L' Alcavó

El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble Ismael Xiva i Molina. De la mateixa manera que l'aigua de la Mediterrània és líquida, que el groc naix de mesclar el roig i el verd, que el dia seguix a la nit i la nit al dia, i que l'univers tingué un principi i tindrà un final, els pobles —és a dir, la gent que conforma els municipis, les regions, les nacions —,  són això mateix, pobles.  Esta és una realitat tan forta i tossuda que ni els mateixos membres del poble, per molt que vulguen, poden fer-la desaparèixer a conveniència. Poden renegar d'ells mateixos, poden autoodiar-se o, fins i tot, poden votar la seua pròpia dissolució. Però, es tracta d'esforços vans, perquè  el bagatge històric que atresoren, la seua llengua, les seues tradicions, la seua cosmovisió o la seua idiosincràsia no s'esfumen amb tanta facilitat i, a pesar seu, perduren d'una manera o d'una altra i durant un temps més o menys llarg en el seu DNA: opinions subtils, fonemes particular...

  Noms antics d'Onda (I):  el Tossal de la Penya d'en Gavella Ismael Xiva i Molina. En desembre de 2025, vam publicar la investigació  Importància de la documentació pretèrita en l'estudi lingüístic dels topònims: els casos de Conchones (Argeleta, l'Alt Millars) i de Parents (Onda, la Plana Baixa) , dins del llibre col·lectiu  Entre noms i llocs: una mirada onomàstica des de la Franja d’Aragó , editat per la Societat d'Onomàstica i l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua. En ella, a peu de pàgina, donàrem a conèixer un parell de topònims desapareguts d'Onda amb l'excusa d'enumerar algunes de les muntanyes més elevades del seu terme. Un d'estos noms de lloc que s'han perdut i que, ara, de nou veu la llum és el del Tossal de la Penya d'en Gavella, que hem pogut documentar en una única ocasió. Com que es tracta d'un hàpax —és a dir, d'un topònim que coneixem per mitjà d'una sola cita —, generalment seria difícil identificar-lo amb l...

  500 anys de la revolta de la Serra d'Espadà (1526)  Aquest vídeo correspon a la gravació de la xarrada 500 anys de la revolta de la Serra d'Espadà (1526) , que tingué lloc el divendres 28 de novembre de 2025 en la sala d'actes de la Casa de la Cultura d'Onda amb motiu del quint centenari de la  revolta dels mudèjars de la Serra d'Espadà (País Valencià) arran de l'ordre de conversió forçosa al cristianisme del rei Carles I dictada el 13 de setembre de 1525.

  Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)  Ismael Xiva i Molina. El triomf de l'Estat liberal en Espanya després de la mort del rei Ferran el Desitjat, el fracàs de l'Estatut Reial de 1834 i la derrota carlina en la Guerra de 1833-1840 sacsejà els fonaments de tot allò que s'havia tingut per cert i immutable fins aleshores. Sense ànim d'exhaustivitat, només cal pensar en la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, en la desamortització de Mendizábal o en el naixement efectiu i definitiu de les províncies com a nova forma d'organització territorial. Estos canvis que s'experimentaren en els grans teatres de la política i del poder de l'Estat espanyol, tard o d'hora, s'havien de propagar arreu del territori i, finalment, hi arribaren i es manifestaren de maneres molt distintes, fins i tot insospitades, com la que ens ocupa ací: la manera d'organitzar i sufragar les f...