Artesa, una promesa de vora dos segles
Artesa, una promesa de vora dos segles Ismael Xiva i Molina. Publicat originalment en el setmanari Arrels, número 897, amb data de 11/11/2026 “No hi ha cosa més certa que la mort, ni més incerta que la seua hora”. Amb esta afirmació acostumaven a començar els testaments atorgats pels nostres avantpassats segles arrere. A pesar de la seua contundència i irrefutabilitat, i de la consciència que la vida és finita, l’ésser humà té por de morir-se o, com va dir Sèneca, té por de pensar que morirà; més encara quan una malaltia contagiosa i incurable envaïx el seu poble, la seua regió, el seu país. Nosaltres, a qui ens va tocar viure una pandèmia de coronavirus no fa ni 7 anys, sabem del que parlem. Ara bé, abans d’esta, n’hi hagué d’altres provocades per la grip o el còlera. I, en un món en què el desenvolupament de la ciència no havia assolit el nivell del nostre temps, estes malalties van causar estralls, van delmar poblacions senceres i van abocar la gent a buscar ajuda, resposta i r...