Lluís Munyós, la mà que va esculpir el Salvador
Lluís Munyós, la mà que va modelar el Salvador
Ismael Xiva i Molina.
Publicat originalment en el setmanari Arrels, número 882, amb data de 24/06/2026
Les guerres s’han acarnissat amb el patrimoni material d’Onda, especialment amb el religiós, al llarg dels últims 200 anys. La Guerra de la Independència (1808-1814), la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), la I Guerra Carlina (1834-1840) o la Guerra Civil (1936-1939) van arrabassar a la nostra vila bona part del llegat artístic atresorat durant generacions. Dissortadament, d’aquelles obres d’art destruïdes o furtades en una època en què la fotografia estava per nàixer o a penes s’havia inventat, només podem tindre memòria i coneixement a través de la investigació arxivística. I, justament, els arxius d’Onda també han estat en la diana de les guerres: el foc els ha minvat a poc a poc.
Però perseverar-hi és la clau per a tornar a posar noms i cognoms als artistes que treballaren a la vila segles arrere, per a retrobar les obres d’art que un dia van ser devorades per incendis, deixades perdre o espoliades. Gràcies a esta perseverança, hui podem tancar el cercle que va obrir l’historiador local Bernardo Mundina a finals del segle XIX, quan revelà que Joan de Joanes, el pintor més rellevant del Renaixement valencià, havia pintat la imatge del Salvador d’Onda poc abans del 3 de gener de 1555.
Ell l’havia pintada, sí. Però qui l’havia esculpida? Recentment, hem pogut respondre esta pregunta després de trobar un document inèdit a l’Arxiu del Patriarca de València (ACPV. P, 5.841, s/n). El text revela que Lluís Munyós, escultor del Cap i Casal, va ser qui modelà la “imatge miraculosa” del patró destruïda el 1936, ara fa 90 anys, i que durant vora quatre segles va capitalitzar la fe de generacions d’onders i onderes. El mateix Lluís Munyós, el 15 de setembre de 1554, va reconéixer haver cobrat 5,5 lliures per l’execució d’esta talla i de la pastera o fornícula on s’havia d’allotjar. Com que ja sabíem que Joan de Joanes havia rebut pel mateix encàrrec 11 lliures de mans de Miquel Ferrandis, ermità del Salvador, ara podem determinar que imatge i fornícula van costar 16,5 lliures.
Lluís Munyós i Joan de Joanes es coneixien. Fa temps que se sap que van treballar junts en l’obra del retaule major de l’Església de la Font de la Figuera, a prop de Xàtiva, entre els anys 1548 i 1550. Esta faena l’executaren en companyia del pintor Gaspar Requena. Curiosament, el mateix Gaspar Requena va culminar un nou retaule per a l’Església del Convent del Carme d’Onda entre els anys 1573 i 1574. Açò tampoc ho sabíem i ho hem esbrinat darrerament gràcies a un altre document custodiat en l’esmentat Arxiu del Patriarca (ACPV. P, 6.041, s/n).
Del Salvador de Lluís Munyós i Joan de Joanes es conserva una vella fotografia. D’este retaule de Gaspar Requena, desaparegut el 1836 o fins i tot abans, tenim una descripció molt detallada, ja que disposem dels capítols pactats entre els carmelites i el pintor sobre com havia de ser l’obra que se li encomanava. Per açò podem dir que no la va començar des de zero, sinó que el 6 d’octubre de 1573 es va obligar a “pintar y daurar tot lo que falta per daurar y pintar del retaule” i a tindre-ho acabat el 24 de juny de l’any següent.
Concretament, a l’àtic, havia de representar la Mare de Déu “ab uns núvols y cherubins” mentre entregava l’hàbit a Sant Simó, vestit de carmelita, en presència d’un papa. Al lateral dret, li demanaren que pintara l’Encarnació. A l’esquerre, tenia de posar l’Adveniment de l’Esperit Sant. Així mateix, l’Assumpció de la Verge havia de presidir el centre de l’obra, flanquejada a la dreta per la Nativitat del Senyor i l’Adoració dels Reixos i a l’esquerra per l’Ascensió i la Resurrecció.
A més de tot açò, el programa iconogràfic el completaven representacions del Crist eucarístic “lo qual tinga en la una mà una hòstia y en l·altra un càlser”, Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Evangelista, Sant Joan Baptista, Sant Àngel, Sant Pere Tomàs, Sant Dionís papa, Sant Albert, Sant Ciril i Sant Joan Cardenal.
Per tot, els frares es comprometeren a pagar 115 lliures a Gaspar Requena, en determinats terminis. Donat que el contracte arribà a bon port i el retaule s’executà correctament, el pintor va rebre l’últim pagament l’any 1581 (ACPV. P, 6.051, s/n).
Però no només les comunitats religioses sufragaven de la seua butxaca l’art sacre que guarnia els temples d’Onda. Particulars com Joan Alamany, notari de València que va viure a la vila en la dècada de 1570, també ho feien. Alamany havia manat fer el retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara que hui es conserva a la sagristia de l’Església Major a fi de posar-lo en la capella de Sant Antoni del mateix temple (ACPV. P, 29.043, 67r). L’executà Joan de Joanes en 1558. Igualment, el mercader onder Jaume Soler, el 1630, havia daurat a expenses seues la imatge de la Verge que presidia l’altar major de l’Església de l’Assumpció (ACPV. P, 2.763, s/n). Un altar que, cap a 1725, amb la construcció del temple actual, seria substituït per un de nou, obra del valencià Francesc Esteve, àlies el Salat (ACPV. P, 7.211, 60r).
La custòdia d’Artesa
La renovació estilística de l’art sacre va arribar també a Artesa a principis de la dècada de 1660, quan feia mig segle de l’expulsió dels moriscos (1609) i de la colonització del poble amb cristians vells (1616). L’11 de gener de 1662, mossén Joan Gàlver, rector de Tales i Artesa, va pagar 19 lliures al fonedor Miquel Bielsa i 18 lliures al daurador Pere Pantoja, els dos de València, per haver executat una nova custòdia de coure i llautó “per a la Yglesia del lloch de Artesa” (ACPV. P, 8.888, s/n). Al mateix temps, va comprar dos llanternes de llautó a Antoni Montaner, llanterner de la capital, “per a la Igleçia de dita vila de Artessa”, per un preu de 2 lliures i 4 sous (ACPV. P, 8.031, s/n).
En definitiva, incorporem els noms de Lluís Munyós, Gaspar Requena, Miquel Bielsa, Pere Pantoja o Antoni Montaner a l’elenc d’artistes que han modelat amb la seua mà la història de l’art d’Onda i Artesa. Des d’ara, gràcies a la recerca arxivística, podem comptar-los al costat de pintors i escultors com Vicent Macip, Joan de Joanes, els Ochando d’Almassora o Vergara, que ja van redescobrir altres investigadors, però també entre artistes no tan llunyans i igualment importants, com José Rabasa, Joan Massagué o Manolo Safont. Ad perpetuam memoriam.
APÈNDIX DOCUMENTAL
1. Carta de pagament de Lluís Munyós, escultor de València, a favor de Miquel Ferrandis, ermità de l'Ermitori del Salvador d'Onda, després de rebre el preu acordat per obrar la seua imatge, autoritzada pel notari Joan Alamany. València, 15 de setembre de 1554 (ACPV. Protocols, 5.841, f. s/n).
Sit omnibus notum quod ego, Ludovicus Munyós, imaginarius, Civitatis Valencie habitator, scienter et gratis, confiteor et in veritate recognosco vobis, honorabili Michaeli Fernández, heremite Heremitorii Sancti Salvatoris, constructi in termino Ville Onde, Regni Valencie, presenti et vestris, quod, in notarii et testium infrascriptorum presentia, dedistis et solvistis mihi de pecuniis vestris propriis, ut asseritis, egoque a vobis habui et recepi mee omnino de voluntati, realiter numerando, quinque libras et dimidiam monete regalium Valencie, per vos mihi debitas de fusta et manibus cuiusdam imaginis Sancti Salvatoris et pastere per me vobis facte.
Et quia hec est rei veritas, renuncio scienter omni excepcioni peccunie predicte non numerate et per me a vobis non habite et non recepte, ut predicitur, et doli.
In cuius rei fidem et testimonium facio vobis fieri per notarium infrascriptum presens publicum apoce instrumentum, quod est actum Valencie die decimoquinto Septembris anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo quarto.
Sig+num mei, Ludovici Munyós predicti, qui hec concedo et firmo.
Testes huius rei sunt honorabilis Manuel Artieta, studens, et Ludovicus Maior, fusterius, Valencie habitatores.
Siga cosa manifesta a tots que jo, Lluís Munyós, imatger, habitant de la ciutat de València, voluntàriament i de manera lliure, confesse i reconec de veres davant vostre, honorable Miquel Ferrandis, ermità de l'Ermitori de Sant Salvador, construït en el terme de la vila d'Onda, del Regne de València, present, i davant els vostres, que, en presència del notari i dels testimonis infrascrits, m'heu donat i pagat dels vostres propis diners, segons afirmeu, i jo he tingut i rebut de vós, de la meua plena voluntat, comptant-los de veres i en efectiu, cinc lliures i mitja de moneda valenciana, que vós em devíeu per la fusta i el treball manual d'una imatge de Sant Salvador i de la seua pastera feta per mi per a vós.
I perquè esta és la veritat dels fets, renuncie conscientment a tota excepció que poguera al·legar respecte que la dita quantitat de diners no m'haguera comptada, ni lliurada, ni rebuda per mi, tal com s'ha dit, així com a qualsevol excepció de dol.
I en fe i testimoni d'açò, faig que el notari infrascrit redacte este instrument públic d'àpoca, atorgat a València el dia quinze de setembre de l'any de la Nativitat del Senyor de mil cinc-cents cinquanta-quatre.
Sig+ne meu, de l'esmentat Lluís Munyós, que concedisc i firme estes coses.
Són testimonis d'este fet l'honorable Manuel Artieta, estudiant, i Lluís Maior, fuster, habitants de València.
--
2. Capítols fets entre el Convent de l'Esperança d'Onda, de pares carmelites, i el pintor Gaspar Requena per a l'execució del retaule de la seua Església, autoritzats pel notari Honorat Climent. València, 6 d'octubre de 1573 (ACPV. Protocols, 6.041, f. s/n).
In nomine Dei etc. Nos, frater Gaspar Exarch, monacus, prior Conventus et Monesterii Beatisime Virginis Marie sub invocacione de la Sperança, ville de Onda; frater Vicentius Castelló, sindicus et procurator reverendorum fratrum predicti Conventus et Monasterii de la Sperança dicte ville de Onda, ordinis Beate Virginis Marie de Monte Carmelio, ut de dicto meo sindicatu et procuracione constat instrumento per discretum [en blanc] Genís, notarium, recepto die decimo sexto mensis Febroarii proxime preterite presentis anni, habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una. Et Gaspar Requena, pictor, civitatis Valencie habitator, partibus ex altera.
Scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento etc., confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad inviçem et vicissim ac viceversa, presentibus et acceptantibus, et nostris ex in et in super pictura seu de pictione per me, dictum Gasparem Requena, fienda cuiusdam altaris Eclesie predicti Conventus Virginis Marie de la Sperança predicte ville de Onda, facta fuerunt, inhita, conventa et concordata, pactata atque estipulata capitula infrascripta, que nobis partibus predictis per Honoratum Climent, notarium infrascriptum, illorum receptorem, fuerunt lecta et publicata alta et intelligibili voçe, quorum quidem capitulorum talis est thenor:
Capítols fets y fermats per y entre los reverents frare Gaspar Exarch, prior del dit Convent y Monestir de Nostra Señora de Sperança de la vila de Onda, de lo Orde y Àbit de Nostra Señora del Carme, y frare Vicent Castelló, síndich y procurador del dit Convent y Monestir, de una, y Gaspar Requena, pintor, de part altra, en e sobre lo retaule eo pintura de aquell que lo dit Requena ha de pintar y daurar per a la Sglésia del dit Convent y Monestir de Nostra Señora de Sperança de la vila de Onda.
Primerament, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que lo dit Requena haja de pintar y daurar tot lo que falta per daurar y pintar del retaule, çò és tot allò que hui resta per daurar y pintar, attés que ja està començat, y donar-lo en sa perfecció per al dia e festa de la Nativitat de Sent Joan Batiste del mes de juny del any primer vinent mil cinch-cents setanta y quatre.
Item, és estat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que lo dit Requena haja de pintar lo dit retaule a l·oli y daurar-lo, y aquell haja de fer y faça, segons que ab los presents capítols promet fer, a content dels dits prior y procurador de dita Casa, y de la manera que lo dit Requena ne ha pintat altres, y en aquell hi haja de pintar les històries següents:
Primo, en la casa pus alta del dit retaule, la Mare de Déu ab uns núvols y cherubins, com dona lo hàbit al gloriós Senct Simó, frare de dita Orde, ab assistència de un papa, y lo dit Senct Simó vestit del hàbit de dita Orde.
Ítem, a la part dreta del retaule, la Encarnació de Nostre Señor Déu Jesucrist, y a l·asquerra lo Adveniment del Sanct Sperit, y enmig la Assumçió de Nostra Señora. Y a la un costat, çò és, a la mà dreta, la Nativitat de Nostre Señor, y a la altra part la Assenció. Y davall de la Assenció, la Resurrecció. Y davall de la Nativitat, la Adoració dels Reys. Y a la peanya, en mig, un Cristo, lo qual tinga en la una mà una hòstia y en l·altra un càlser, y a la part dreta Senct Pere y Senct Pau, y a l·altra los gloriosos Joans Evangeliste y Batiste. Y en les polçeres de la mà dreta, en la caseta pus alta, del gloriís Senct Àngel, ab lo hàbit de dita Orde y una palma en la mà y un coltell enmig del cap y altre en los pits, com Senct Pere Màrtir. Y en la caseta den mig, lo gloriós Senct Pere Thomàs, de la matexa Orde, armat en blanch ab una spasa en la mà y una creu de patriarcha en l·altra, y damunt les armes, lo scapolari de dita Orde, y damunt tot una capa blanca de dita Orde. Y en la pus baxa, lo gloriós papa Senct Dionís, frare de dita Orde. Y a l·altra polçera de la part squerra, a la caseta pus alta, lo gloriós Senct Albert ab unes disciplines en la una mà y en l·laltra mà una cadena ab la qual tinga lligat lo diable, y lo diable davall los seus peus. Y en la caseta den mig, lo gloriós Senct Serillo, vestit ab lo hàbit de dita Orde, y en l·altra mà una Sglésia, y en l·laltra, una creu de patriarcha. Y en la caseta pus baxa, lo gloriós Senct Joan Cardenal, ab sa creu en la mà.
Ítem, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que, si als dits prior y procurador los parexerà fer una altra peanya y alçar lo dit retaule més que hui està, damunt lo banch del dit retaule ho peu, lo dit Requena haja de pintar-lo y daurar-lo, segons que, ab los presents capítols promet de pintar-la y daurar-la, fins dexar aquell en sa perfecció, e açò haja de fer pera al dit dia y festa de Senct Johan del mes de juny del any primer vinent mil cinch-cents setanta y quatre.
Ítem, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que, per lo semblant, lo dit Requena tinga obligaçió y prometa, segons que ab los presents capítols promet, pintar y daurar lo sacrari de dit retaule de la maner dessús dita y conforme lo contengut en los precedents capítols y per al dit temps.
Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que, quant lo dit retaule serà acabat, aquell sia vist y regonegut per dos persones expertes, nomenadores per los dits prior y síndich de la dita Casa, los quals vejen e regoneguen lo dit retaule si està ab aquella perfecció que deu, per a que, si alguna cosa hi faltara, aquella sia remediada y reparada segons que ab los presents capítols lo dit Requena promet remediar y reparar aquella, de tal manera que reste a content de dits prior y procurador.
Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que, al dit Requena, se li haja de donar y pagar en satisfacció y paga de la pintura de dit retaule, segons que ab los presents capítols los dits prior y procurador, en nom de tot lo dit Convent y Monestir, prometten donar e pagar, cent quinse lliures, moneda de València, de aquesta manera. A saber, és trenta lliures en continent que posarà mà en pintar dit retaule, y altres trenta lliures per tot giner primervinent mil cinch-cents setanta y quatre, y trenta lliures acabat de pintar dit retaule, restant aquell en sa perfecció de la manera y orde contenguts en dits capítols. Y la restant quantitat a complimnet de cent quinse lliures, per tot lo mes de octubre aprés següent de dit any mil cinch-cents setanta y quatre.
Ítem, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que, si cars serà, lo que no·s creu, que lo dit Requena, per a la dita festa de Senct Joan del mes de juny primer vinent mil cinch-cents setanta y quatre, no donara acabat ab tota sa perfecció de la manera dessús dita lo dessús dit retaule, estiga en facultat dels dits prior y procurador del dit Convent y Monestir fer-li acabar lo dit retaule y usar del poder que tenen conforme aquestos capítols, eo de fer-lo acabar aquell a qualevol altre pintor que ben vist los serà y els parexerà, de la manera y per lo preu que, ab lo tal pintor, se podran consertar. Eo açò sia a despeses del dit Requena, e si més costara aquell, tinga obligació y prometa, segons que ab los presents capítols promet, reffer-ho al dit Convent y Monestir de Nostra Senyora de Sperança de la vila de Onda.
Ítem, és estat pactat, avengut e concordat entre dites parts que los dits prior e procurador tinguen obligació, segons ab los dits e presents capítols prometen e se obliguen, de donar al dit Requena tota la fusta del dit retaule que se a de pintar, la qual està en dita Casa eo Sglésia de Onda per tot lo present mes de octubre, juntament ab dites trenta lliures, posada en la present ciutat.
Íttem, és estat pactat, avengut e concordat per y entre les dites parts que los presents capítols e cascu de aquells sien executoris ab submissió, renunciació de propi for, variació de juhí etc. E que de aquells e qualsevol de aquells puixa ésser fet acte públich per lo notari dejús scrit, ab totes les clàusules necessàries y oportunes juxta lo estil del dit e dejús scrit notari rebedor de aquells.
Quibus quidem capitulis lectis et per dictum Honoratum Climent, notarium illorum receptorem, ut predicitur, publicatis, et penes nos supradictis bene intellectis, estatim nos omnes supranominati laudantes et aprobantes, rattificantes et confirmantes capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta et scripta, a prima eorum linea usque ad ultimam inclusive, et eisdem expresse consentientes, et omnia et singula supradicta acceptantes et estipulantes, promittimus et fide bona convenimus, videlicet una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissum, presentibus et acceptantibus, et nostris ex capitula preinserta et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta, aposita et scripta, ratta et firma perpetuo habeimus, tenebimus et observabimus atque adimplebimus inconcusse secundum eorum seriem et thenorem; contra ea non faciemus aut aliquem venire faciemus, directe vel indirecte, sub pena viginti solidorum predicte monete. Dandorum etc. Pro pena etc. Ratto pacto etc. Ita quod etc.
Ad quorum omnium et singulorum etc. Fiat executoria largo modo cum fori submissione etc. Judicii ac judicis variacione etc. Recursus et apellacionis renunciacione etc. Et clausulis juratis non littigandi nech impetrandi etc. Sub pena ultraperjurii penam quadraginta solidorum predicte monete. Dandorum ettc. Pro pena etc. Ratto pacto etc. Ita quod etc.
Pro quibus etc. Obligamus omnia bona et jura videliçet nos dicti frater Gaspar Exarch et frater Vincentius Castelló, predicti Conventus et Monasterii; et ego, dictus Gaspar Requena, mea propria mobilia etc.
Actum Valençie etc.
Testes: nobiles don Franciscus Reyner et don Joannes Torrella, milites, alguazirii regii Sue Magestatis, Valençie habitatores.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada