Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2022

La mentida dels gojos de sant Roc d'Artesa

Imatge
La mentida dels gojos de sant Roc d'Artesa Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 16 d'agost de 2022. Hui és la celebració litúrgica de sant Roc, patró d’Artesa. Tot i que al poble la festa popular es fa al novembre i que fa uns anys que la seua imatge és treta en processó al juliol –per les festes de santa Anna–, aquesta vesprada s’ha dit missa en el seu honor. A Artesa, com ocorre pràcticament a tot arreu del nostre país, quan acaben les misses dedicades a un patró, es canten els seus gojos. Aquestes composicions lloen els favors que el sant de torn ha fet al poble, justificant-ne la devoció, i sovint parlen de com començà aquesta. Talla menuda de sant Roc d'Artesa. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. Però, els gojos de sant Roc d’Artesa expliquen una xicoteta mentida o, almenys, donen per certa una dada que no és del tot exacta. El quid de la qüestió apareix en la tercera estrofa del text, que segurament fou escrit al llarg del segle

Any 1555: dies ad quem de la fundació de l'ermitori del Salvador d'Onda

Imatge
Any 1555: dies ad quem de la fundació de l'ermitori del  Salvador d'Onda Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 6 d'agost de 2022. Onda celebra hui la festa del Santíssim Salvador, patró principal de la vila. Al fil d’açò, sobre l’antiguitat de l’ermitori que té dedicat vora l’antic camí que duia des del poble fins a Puertomingalvo, la primera notícia del temple és de l’any 1555. Es tracta d’una àpoca per mitjà de la qual Joan de Joanes reconegué haver cobrat onze lliures de moneda reial de València per pintar la imatge del Salvador i el sagrari.  Fou Miquel Ferrandis, aleshores ermità de l’ermitori del Santíssim Salvador, qui lliurà aquesta quantitat al conegut pintor valencià a la ciutat de València, en presència del notari Joan Alamany, el 3 de gener d’aquell any (ACPV. Protocols , 29.043, f. 9r).  El document, conegut des del segle XIX, sembla desmentir una llegenda que explica que la imatge original del Salvador onder –destruïda