Qui sóc

Ismael Xiva i Molina

Doctor en Comunicació Social per la Universitat Abat Oliba-CEU de Barcelona.
Graduat en Dret per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).


Perfils acadèmics






Semblança

Nascut a Onda en 1992, em vaig graduar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana l'any 2014 i, en febrer de 2016, vaig finalitzar els meus estudis de màster en Postproducció Audiovisual a la Universitat Abat Oliba-CEU de Barcelona amb el treball final L’efecte de la realitat. Recursos d’engany, posada en escena i realització en dos falsos documentals televisius emesos a Catalunya: Camaleó i Operación Palace.

Després, vaig iniciar el meu doctorat en aquesta última institució, amb la tesi La comunicación política en las redes Facebook, Twitter e Instagram en la campaña electoral de las elecciones generales del 26 de junio de 2016 en España: análisis comparativo de partidos parlamentarios y extraparlamentarios, dirigida per les doctores Ana Beriain Bañares i Raquel Crisóstomo Gálvez. Em vaig doctorar l'any 2022 amb una qualificació de cum laude.

De les investigacions dutes a terme durant els anys de doctorat, isqueren les meues primeres publicacions acadèmiques, a mode de capítols de llibre signats juntament amb les directores de tesi: Percepción ciudadana del uso de RRSS por los partidos en España en campaña electoral (2021), ¿Hay alguien ahí? Instagram y la estrategia de los partidos en campaña (2022), La autorreferencia en la comunicación política electoral en Twitter (2022), i Acción y reacción de los partidos políticos en Twitter en campaña electoral (2022). També publicàrem Comunicación política en España: representación e impacto en redes sociales de los partidos en campaña a la Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales (2022) i Spanish Political Parties on Facebook: New Sources of Content for Political Journalism a Fonseca: Journal of Communication (2022). 

En l'àmbit de la comunicació, també he posat negre sobre blanc, en companyia de Meritxell Garralón i Solé, el capítol de llibre Los partidos ante el debate sobre el estado de la nación de 2022: enfoque e impacto en redes sociales (2023).

Paral·lelament, entre 2015 i 2023, vaig cursar els estudis de Dret a la Universitat Nacional d'Educació a Distància, obtenint el títol de graduat després de defensar el treball final Iurisprudentia picturata: una mirada al derecho y a las instituciones peninsulares a través de diez imágenes, dirigit pel doctor Fernando Hernández Fradejas.

Interessat des de l'adolescència en temes històrics i preocupat per la situació del valencià al meu àmbit més pròxim, vaig col·laborar amb OndaTeVe, televisió d'Onda, en la realització de diverses sèries de programes en la nostra llengua sobre temes locals: Racons d'Onda, Finestra a la ciutat o Camins en la natura són alguns exemples. La meua passió pel senderisme em dugué a convertir aquest últim espai televisiu en un blog, Camins en la natura, iniciat en 2014 i discontinuat des de 2021. Açò no obstant, continua ben viu el seu perfil a la xarxa social X, on les publicacions són pràcticament diàries.

Aquest vessant em portà a interessar-me per la toponímia i, conscient de la fragilitat de gran part de la toponímia menor d'Artesa -el poble on vaig residir-hi des de 2008 fins a 2014-, vaig decidir elaborar el llibre Toponímia d'Artesa: recull geogràfic i etimològic dels noms de lloc urbans i rurals artesols (2017), editat per l'Ajuntament d'Onda i la Biblioteca Municipal d'Onda. En aquest àmbit, vaig publicar igualment l'article Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779 a la revista Onomàstica: Anuari de la Societat d'Onomàstica (2022). Així mateix, vaig ser distingit amb el Premi Magnífic Ajuntament d'Onda en l'edició LVII Certamen Literari de l'Ateneu Cultural i Mercantil d'Onda de l'any 2022 pel treball d'investigació -encara inèdit-, Aproximació a la toponímia rural d'Onda del segle XVIII a través dels protocols del notari Joan Batiste Seguí. Per últim, he col·laborat puntualment amb el blog Espadàniques amb investigacions sobre toponímia, onomàstica i història de la Serra d'Espadà.

Entrades populars d'aquest blog

El neohagiotopònim de l'Ull de Déu i algunes creus o peirons desapareguts d'Onda

El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després

Coexistència lingüística i una carta en aragonès del justícia de Vilafermosa al d'Onda en 1494