Redescobriment de la cova d'Arzo (partida de la Foia dels Frares, terme d'Onda): Desembre 2022-Gener 2023
Redescobriment de la cova d'Arzo (partida de la Foia dels Frares, terme d'Onda): Desembre 2022-Gener 2023
Ismael Xiva i Molina.
Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 28 de gener de 2023.
A pesar que l’article Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779 que vaig publicar el passat mes de desembre a la revista Onomàstica: Anuari de la Societat d’Onomàstica se centra només en els noms dels corrals dels actuals termes d’Onda i de Tales aplegats en el document mencionat, aquest text fet en l’últim quart de la centúria del mil set-cents reprodueix molts altres topònims onders, artesols i talers: noms de partides, de camins, de casetes, etc.
D’aquests, a mode il•lustratiu, n’esmente alguns en la introducció de l’article, com el dels Pinets d’Eugeni o el de la cova d’Arzo. Aquest últim apareix diverses vegades en el llibre d’assegadors de 1779, en la descripció de la via pecuària número 25, que eixia del pont sobre el riu de Millars situat al camí del Pont o camí d’Onda a l’Alcora, travessava la Pedrissa vers el mas de la Llidona, pujava pel barranc de la Grallera en el límit entre els termes d’Onda i de l’Alcora, i abandonava la jurisdicció ondera pel Campillo i els Comptadors, en direcció a l’Aragó.
Evidentment, en ser el de la cova d’Arzo un topònim d’eixos que se’n diuen menors —és a dir, que no donen nom a un element principal, com pot ser un nucli de població, una partida extensa, un riu important, etc., sinó que designen un lloc de poca importància (en aquest cas, una cavitat)—, fa temps que va desaparèixer i que la gent d’Onda deixà de saber a quina cova en particular feia referència.
De fet, és possible que, tot i estar la cova d’Arzo en terme d’Onda, els onders mai sapigueren, o en sapigueren poc, del seu nom i de la seua existència, ja que quedava molt lluny de la vila i pareix ser que, fins i tot el cognom que l’anomena, havia d’haver pertanyut a algun veí de Ribesalbes, on encara hui dia resideixen membres d’aquest llinatge, el qual—sense ànim d’exhaustivitat—, ja hi era present en aquesta localitat molt abans de 1779, sent-hi mossèn Pere Arço el retor de l’església de Ribesalbes en 1646 i vivint-hi també llavors Josep Arço.
Amb tot, el llibre d’assegadors de 1779 ofereix poques pistes per a situar exactament la cova d’Arzo (o del Campillo, com pareix que l’anomena en una ocasió). Sols assenyala que la cavitat parava a prop d’un dels mollons que marquen la frontera entre els termes d’Onda i de l’Alcora, a tocar del camí de Sant Gil (en referència al mas i partida de Sant Gil de l’Alcora i no a la partida de Sant Gil d’Onda), baix d’una vinya de Josep Arzo i no massa lluny d’una heretat de Francesc Arzo. És evident que aquests Josep i Francesc —o algun dels seus avantpassats—, eren les persones que motivaven el topònim de la cova adjacent a les seues terres.
En qualsevol cas, cap d’aquestes pistes permet ubicar en un lloc raonablement aproximat la cova d’Arzo, donat que, al llarg dels últims tres segles, el paisatge d’aquesta zona del terme d’Onda s’ha transformat notòriament. A banda, als mapes antics, la denominació de camí de Sant Gil és donada a diferents vies, cosa per la qual no podem saber quin de tots era considerat com a camí de Sant Gil en 1779.
Ara bé. Un document que ajuda a situar la cova d’Arzo de manera molt precisa és el llibre d’assegadors del terme d’Onda de 1893. Aquest, del qual Juan Peris publicà un extracte l’any 1984, va servir per a actualitzar la vissura de les vies pecuàries onderes feta en 1779 i, per tant, conté una via pecuària —numerada com la 23—, que es correspon exactament amb la 25 que, més d’un segle abans, mencionava la cova d’Arzo.
Però, el llibre d’assegadors de 1893 ja no esmenta la cavitat amb nom i cognoms, sinó que es limita a dir que, durant la vissura del camí, passaren “frente á la cueva” i trobaren allà un senyal antic de la via pecuària. Per tant, la cova d’Arzo es coneixia encara a finals del segle XIX, tot i que ja havia perdut el seu topònim i havia passat a ser una més de les cavitats sense nom que esquitxen el nostre país.
Posteriorment, en el llibre d’assegadors de 1954, ja ni es parla de la cova d’Arzo, ni tan sols es menciona l’existència de la cavitat. Açò no obstant, de tornada al llibre de 1893, aquest proporciona una pista molt valuosa per a poder trobar la cova d’Arzo. I és que dóna la distància en metres des de l’inici de la via pecuària número 23 fins al punt on era el senyal just davant de la boca de la cova: poc menys de 7,4 quilòmetres.
Aquesta distància ens indica que la cova d’Arzo havia de ser-hi molt a prop de l’actual carretera de Ribesalbes a l’Alcora, immediatament abans que aquesta via baixe cap al barranc de la Grallera i abandone el terme d’Onda vers l’Alcalatén. Precisament allà, hi ha una foieta molt tapada per la vegetació.
Gràcies a aquesta informació i després de transmetre-la als responsables del Sistema de Catalogació Espeleològica de Castelló (SICE-CS), aquest gener s’ha pogut localitzar, identificar i accedir a la cova d’Arzo. En el tercer dia de recerca de la cavitat (25/01/2023), els espeleòlegs la trobaren en les coordenades longitud -0,25611200 || latitud 40,0339610 || altitud 221 msnm. Ocupa el peu d’un tallat ple de vegetació, on s’han trobat vestigis d’un camí i de bancals. Es tracta d’un abric amb una visera d’entre 3 i 5 metres, mentre que la seua longitud és d'uns 13 metres. Té el sòl pla, encara que, en algunes zones, s'ha abancalat lleugerament per a aconseguir eixa horitzontalitat. L'altura mitjana és 1,65 metres.
En definitiva, el treball d’investigació unit al treball de camp han fet possible redescobrir una cavitat del terme d’Onda del tot oblidada i, a més, recuperar el seu topònim original: cova d’Arzo (o també del Campillo). Aquesta i no cap altra és la finalitat pràctica més important de la recerca en el camp de la toponímia històrica, antiga o pretèrita: documentar, identificar i situar topònims d’altres èpoques en el temps present, i, si s’escau, recuperar-los. En el cas de la cova d’Arzo, açò s’ha aconseguit i, des d’ara, aquest nom de lloc i aquesta cavitat —redescoberts ambdós—, viuran una segona vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada