L' Alcavó

Redescobriment de la cova d'Arzo (partida de la Foia dels Frares, terme d'Onda): Desembre 2022-Gener 2023 Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 28 de gener de 2023. A pesar que l’article Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779 que vaig publicar el passat mes de desembre a la revista Onomàstica: Anuari de la Societat d’Onomàstica se centra només en els noms dels corrals dels actuals termes d’Onda i de Tales aplegats en el document mencionat, aquest text fet en l’últim quart de la centúria del mil set-cents reprodueix molts altres topònims onders, artesols i talers: noms de partides, de camins, de casetes, etc. D’aquests, a mode il•lustratiu, n’esmente alguns en la introducció de l’article, com el dels Pinets d’Eugeni o el de la cova d’Arzo. Aquest últim apareix diverses vegades en el llibre d’assegadors de 1779, en la descripció de la via pecuària número 25, que eixia del pont so

  Maion, un llinatge morisc fossilitzat en la toponímia Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 6 de gener de 2023. La font de Montí, a Tales, és un naixement prou conegut entre la gent de la contrada, que sol pujar-hi per la pista de terra feta sobre el camí de Tales a Artana a fi d’omplir garrafes i garrafes d’aigua. Però, encara hui, a aquesta font se l’anomena també de Montí Maion o, directament, de Maion. Ara bé, d’on ve aquest Maion? Font de Montí Maion. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. El més segur és que es tracte d’un cognom, Maion/Maió/Mayón, àmpliament documentat durant el segle XVI entre els moriscos que habitaven la mateixa Tales i la veïna alqueria d’Artesa. Per tant, estaríem davant d’un antropònim, és a dir, un nom de lloc motivat per la denominació d’una persona (en aquest cas, d’algun morisc artesol o taler que pertanyia a aquest llinatge). Al treball ‘Aproximació a la toponímia rural d’Onda del segle XVIII a través dels protoco