L' Alcavó

Lluís Munyós, la mà que va modelar el Salvador Ismael Xiva i Molina. Publicat originalment en el setmanari Arrels, número 882, amb data de 24/06/2026 Les guerres s’han acarnissat amb el patrimoni material d’Onda, especialment amb el religiós, al llarg dels últims 200 anys. La Guerra de la Independència (1808-1814), la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), la I Guerra Carlina (1834-1840) o la Guerra Civil (1936-1939) van arrabassar a la nostra vila bona part del llegat artístic atresorat durant generacions. Dissortadament, d’aquelles obres d’art destruïdes o furtades en una època en què la fotografia estava per nàixer o a penes s’havia inventat, només podem tindre memòria i coneixement a través de la investigació arxivística. I, justament, els arxius d’Onda també han estat en la diana de les guerres: el foc els ha minvat a poc a poc. Però perseverar-hi és la clau per a tornar a posar noms i cognoms als artistes que treballaren a la vila segles arrere, per a retrobar les obre...

Cercant les nostres  «verbis hispanis »: actes sacramentals i documents notarials fets en Onda en valencià abans de 1707   Ismael Xiva i Molina. La desaparició de la pràctica totalitat dels fons de l'Arxiu Parroquial d'Onda anteriors al segle XIX entre el 10 d'agost  —saqueig de l'església de l'Assumpció —, i el 9 d'octubre de 1936  —incendi del temple —, així com de bona part de  l'Arxiu Municipal d'Onda el 2 d'octubre d'aquell any  —incloent-hi la col·lecció de protocols notarials i el fons judicial —, (AHN. FC-Causa General , 1.402, exp. 18, f. s/n) ens priva de la possibilitat d'accedir hui dia a milers i milers de pàgines per a construir i reconstruir la història local, però també la nacional del nostre país.  Vista panoràmica d'Onda feta des del camí de Castelló per Carlos Sarthou. Font: Impresiones de mi tierra , 1911. Mancant-nos irremeiablement des de fa vora un segle, la seua absència ens força a ser ignorants no només dels deta...

Santa Caterina, Sant Francesc i el presumpte masclisme  d'un topònim del terme d'Onda Ismael Xiva i Molina. A banda de commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, els cristians també celebren el 25 de novembre la festa litúrgica de Santa Caterina, màrtir, que suposadament visqué en la ciutat d’Alexandria a cavall dels segles III i IV. En el terme d’Onda, esta advocació del santoral es va convertir en la part denotativa d’un topònim a partir de mitjan segle XV com a conseqüència de la fundació  d’un convent de pares franciscans que va ser intitulat de Santa Caterina  en el capoll d’un tossalet lleugerament elevat sobre el riu de Sonella i la partida de Sonella, el camí d’Artana, el camí de València —hui dia, de Betxí—, i el Prat.  Situació del convent de Santa Caterina en el terme d'Onda. Font: Institut Cartogràfic Valencià. En este sentit, no és superflu subratllar que la major part dels topònims tenen dos parts: la connotativa ...