Entrades

Textos per a la història d'Artesa (I): la compravenda d'una casa en el poble, vora el Camí Reial, en 1550

Imatge
Textos per a la història d'Artesa (I): la compravenda d'una casa en el poble, vora el Camí Reial, en 1550 Ismael Xiva i Molina. Una de les escriptures de transacció sobre béns immobles situats en Artesa més antigues que coneixem és un instrument públic de compravenda d'una casa del poble, fet a València el 14 de febrer de 1550. El vam  localitzar en les pàgines del llibre protocol d'eixe any del notari Dionís Artich, domiciliat en el Cap i Casal. El volum es conserva en l'Arxiu del Col·legi del Patriarca de València  (1) . Els protagonistes d'este negoci van ser Jaume Peres, morisc aveïnat en el lloc de Mirambell, en l'Horta de València, i el matrimoni format per Pere Carrucho i Maria Peres, els dos d'Artesa i també moriscs. És probable que Jaume i Maria foren parents, tot i que el document no diga res al respecte. Un fil d'on estirar per a tractar de confirmar esta possibilitat és la nòmina de contribuents al dret reial del morabatí de 1535, on s...

Noms antics d'Onda (II): la Mesquita

Imatge
Noms antics d'Onda (II):  la Mesquita Ismael Xiva i Molina. Arreu del País Valencià, sovintegen noms de lloc com la Mesquita o les Mesquites. De fet, el Corpus Toponímic Valencià (CTV) n'inclou més de 20 en l'àmbit territorial de predomini lingüístic valencià i una desena en el de predomini lingüístic castellanoparlant. També n'arreplegà uns quants Joan Coromines en l' Onomasticon Cataloniae i tots els reconduí a l'àrab mäsĝid , "casa d'oració, mesquita".  Algunes d'estes mesquites toponímiques les trobem en àrees on la presència islàmica s'estengué més enllà de la conquesta de Jaume I, com ara Aín —partida de la Mesquita —, o Xóvar i Eslida  —muntanya de la Mesquita , altrament coneguda com el Puntal de l'Aljub —. Però, a mb independència que evoquen o no l'existència passada d'oratoris islàmics en els indrets als que donen nom, totes les publicacions fetes fins ara ignoren la que va existir en el terme d'Onda. En efecte,...

El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble

Imatge
El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble Ismael Xiva i Molina. De la mateixa manera que l'aigua de la Mediterrània és líquida, que el groc naix de mesclar el roig i el verd, que el dia seguix a la nit i la nit al dia, i que l'univers tingué un principi i tindrà un final, els pobles —és a dir, la gent que conforma els municipis, les regions, les nacions —,  són això mateix, pobles.  Esta és una realitat tan forta i tossuda que ni els mateixos membres del poble, per molt que vulguen, poden fer-la desaparèixer a conveniència. Poden renegar d'ells mateixos, poden autoodiar-se o, fins i tot, poden votar la seua pròpia dissolució. Però, es tracta d'esforços vans, perquè  el bagatge històric que atresoren, la seua llengua, les seues tradicions, la seua cosmovisió o la seua idiosincràsia no s'esfumen amb tanta facilitat i, a pesar seu, perduren d'una manera o d'una altra i durant un temps més o menys llarg en el seu DNA: opinions subtils, fonemes particular...

Noms antics d'Onda (I): el Tossal de la Penya d'en Gavella

Imatge
  Noms antics d'Onda (I):  el Tossal de la Penya d'en Gavella Ismael Xiva i Molina. En desembre de 2025, vam publicar la investigació  Importància de la documentació pretèrita en l'estudi lingüístic dels topònims: els casos de Conchones (Argeleta, l'Alt Millars) i de Parents (Onda, la Plana Baixa) , dins del llibre col·lectiu  Entre noms i llocs: una mirada onomàstica des de la Franja d’Aragó , editat per la Societat d'Onomàstica i l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua. En ella, a peu de pàgina, donàrem a conèixer un parell de topònims desapareguts d'Onda amb l'excusa d'enumerar algunes de les muntanyes més elevades del seu terme. Un d'estos noms de lloc que s'han perdut i que, ara, de nou veu la llum és el del Tossal de la Penya d'en Gavella, que hem pogut documentar en una única ocasió. Com que es tracta d'un hàpax —és a dir, d'un topònim que coneixem per mitjà d'una sola cita —, generalment seria difícil identificar-lo amb l...