Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2022

Pere Lluís Gavaldà, un mossèn onder a Madrid fa quatre segles

Imatge
Pere Lluís Gavaldà, un mossèn onder a Madrid fa quatre segles Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 27 de novembre de 2022. Aquest cap de setmana he visitat la ciutat de Madrid i he aprofitat el viatge per a passar pel carrer San Bartolomé, on va viure el capellà onder mossèn Pere Lluís Gavaldà a principis del segle XVII.  Hui dia, aquest carrer forma part del barri de Chueca i queda a tocar de la plaça de Pedro Zerolo, així com ben a prop de la Gran Vía i de Callao, i a uns 10 minuts de la Puerta del Sol i de Cibeles. A falta d’una investigació més exhaustiva sobre la vida de mossèn Pere Lluís Gavaldà, totes les dades que he localitzat sobre ell ixen de les escriptures de poders i de ratificació atorgades en presència del notari vila-realenc Vicent Granell per la seua germana, Elisabet Gavaldà, viuda del sastre Joan Mesquita, que residia a Onda. Així, mossèn Pere Lluís Gavaldà va morir a Madrid en 1619 sense arribar a fer testament. Llavors, El

La balma del Colmenar, una nova cavitat catalogada a Onda

Imatge
La balma del Colmenar, una nova cavitat catalogada a Onda Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 15 de novembre de 2022. Al setembre, en una excursió per una zona poc visitada de la partida de sant Gil d’Onda, vaig localitzar aquesta cavitat a l’altra banda del riu de Millars, a la partida del Colmenar. No apareixia al catàleg del Sistema Informàtic de Catalogació Espeleològica de la Província de Castelló (SICE-Cs). Després de facilitar les seues coordenades als responsables del SICE-Cs i batejada amb el nom de balma del Colmenar, fa pocs dies que la cavitat ha entrat a formar part d’aquesta compilació que aplega coves, avencs, balmes, etc., de les comarques del nord del País Valencià ( http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=6891 ). La balma del Colmenar és una coveta o sopalma de dimensions reduïdes, amb un recorregut d’uns 5 metres. En ella, hi destaca una construcció feta de pedra que n’ocupa la part central i de la qual se’n desconei