'açò, la Mesquita era el nom d'un paratge pròxim al nucli urbà, pertanyent a l'Horta. Ara bé, més enllà d'esta precisió, com que l'anterior és l'únic testimoni que acredita la seua existència, de moment ens és impossible determinar en quin punt exacte hi estigué i si estava motivat o no per la presència d'algun oratori islàmic. Caldrà que, en el futur, aparega nova documentació que ho aclarisca.

Paisatge rural del terme d'Onda, en el límit amb el de Vila-real.
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

Òbviament, la Mesquita del terme d'Onda documentada cap a 1407 no té res a vore amb les Fontetes de Mesquita, denominació d'uns naixements d'aigua que afloren en l'Ombria de Roca, vora el camí de la Mola, en el vessant septentrional del Cuquello. El nom d'estos prové del llinatge dels Mesquita, assentat en Artesa en 1616, durant el procés de repoblació que va seguir a l'expulsió dels moriscos de 1609. En aquell moment, s'establiren en este poble Francesc Mesquita i Joan Mesquita (Guinot i Ardit, 2017). Tampoc existix cap lligam amb el mas de Mesquita, situat al peu de la Penya de Ramos.

Fragment del pergamí on apareix esmentat el topònim de la partida de la Mesquita.
Font: Arxiu del Regne de València.

RESUM

Anys documentat: c. 1407.

Evolució: la Mesquita.

Motivació: Religiosa.

Tipus de topònim: Rural.

NOTES ARXIVÍSTIQUES

(1) ARV. Mestre Racional, 11.774, f. 121r.

(2) ARV. Mestre Racional, 11.779, f. 10r.

(3) ARV. Mestre Racional, 11.783, f. 12v.

(4) ARV. Batllia General, 1.311, f. s/n.

(5) Ídem.

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

Coromines, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniae, 8 volums. Barcelona: Curial.

Garcia Edo, V. (1990). Notarios de Onda de los siglos XV y XVI. Miralcamp: Butlletí d'Estudis Onders, 5, 21-40.

Guinot, E. i Ardit, M. (2017). Cartes de poblament valencianes modernes, volum III. València: Universitat de València.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble

Imatge
El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble Ismael Xiva i Molina. De la mateixa manera que l'aigua de la Mediterrània és líquida, que el groc naix de mesclar el roig i el verd, que el dia seguix a la nit i la nit al dia, i que l'univers tingué un principi i tindrà un final, els pobles —és a dir, la gent que conforma els municipis, les regions, les nacions —,  són això mateix, pobles.  Esta és una realitat tan forta i tossuda que ni els mateixos membres del poble, per molt que vulguen, poden fer-la desaparèixer a conveniència. Poden renegar d'ells mateixos, poden autoodiar-se o, fins i tot, poden votar la seua pròpia dissolució. Però, es tracta d'esforços vans, perquè  el bagatge històric que atresoren, la seua llengua, les seues tradicions, la seua cosmovisió o la seua idiosincràsia no s'esfumen amb tanta facilitat i, a pesar seu, perduren d'una manera o d'una altra i durant un temps més o menys llarg en el seu DNA: opinions subtils, fonemes particular...
Més informació

Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)

Imatge
  Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)  Ismael Xiva i Molina. El triomf de l'Estat liberal en Espanya després de la mort del rei Ferran el Desitjat, el fracàs de l'Estatut Reial de 1834 i la derrota carlina en la Guerra de 1833-1840 sacsejà els fonaments de tot allò que s'havia tingut per cert i immutable fins aleshores. Sense ànim d'exhaustivitat, només cal pensar en la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, en la desamortització de Mendizábal o en el naixement efectiu i definitiu de les províncies com a nova forma d'organització territorial. Estos canvis que s'experimentaren en els grans teatres de la política i del poder de l'Estat espanyol, tard o d'hora, s'havien de propagar arreu del territori i, finalment, hi arribaren i es manifestaren de maneres molt distintes, fins i tot insospitades, com la que ens ocupa ací: la manera d'organitzar i sufragar les f...
Més informació

Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 localitzada en l'Arxiu del Regne de València

Imatge
  Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 localitzada en l'Arxiu del Regne de València  Ismael Xiva i Molina. Una nova còpia  de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 ha sigut localitzada en l'Arxiu del Regne de València.  L'hem trobada en l'expedient d'un litigi de finals del segle XVI entre estos dos pobles i fou confeccionada en 1583, prenent com a referència una còpia anterior de 1314 que s'havia fet sobre la base del pergamí original.  Es tracta de la quinzena versió d'este document de la que se'n té notícia, després de les 14 inventariades per Arcadi Garcia Sanz i Vicent Garcia Edo en l'estudi monogràfic que dedicaren en 1984 a este instrument cabdal per a la història ondera i talera.  Vista general d'Onda des del tossal del Fideuer el dissabte 7 de setembre de 2024. Fotografia:  Ismael Xiva i Molina . Així, tal com comentem, el processos i litigis de segles passats conservats en e...
Més informació