Maion, un llinatge morisc fossilitzat en la toponímia
Maion, un llinatge morisc fossilitzat en la toponímia
Ismael Xiva i Molina.
Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 6 de gener de 2023.
La font de Montí, a Tales, és un naixement prou conegut entre la gent de la contrada, que sol pujar-hi per la pista de terra feta sobre el camí de Tales a Artana a fi d’omplir garrafes i garrafes d’aigua. Però, encara hui, a aquesta font se l’anomena també de Montí Maion o, directament, de Maion. Ara bé, d’on ve aquest Maion?
El més segur és que es tracte d’un cognom, Maion/Maió/Mayón, àmpliament documentat durant el segle XVI entre els moriscos que habitaven la mateixa Tales i la veïna alqueria d’Artesa. Per tant, estaríem davant d’un antropònim, és a dir, un nom de lloc motivat per la denominació d’una persona (en aquest cas, d’algun morisc artesol o taler que pertanyia a aquest llinatge).
Al treball ‘Aproximació a la toponímia rural d’Onda del segle XVIII a través dels protocols del notari Joan Batiste Seguí’, encara inèdit, cite alguns exemples, com el de Pere Mayón —veí de Tales en 1535—, el del sastre Mayón —veí d’Artesa en 1590—, i el de Lluís Maió —veí de Tales en 1596—.
A banda, després de l’expulsió dels moriscos, la carta pobla d’Artesa —signada el 25 de juliol de 1616 i publicada per Guinot i Ardit (2017)—, menciona <<los boschs de alcornocars que estan (...) cami del mas de Mayon>>, cosa que reforça la idea que el Maion del topònim siga un cognom.
Més tard, el llibre d’assegadors de 1779 —fins ara inèdit i del qual he publicat recentment un article, Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779—, esmenta encara Maion, el camí de Maion i la font de Maion, o siga, la font de Montí. Per exemple, en un punt, aquest document explica que <<en llegando á la fuente de Mayon hay un paso que se encamina...>>.
Amb tot, és cert que el lingüista Joan Coromines exposa a l’Onomasticon Cataloniae una teoria diferent, defensant que el topònim Maion deriva de l’àrab mâ•l’-uyûn, que vol dir ‘l’aigua de les fonts’, de la mateixa manera que altres noms de lloc valencians, com el del riu Montlleó. De ser així, seria un topònim descriptiu.
Una tercera possibilitat és que Maion derive de la paraula aragonesa ‘mallón’, que es tradueix com a ‘vall’, segons Elcock (1962), i que el convertiria també en un topònim descriptiu.
Però, més enllà de determinar quina seria l’etimologia del cognom morisc Maion/Maió/Mayón, sembla que el més probable en el cas de la font de Montí Maion és que el nom derive directament del llinatge i que els plantejaments de Coromines i Elcock no siguen els més adients en aquest cas.
Per tant, vora 414 anys després de l’expulsió dels moriscos valencians, encara és un dels seus cognoms el que dóna nom a una de les fonts més populars de Tales i de la seua contornada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada