L' Alcavó

Santa Caterina, Sant Francesc i el presumpte masclisme  d'un topònim del terme d'Onda Ismael Xiva i Molina. A banda de commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, els cristians també celebren el 25 de novembre la festa litúrgica de Santa Caterina, màrtir, que suposadament visqué en la ciutat d’Alexandria a cavall dels segles III i IV. En el terme d’Onda, esta advocació del santoral es va convertir en la part denotativa d’un topònim a partir de mitjan segle XV com a conseqüència de la fundació  d’un convent de pares franciscans que va ser intitulat de Santa Caterina  en el capoll d’un tossalet lleugerament elevat sobre el riu de Sonella i la partida de Sonella, el camí d’Artana, el camí de València —hui dia, de Betxí—, i el Prat.  Situació del convent de Santa Caterina en el terme d'Onda. Font: Institut Cartogràfic Valencià. En este sentit, no és superflu subratllar que la major part dels topònims tenen dos parts: la connotativa o genèr

El neohagiotopònim de l'Ull de Déu i algunes creus o peirons desapareguts d'Onda Ismael Xiva i Molina. L’Ull de Déu — també conegut en la seua forma castellana, que fou la primera en què es difongué, com “El Ojo de Dios”—, és un hagiotopònim —o siga, un nom de lloc motivat per una advocació religiosa—, alhora que un neotopònim —és a dir, un nom de lloc inventat fa relativament poc—, que s’utilitza des de fa vora 20 anys per a designar unes ruïnes situades al nord-est del tossal de Beniparrell, per dalt del Racó de Lleó. L'Ull de Déu. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. La motivació d’esta denominació no és una altra que la forma de les referides ruïnes —una base triangular feta de pedres—, que recorda a una de les representacions més populars i tradicionals del Déu dels cristians. La proximitat de l’emplaçament a l’ermitori del Salvador també va contribuir al naixement de l’hagiotopònim, així com a l’aparició de diferents teories sobre el seu origen. L'Ull de Déu des d

Sobre la Navarra, topònim de l'Horta d'Artesa Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 5 de novembre de 2023. Entre octubre i novembre, és el temps de collir l’oliva i, per tant, per aquestes dates, és facil de veure en moltes de les heretats d’olivar de la nostra zona gent amunt i avall amb vares, mantes, caixons, etc., arreplegant el fruit de l’olivera.  Açò és el que hem estat fent aquests dies a l’heretat familiar situada a la Navarra, a l’Horta d’Artesa. I aquest fet és una bona excusa per a parlar un poc sobre aquest nom de lloc. Imatges de la collita d'olives a la Navarra, el primer cap de setmana de novembre de 2023.  Fotografia: Ismael Xiva i Molina. Així, el topònim de la Navarra fa referència a un paratge de l’Horta d’Artesa situat al sud al poble, entre el Riu, el Cubero —incorporat al nucli urbà fa vora 20 anys—, i els Alcavons. És un dels 200 noms de lloc artesols que vaig recollir en el llibre ‘Toponímia d’Artesa: recull