Algunes notes sobre les festes religioses en Onda en el segle XVII a través dels testaments de mossèn Miquel Joan Sanxis (25 d'agost de 1667) i Esperança Llobregat (3 de gener de 1669)
Algunes notes sobre les festes religioses en Onda en el segle XVII a través dels testaments de mossèn Miquel Joan Sanxis (25 d'agost de 1667) i Esperança Llobregat (3 de gener de 1669)
Ismael Xiva i Molina.
1. Introducció
Totes les comunitats humanes, amb independència del nombre d'individus que les formen, de la seua ubicació geogràfica o, fins i tot, de l'època en què han viscut, creen, desenvolupen i conserven tradicions diverses que, al cap i a la fi, formen part i són elements constituents de la seua idiosincràsia i manera particular de relacionar-se i vore el món que les envolta. Estes tradicions conformen sistemes particulars de creences i costums populars que passen d'una generació a una altra i que assolixen una significació especial per als membres d'eixa comunitat, donat que els connecten amb un temps pretèrit i amb els seus avantpassats, amb els quals mantenen lligams afectius i emocionals. Sovint, es manifesten unides de manera indissoluble a la religió, que es correspon amb el conjunt de creences, rituals i normes que tracten de disciplinar la vida de les persones en relació amb l'existència d'un modus vivendi adequat als ulls d'un o diversos ens sobrenaturals.
Com que les religions tendixen a ritualitzar-se i promoure patrons de comportament predictibles (Hargrove, 1971), és pot afirmar pràcticament que l'essència d'aquelles la constituïxen els rituals (Spilka, 2005). És la repetició d'aquests rituals la que genera les tradicions religioses pròpiament dites (Fraga, 2016). Encara més, les festes tradicionals permeten al grup refermar-se de forma periòdica, mesurant el grau d'adscripció a la col·lectivitat dels seus propis integrants (Durkheim, 2013). I les festes tradicionals religioses no en són l'excepció a açò, sinó que transcendixen l'esfera dels creients i mobilitzen individus que potser la resta del temps s'aparten i romanen aliens al credo predominant en la seua comunitat.
Ara bé, a pesar de l'anterior, les tradicions naixen, creixen i també moren. D'esta manera, la secularització de les societats occidentals sobretot a partir del segle XX ha provocat l'abandonament d'un bon nombre d'estes tradicions lligades a la religió, a desgrat que n'han sorgit d'altres.
En el cas de la vila d'Onda, per exemple, a finals de la centúria passada, es perderen les majoralesses de la Mare de Déu dels Dolors: set jóvens que, remotament des d'almenys l'any 1788 i, sense més interrupció que la de la Guerra Civil espanyola, de les acaballes del segle XIX ençà, dedicaven dotze mesos de la seua vida a servir a la Dolorosa, participant activament en la festa de setembre, en el Septenari de Dolors o en actes més lúdics com el de la portà de la cera. A pesar que el reglament que disciplinava com havien de comportar-se durant tota la seua majoralia, redactat en 1902, s'havia flexibilitzat moltíssim darrerament, ni açò bastà per a que pervisqueren.
.jpg)
Una altra tradició religiosa ondera que finí poc abans d'esta fou la d'eixir a trenc d'alba a cantar les Copletes a l'Aurora i el Rosari per la volta de la vila, tots els diumenges, des del de Pasqua (març-abril) fins a l'anterior al Primer de Fira (tercer d'octubre), acompanyats per un grup de músics, tal com m'explicà l'enyorat clarinetista Vicent Alfonso (1934-2023), que hi participà des de 1947, en una conversa que mantinguérem l'any 2011:
«Ara és molt difícil fer això perquè, tots els diumenges, tu matinar per a anar ahí [a tocar i a cantar les Copletes i el Rosari] és molt difícil, no? (...) si les Copletes eren a les sis del matí, sempre eren a les sis del matí, este home [l'Arenero, que era panader] anava antes a despertar a tots i anava en bicicleta (...) lo que passe és que después este home, al morir-se, hi va haver... es va quedar un poc gelat açò».
El mateix es podria dir de la festa de la Mare de Déu del Carme, que ha quedat reduïda a la mínima expressió després de la pandèmia del coronavirus, deixant de ser duta a terme en el Convent de l'Esperança, dels carmelites, i traslladant-se només a la parròquia que hi té dedicada en Onda.
En canvi, altres tradicions com la de celebrar Sant Antoni en gener —amb alguns alts i baixos—, o fer la Romeria del Salvador la vespra de la seua festa —el 5 d'agost—, potser associades a un vessant més lúdic de la religió, s'han mantingut ben vives en Onda. Amb més o menys esplendor —més en les dècades de 1990 i del 2000 que en les de 1970, 1980 i 2010—, les processons de Setmana Santa i la del Diumenge de Pasqua van fent com aquell que diu que qui dia passa, any empeny. Fins i tot pareix que, sense comptar amb una participació extremadament nombrosa, aspira a ser una nova tradició la romeria alternativa que es fa a mitjan juny, esta a l'estil andalús o, com en diuen els organitzadors, rociero, de la vila a l'Ermitori del Salvador. El temps dirà si es consolida o només queda en una anècdota.
En qualsevol cas, arriba un punt en què, com que les persones que les presenciaren moren, les tradicions abandonades només poden ser conegudes a partir de les fonts documentals: siguen audiovisuals, per a les més recentment deixades, o siguen escrites, per a les que fa temps que es van perdre.
En este context, la lectura de dos testaments fets per onders en els anys 1667 i 1669 ens proporciona una xicoteta finestra per a saber de tradicions i festes de caràcter religiós que se celebraven en l'Onda del segle XVII. Els testadors d'estes últimes voluntats foren mossèn Miquel Joan Sanxis (Onda, c. 1610-València, 26/4/1669) i Esperança Llobregat. En el cas de mossèn Sanxis, el testament tancat sobre el que es treballa fou l'últim i el que efectivament valgué després del seu òbit, sent escrit del puny i lletra del testador el 25 d'agost de 1667 i lliurat després en un sobre al notari Vicent Tost (ACPV. Protocols, 17.378, f. s/n). En canvi, en el cas d'Esperança Llobregat, el testament que atorgà en presència d'este fedatari públic el 3 de gener de 1669 no fou el darrer que faria, donat que, més tard, el revocà i n'atorgà un altre en poder del notari vila-realenc Jaume Vives de Porta (ACPV. Protocols, 17.379, f. s/n). Amb tot, abans de continuar amb l'afer que ens ocupa, és bo fer unes pinzellades sobre les biografies de mossèn Sanxis i d'Esperança Llobregat.
2. Pinzellades biogràfiques sobre mossèn Miquel Joan Sanxis
De mossèn Miquel Joan Sanxis, sabem que fou nat en Onda perquè ell mateix manifestà en el testament que l'havien batejat en l'església de la vila: «al clero de la vila de Onda (a qui yo molt estime per ser batejat en aquella Iglesia...». Donat que ja residia com a capellà en la parroquial d'Onda en 1638 —és el «mº Sanchis» del manifest del dret reial del morabatí confeccionat aquell any (ARV. Mestre Racional, 11.816(1), f. 189r)—, el seu naixement degué tindre lloc pels volts de 1610. Just abans d'ell, havia format part del clergat onder mossèn Miquel Custodi Sanxis, nat en 1555 (AHN. Órdenes Militares. Montesa. Pruebas de caballeros, 360, f. s/n). Sembla que era foraster (Ídem), tot i que ell mateix es confessarà cap al final de sa vida com a natural d'Onda (AHN. Órdenes Militares. Montesa. Pruebas de caballeros, 359, f. s/n). De totes maneres, encara com a seglar, pareix que Custodi Sanxis havia aplegat a Onda durant la primera part de la dècada de 1590, apareixent per primera volta en el registre del morabatí de 1596 (ARV. Mestre Racional, 11.811, f. 212r). Però ja era eclesiàstic en 1603 (ARV. Generalitat, 4.972, f. 137v). Desconeixem si mossèn Miquel Custodi Sanxis —que arribà a exercir en 1618 com a comissari de la Inquisició en Onda (AHN. Órdenes Militares. Montesa. Pruebas de caballeros, 359, f. s/n)—, i mossèn Miquel Joan Sanxis eren parents, però és clar que, de l'examen dels registres de població ondera, es conclou que el seu cognom havia tingut una presència testimonial a la vila abans de la segona mitat del segle XVI. És a dir, de Sanxis, en Onda, n'hi havia pocs.
Fora com fora, amb tota seguretat, mossèn Miquel Joan Sanxis nasqué del matrimoni format pel farmacèutic Pere Sanxis i Magdalena Gibert. Açò ho sabem perquè, al faltar Miquel Joan, en sa casa fou trobat un retrat de Magdalena, el matrimoni de la qual amb Pere queda acreditat a través d'un carregament de censal autoritzat pel notari Francesc de Tuesta en Onda el 4 de desembre de 1633. A banda de tindre a Miquel Joan —que fou el primer en faltar—, Pere i Magdalena concebiren quatre descendents més: Antoni, Gaspar, Clàudia i Francesca. Els dos varons, Antoni i Gaspar, també seguiren la carrera religiosa. Al temps de la defunció de Miquel Joan, Antoni ocupava el càrrec de retor de l'església de Montcada, a l'Horta de València, i a més havia accedit com a clergue a l'Orde de Montesa. Per la seua banda, Gaspar residia en el Convent del Remei de la capital del Regne i ostentava el títol de Pare Presentado, o siga, d'expert en teologia i ciències religioses. Quant a les germanes, Clàudia s'havia casat en Morella amb Lluís Andreu i ja era viuda. Francesca vivia en Onda, juntament amb el seu marit, Victorià Caudet, un dels prohoms de la vila en aquell temps. Este fruïa del tractament de ciutadà i, en 1662, ocupava l'ofici de jurat (ARV. Mestre Racional, 11.822, f. 89r, 91r). El matrimoni vivia en una casa de la Plaça de Fora.
De la mateixa manera que Francesca, mossèn Miquel Joan Sanxis també feu vida en Onda i estigué més de vint anys residint en l'església de l'Assumpció com a prevere, tal com novament afirmà en el seu testament: «per quant els capellans residents o que avem residit molts añys, com ara yo, que he residit en Onda mes de vint añys». Encara hi era en 1662 (ARV. Mestre Racional, 11.822, f. 97r). Poc després, es traslladà a València, on va establir-se com a prevere beneficiat en l'església de Santa Caterina, tot i que mantingué casa pròpia en Onda fins a la fi dels seus dies.
El 25 d'agost de 1667 redactà a mà el seu últim testament i assegurà trobar-se en perfecte estat de salut: «estant ab molta salud y sens accident, axi ab molt bon señy, perfecta memoria, loquela clara y manifesta (...) ordene mon ultim y darrer testament». Este manuscrit el guardà a sa casa, situada en el districte de la parròquia de Sant Nicolau del Cap i Casal, en la Placeta del costat de la porta gran de l'Estafeta de correus, fins al 15 de desembre, moment en què el visità el ja mencionat notari Vicent Tost, en companyia dels sastres Joan Abella i Josep Pardo, que feren de testimonis de l'acte, i el fedatari públic se l'endugué. Era «una plica de paper a manera de lletra plegada cosida ab fil de canem y sagellada ab oblea colorada» que romangué tancada fins al dia de l'òbit de mossèn Miquel Joan Sanxis, el 26 d'abril de 1669.
Els seus últims dies, mossèn Miquel Joan Sanxis els passà al llit, malalt, tal com manifestà el dia en què atorgà els codicils, el ja esmentat 16 d'abril, deu dies abans de faltar: «estant malalt en lo llit de greu malaltia corporal». Per tant, en menys de dos anys, el seu estat de salut s'havia deteriorat molt. De fet, emmalaltí entre agost i finals de 1667, perquè el 15 de desembre —dia en què, com s'ha dit, entregà al notari Vicent Tost el manuscrit del seu testament—, ja tenia mala salut i estava gitat al llit.
A les portes de la mort, en un dels seus codicils, urgí a executar i col·locar en l'església d'Onda un retaule pagat per ell i dedicat a Sant Tomàs de Vilanova i a Santa Bàrbara. Esta obra no la va vore mai acabada. En el Llibre de Actes Funeraris del any 1669 de l'església de Santa Caterina de València fou inscrita la seua defunció d'esta manera: «A 26 de abril 1669 fonch soterrat lo Dotor Miquel Sanchis, prevere, ab testament rebut eo entregat en forma de plica a Vicent Tost, notari, en 15 de dehembre 1667, publicat en lo dia de la sua mort ab sos codiçils per lo dit notari. Poçehia lo benifet del numero 45, sots invocacio de Sent Pere y Sent Pau, y se li çelebraren les misses de obligacio que tenen obligacio los beneficiats de celebrar per cascun germa en lo dia de la sua mort, y son dos per cada resident y germans. Fonch soterrat en la dita Parrochial de Senta Cathalina Martir de Valencia».
Dels béns que es trobaren en sa casa després de l'òbit, es pot deduir que mossèn Miquel Joan Sanxis havia fruït en vida d'una bona posició econòmica. Fins i tot, foren inventariats un quadre del mateix Miquel Joan, un del seu germà Antoni i un tercer —com ja s'ha dit—, de la mare dels dos, Magdalena Gibert.
3. Pinzellades biogràfiques sobre Esperança Llobregat
Pel que fa a Esperança Llobregat, pertanyia a una de les famílies més destacades de la vila durant els segles XIV i XVII: la dels Llobregat. Com a mínim, sis membres d'este llinatge exerciren com a notaris en Onda entre 1415 i, aproximadament, 1530: Nicolau Llobregat (fl. 1412-1454), Miquel Llobregat (fl. 1434-1490), Jaume Llobregat (fl. 1456-1479), Ambròs Llobregat (fl. 1479-1510), Jaume Llobregat el major (fl. 1486-1527) i Jaume Llobregat el menor (fl. 1503-1522/1523). (AHN. Órdenes Militares. Montesa. Carpeta 554, 1.408-P; ACPV. Protocols, 14.431, f. s/n.; ACPV. Protocols, 20.702, f. s/n; ARV. Batllia General, llibre 1.319, f. s/n; AMV. Protocols notarials, 1.751, f. s/n; Garcia Edo, 1989; Aparici i Franch, 1992; Valldecabres, 2002).
A més, ocuparen càrrecs en l'administració municipal de la vila, com el de jurat en 1314 —en mans de Guillem de Llobregat (Guinot, 1999)—, el de justícia reial en 1596 —en poder de Francesc Llobregat (ARV. Mestre Racional, 11.811, f. 208r)—, o el de síndic en 1602 —ostentat per Tomàs Llobregat (ARV. Manaments i Empares, 1602, llibre 9, mà 89, f. 1r-15r)—. També n'hi hagueren de religiosos (ACPV. Protocols, 23.320, f. s/n) i, fins i tot, una branca s'hi dedicà a l'ofici de tintorer (ARV. BG, llibre 1.319, f. 137r). En qualsevol cas, les notícies sobre la vida d'Esperança Llobregat són escasses. De fet, és l'última membre d'este llinatge que hem documentat en Onda. Després d'ella, el cognom es va perdre.
La trobem per primera vegada en 1662, en el manifest de contribuents del dret reial del morabatí (ARV. Mestre Racional, 11.822, f. 92v). No és habitual que en este document apareguen noms de dones i, menys encara, de dones amb el seu nom i cognom i sense que s'assenyale que són viudes. En conseqüència, Esperança degué ser una persona destacada del seu temps en Onda i, a més, cap de la seua pròpia casa. És probable, per tant, que en 1662 encara fora fadrina. Tanmateix, es presentà com a casada en el testament que atorgà en presència de Vicent Tost el 3 de gener de 1669, moment en què afirmà estar en perfecte estat de salut, tant físic com mental.
El marit era Miquel Martines de la Raga, de totes totes foraster. És raonable pensar que este Miquel Martines de la Raga siga la mateixa persona que el notari homònim que estigué rebent escriptures en Onda entre els anys 1661 i 1662, que tingué tracte personal llavors amb el mencionat Vicent Tost, que després sembla que s'establí a Puçol i que ja era mort en 1676 (ACPV. Protocols, 22.977, f. s/n). Fora com fora, sorprén que Esperança no nomenara a Miquel ni com a marmessor de les seues últimes voluntats ni com a hereu testamentari. De fet, en este testament, que després revocà, preferí instituir en la marmessoria a mossèn Ignasi Just, aleshores vicari de l'església de l'Assumpció, i a Vicent Soler, ciutadà, veí de Vila-real i marit de Jacinta Granell, cosina de la testadora. De fet, assenyalà únicament com a hereva de tot el seu patrimoni a Jacinta. Açò fa pensar que Esperança i Miquel no arribaren a tindre descendència. En 1668, és mencionada com una de les 80 creditores censalistes d'Onda que signaren una escriptura de concòrdia amb la universitat de la vila —representada per l'escultor onder Pere Joan Sanxo—, per a disciplinar la manera en què esta faria front als deutes que tenia (ACPV. Protocols, 13.083, f. s/n).
4. Festes religioses onderes en els testaments de mossèn Miquel Joan Sanxis i Esperança Llobregat
Amb tot, els testaments de mossèn Miquel Joan Sanxis i Esperança Llobregat —entre diversos aspectes—, fan referència a algunes festes religioses que se celebraven en aquell temps en Onda, així com a d'altres que els testadors —particularment el primer—, volen instituir amb les deixes fetes a favor del clergat de l'església de l'Assumpció.
Així, quant a mossèn Miquel Joan Sanxis, demanà instituir una festa dedicada a Sant Tomàs de Vilanova, del qual semblava ser prou devot, ja que, com ha sigut dit abans, havia encarregat un retaule per al temple onder en què el protagonista era este sant castellà dels segles XV i XVI, juntament amb Santa Bàrbara. El testador manifestà que la vespra de la diada de Sant Tomàs de Vilanova —el 17 de setembre—, es feren vespres i completes, que són les dos últimes celebracions del dia en la litúrgia de les hores, l'una cap a les sis de la vesprada i l'altra, a primera hora de la nit. A l'endemà, 18 de setembre, dia de la festa —a pesar que, en la major part de llocs i el martirologi romà, la fixen per al 8 de setembre—, fundà una missa cantada amb un sermó dedicat al que també havia sigut arquebisbe de València entre 1544 i 1555, i una processó claustral —o siga, per dins de l'església—, en el seu honor. Encara més, indicà que, a l'acabar esta, li foren cantats a Sant Tomàs de Vilanova «uns goigs», sense especificar quins, cosa que pot fer pensar que, fins llavors, este sant no havia sigut particularment venerat en el temple parroquial de la vila d'Onda.
A banda, mossèn Miquel Joan Sanxis es confessà «particularment devot» de Santa Bàrbara i sentencià que «la tinch estampada en lo meu cor per a que em lliure de les penes del infern ab sa interceçio i patrocini». Per açò, a més de pagar el retaule abans esmentat, volgué instituir una festa dedicada a Santa Bàrbara. Tanmateix, esta era una advocació de llarga tradició en la vila. Per exemple, de l'ermita de Santa Bàrbara se'n coneix l'existència des de l'any 1430 (Xiva, 2024). També existia des de 1558 un altre retaule pintat per Joan de Joanes i encarregat en 1555 pel notari de València Joan Alamany, amb dedicació compartida amb Sant Antoni Abat i els Sants Metges Cosme i Damià (ACPV. Protocols, 29.043, f. 69r). Així doncs, quan, en 1667, mossèn Miquel Joan Sanxis va voler crear una festa per a Santa Bàrbara, el dia de la seua celebració litúrgica —4 de desembre—, ja estava ocupat per la festa deixada anteriorment per mossèn Joan Palacios. En conseqüència, demanà que se li fera una segona celebració a esta santa, el diumenge següent al 4 de desembre, també amb vespres i completes en la vespra i missa cantada amb sermó de Santa Bàrbera a l'endemà. A més, després de la missa, hauria de fer-se una processó claustral, però no per dins de l'església, sinó fora, per la Plaça —l'actual Plaça de l'Església—, i cantar-se «los goigs». En este cas, no són «uns goigs», com succeïa amb Sant Tomàs de Vilanova, sinó són «los goigs» de Santa Bàrbara, cosa que dona a entendre que, en aquella època, existien uns goigs dedicats a Santa Bàrbara en Onda, els quals, malauradament, no han arribat al nostre temps.
.jpg)
En paral·lel, mossèn Miquel Joan Sanxis, en demanar que la processó claustral que deixava en honor a Santa Bàrbara es fera per fora de l'església de l'Assumpció, o siga, per la Plaça, afegí que havia de ser «com la que es fa de la Mare de Deu del Roser». Esta comparació evidencia l'antiguitat de la festa dedicada a la Mare de Déu del Roser en Onda, ja organitzada en el segle XVII i que, en els últims anys del segle XX, desaparegué progressivament alhora que desaparegueren, com s'ha dit abans, les Copletes i el Rosari dels diumenges de matí. De fet, mossèn Miquel Joan Sanxis assenyalà en el seu testament l'existència també d'un altar sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser en l'església d'Onda, quan demanà que, en este o en l'altar Major, li fora dit el Rosari 24 diumenges a l'any, perpètuament, sent el primer el de Pasqua.
.jpg)
Pel que fa al testament d'Esperança Llobregat, al·ludix a la celebració de dos processons de Setmana Santa en Onda, l'una el Dijous Sant i l'altra el Divendres Sant, en les que hi participava la Confraria de la Sang. Hui dia, les processons són en Dimecres Sant i Divendres Sant, a més de la de Rams o de la Palma —el Diumenge de Rams—, i de l'Encontre —el Diumenge de Pasqua—.
A més esta testadora també feu referència a la festa dedicada a la Mare de Déu d'Agost, atés que deixà a la imatge d'esta advocació mariana un parell de peces d'or que li pertanyien a fi que decoraren les seues mans durant la huitava o octava que li era feta en aquell temps. Encara més, Esperança Llobregat demanà que la seua hereva pagara amb diners de l'herència una nova túnica per a esta imatge, de color blanc.
Per últim, del testament d'Esperança Llobregat, també destaca que manara celebrar, en cas de faltar en Onda, una processó que duguera el seu cadàver des de la casa que habitava en el carrer de Borriana fins a l'església de l'Assumpció. La mateixa Esperança detallà el recorregut que havia de seguir esta processó mortuòria. Eixint de sa casa, en el Carrer de Borriana, s'adreçaria cap al Carrer Nou, que hui dia es coneix amb el nom de Carrer dels Àngels. Abans, però, encara que l'escriptura testamentària no ho diga, la comitiva hauria hagut de passar pel Portal de València i per la Plaça de la Sinagoga. Del Carrer Nou, la processó devia anar al Portal de Santa Anna, passant pel que hui dia és la Plaça del Rei en Jaume —o, més popularment, els Porxes; abans, també Plaça del Gallego i, durant la dictadura franquista, la Creu dels Caiguts—, i tocant la Plaça de Fora. A continuació, pujaria per l'actual Carrer de Santa Anna fins als «Quatre Cantons de les Tendes», ara només els Quatre Cantons. Després, ja tiraria cap a l'església de l'Assumpció, passant —el document no el menciona—, pel Carrer de Dalt —des de mitjan segle XIX, de Santa Isabel—.
5. Conclusió
Sovint, es tendix a pensar que les festes i tradicions —també les religioses—, que hui dia són celebrades sempre ho han estat, sempre han existix i sempre s'han commemorat de la mateixa manera. Açò no obstant, la possibilitat que ens oferixen els documents de segles arrere per a aproximar-nos a com vivia la gent de llavors ens fa vore com d'efímer és tot allò que considerem permanent i de quina manera la mudança dels temps fa que res siga in saecula saeculorum: ni rastre en Onda de la festa de Sant Tomàs de Vilanova, discreta la celebració de Santa Bàrbara patrocinada pel Grup Folklòric que la té com a patrona, molt menys popular que abans la de la Mare de Déu del Roser, ... .
FONTS ARXIVÍSTIQUES
ACPV. Protocols, 13.083. 1668. Protocol notarial de Lluís de Castro.
ACPV. Protocols, 14.431. 1454. Protocol notarial d'Ambròs Alegret.
ACPV. Protocols, 17.376. 1657-1663. Protocol notarial de Vicent Tost
ACPV. Protocols, 17.378. 1667-1668. Protocol notarial de Vicent Tost.
ACPV. Protocols, 17.379. 1669. Protocol notarial de Vicent Tost.
ACPV. Protocols, 20.702. 1434. Protocol notarial d'Ambròs Alegret.
ACPV. Protocols, 22.977. 1660-1669. Rebedor notarial de Miquel Martines de la Raga.
ACPV. Protocols, 23.320. 1648. Protocol notarial de Marc Calatayud.
ACPV. Protocols, 29.043. 1555. Protocol notarial de Joan Alamany.
AHN. Órdenes Militares. Montesa. Carpeta 554, 1.408-P. Poder atorgat per la vila d'Onda a diverses persones per a quitar 1.000 sous anuals carregats a favor de l'Orde de Montesa, autoritzat per Pere Romeu.
AHN. Órdenes Militares. Montesa. Pruebas de caballeros, 359. Expedient per a l'atorgament del títol de cavaller de l'Orde de Montesa a Josep Pérez de Banyatos i Salcedo.
AHN. Órdenes Militares. Montesa. Pruebas de caballeros, 360. 1606. Expedient per a l'atorgament del títol de cavaller de l'Orde de Montesa a Josep Pérez de Banyatos i Villalba.
AMV. Protocols notarials, 1.751. 1566. Rebedor notarial de Gabriel Avinent.
ARV. Batllia General, llibre 1.319. 1490, 1492-1493. Actes judicials de la vila d'Onda.
ARV. Generalitat, 4.972, f. 133r-138r. 1603. Cens d'Onda, Artesa i Tales.
ARV. Manaments i Empares, 1602, llibre 9, mà 89, f. 1r-15r. 1602. Sindicat d'Onda a favor de Tomàs Llobregat per al carregament d'un cens de fins a 4.000 sous, autoritzat per Jeroni Martí el major.
ARV. Mestre Racional, 11.811, f. 208r-216v. 1596. Morabatí d'Onda.
ARV. Mestre Racional, 11.816(1), f. 184r-189v. 1638. Morabatí d'Onda, Artesa i Tales.
ARV. Mestre Racional, 11.822, f. 88r-99r. 1662. Morabatí d'Onda, Artesa i Tales.
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES
Aparici, Joaquín i Franch, Ana Victoria (1992). Regesta de documents en pergamí de l'Arxiu Històric Municipal d'Onda. Estudis Castellonecs, (5), 609-634.
Fraga, Eugenia (2016). Performance ritual, construcción de la memoria, manipulación simbólica. Tras las huellas religiosas de los fenómenos políticos. Revista Cultura y Religión, 10(1), 49-65.
Garcia Edo, Vicent (1989). Notarios de Onda en los siglos XV y XVI. Miralcamp: Butlletí d'Estudis Onders, (5), 21-40.
Guinot, Enric (1999). Els fundadors del Regne de València: repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Volum 2. València: Tres i Quatre.
Hargrove, Barbara (1971). Reformation of the holy: Sociology of Religion. Filadèlfia: F. A. Davis.
Spilka, Bernard (2005). Religious Practice, Ritual, and Prayer. A Handbook of the Psychology of Religion and Spirituality. Nova York: Guilford Press, pp. 365-377.
Valldecabres, Rafael (2002). El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó. València: Universitat de València.
Xiva, Ismael (2024). Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, (97), 151-185.
DOCUMENT 1. Testament de mossèn Miquel Joan Sanxis. València, 25/8/1667.
ACPV. Protocols, 17.378, f. s/n.
+
Ultim testament de mi, lo licenciado Mossen Miquel Joan Sanchis, prevere beneficiat y resident en la parrochial de Sta. Catalina Martir de Valencia
A 25 de Agost de 1667
1. En nom de Nostre Senyor Jesucrist y de la Santissima e Individua Trinitat, Pare, Fill y Sperit Sant, tres persones y un sol Deu tot poderos. Com totes les coses de aquest mon sien transitories y mundanals, y no hi haja cosa mes serta que la mort ni mes incerta que la hora de aquella. Y com de tota perçona sabia y discreta li pertanyga no sols rebre los Sants Sacraments de la Santa Mare Esglesia, pero encara dispondre y ordenar de sos bens perque quant la divinal sapiençia li plaçia cridarla pera el altre Regne li puga donar bon conte dels bens temporals que en aquest mon de miseria li son estats acomanats.
2. Y per amor de aço, en lo Santissim y beneit nom de Jesus, invocant y recorrent a la Santissima e humil Verge Maria mare sua, Senyora y Advocada mia y de tots los pecadors, ab intervençio y adjutori de la qual ningu pereix. Y tambe ab adjutori del Senyor Sant Jusep, y de la Senyora Santa Barbera, a qui so particularment devot y la tinch estampada en lo meu cor per a que em lliure de les penes del infern ab sa interceçio i patrocini, per tenir feta y concedida exa merce de Nostre Senyor per a sos devots y confrares, y tambe del Senyor y Archangel Sant Miquel, de qui tinc lo nom, encara que indigne.
3. Conexeran tots com yo el licenciado Miquel Joan Sanchis, prebere beneficiat y resident en la Parrochial Iglesia de Santa Catalina Martir de Valencia y en dita ciutat habitador, estant ab molta salud y sens accident, axi ab molt bon señy, perfecta memoria, loquela clara y manifesta, pues la escric, assi ordene mon ultim y darrer testament, y escrit de la meua ma, y entregat tancat ab testimonis al notari a mi ben vist per a que tinga lo valor que yo desige y no y hacha dupte algu.
4. Revocant primitus et ante omnia, cassant y annullant tots y qualsevols testaments o testament, codiçils o codiçil, ultima o ultimes voluntats meues per mi fets o fetes en mans y poder de qualsevol notari o notaris fins a la present jornada de gui. Ara de nou, fas y ordene mon ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia en e per la forma seguent.
5. Y primerament, elegixch e nomene en marmessors meus y de aquest mon ultim y darrer testament mers executors a mon germa lo Pare Presentado frai Gaspar Sanchis, del Habit de la Santissima Trinitat, conventual en lo Convent de Nostra Senyora del Remey de Valencia, y a mon germa tambe lo Molt Reverent senyor frey Antoni Sanchis, retor de Moncada. Y per quant fas lo testament en salud y pot ser contingent morir o ausentarse a terres llunys mos marmessors nomenats, en tal cas, si estigueren fora el Regne de Valencia, nomene per marmessor, si mor en Valencia, al Senyor Mossen Vicent Borras, honrat sacerdot, si viura y em voldra fer merçe, a ell açoles, y sino al raçional y sindic que entonses seran del clero de Senta Cathalina Martir, y aixi mateix, si mor en Onda, al raçional y sindic del clero de la vila de Onda, als dos junts per quant sempre seran perçones de tota satisfacsio y de molta acsio per a ferme celebrar presto lo be que em deixe per la mehua anima, y els o suplique o vullen fer ab molta diligençia per amor de Deu y de les animes. Donantlos y conferintlos tot aquell ple y bastant poder per a que puixen tants de mos bens prendre, y aquells, per sa propia autoritat, y sens autoritat ni decret de juge, ni offici algu, vendre y los preus rebre que basten a fer y complir les coses e obres pies per mi y per anima mia davall dispostes y ordenades.
6. Elegeix sepultura al meu cos ser feta, y aquell vull sia soterrat quant la anima de aquell sera separada y Nostre Senyor Deu acceptar la voldra en lo seu Sant Regne, lo que confie per la seua gran misericordia y per aver derramat tota la seua sanch preçiosa per mi, pecador. Si mor en Valencia, a on ara de present residix, vull ser soterrat en la Parrochial Iglesia de Santa Catalina Martir, en lo vas vulgarment dit dels Capellans, construit en dita Parrochial Iglesia, junt a la porta principal, que esta fronter lo altar major. Y si moris en Onda, tambe vull ser soterrat en la Parrochial Iglesia, en lo vas dit dels Capellans. La qual sepultura vull sia feta fent offissi general com se acostuma als demes capellans, selebrantme les misses que se acostumen, axi los capellans com los seculars agermanats. Y si mor en Onda, suplique al senyor raçional sia servit de avisar presto a la estaçio de Almaçora per a que em celebren les misses que acostumen, pues yo he acudit puntualment a les que se an celebrat per los germans saçerdots que an finit esta vida mentres yo he vixcut.
7. Ittem, vull y prenc pera be de la meua anima sincsentes lliures, dic 500 L, les quals tinc donades a canvi, ço es 321 L y 200 L que tinch en plata valençiana, conforme o tinch acentat en lo llibre que tinc de memories en folio de mi Padre y meu, lo qual tinch en lo meu escritori. Y vull ser franc de dret de amortisaçio, conforme es delibera en un capitol que es tingue a instançia meua pera despedirme del clero de Onda, per quant els capellans residents o que avem residit molts añys, com ara yo, que he residit en Onda mes de vint añys, pagam lo privilegi de amortiçasio de nostros dines o de coses que ens tocaven a cobrar a nosaltres, y axi devem ser francs. Y en cas que estes 500 L que yo señale, al temps de la mia mort, no extaçen, per quant fas lo testament en salud y me les puc gastar, en tal cas vull se prenguen dels bens de la mia herençia, axi mobles com sitis, per los meus marmeçors.
8. Vull pues que, de estes 500 L, sent prenguen sent y vint per a que se entreguen al clero de la vila de Onda (a qui yo molt estime per ser batejat en aquella Iglesia y aver residit en ella molts anys) per a que dit clero les carregue a censsal a on millor li parexera y estara mes segur y mes durader, demanant moltes especials y bones per a que de la meua pençio de dit censsal, que seran 6 L o mes, segons un privilegi de la magestat del Rey Phelip III te concedit a les comunitats de frares y capellans y monges per a que puguen carregar a 16 dines per lliura, me celebren lo clero de Onda, en la Iglesia Parrochial, dos dobles o misses cantades per la mehua anima. La una lo dia de Sent Thomas de Vilanova, que es a 18 de setembre, ço es la vespra, vespres y completes, y lo dia una missa cantada del Sant ab sermo del mateix Sant, y acabada la missa una processo claustral, y que em diguen uns goigs del Sant. Y tot aço per la meua anima. Y per a cada dobla señale tres lliures, ço es, per al clero y capellans vint reals cada any, y per a el predicador, deu reals. Y axi mateix lo dumenge infra octava, vull dir lo dumenge dins dels guit dies despues de la festa de Senta Barbera, es ma voluntat se çelebre la altra dobla o missa cantada, ço es lo disapte vespra de dit dumenge se canten vespres y completes, y en lo endema la missa cantada de la Santa per anima mia ab lo sermo de la Santa, y acabada la missa, una processo claustral, y que es canten los goigs de dita Santa per anima mia. Y per quant lo dia de la Santa esta ocupat ab la festa que se li fa dexada per lo Reverent y Venerable Mossen Joan Palaçios, per axo que señale este dia, y la processo claustral se enten que haja de ser per la Plaça, com la que es fa de la Mare de Deu del Roser.
9. Los sermons, vull y es ma voluntad que lo senyor raçional del clero de Onda que per temps sera un añy los acomane al Convent de Nostra Señora de la Sperança y altre añy al Convent de Santa Catalina, per a que un predicador de dits convents les predique. Y suplique yo ara al Pare Predicador que els predicara, y pregue al senyor raçional que per temps sera sia servit de advertir al Pare Predicador, acomane al auditori un Padrenuestro y un Avemaria ab la oracio de la Santa Susana per la anima del fundador de estes dobles, que es lo licenciado Miquel Joan Sanchis.
10. Y per quant yo tinch inclinassio de fundar estes dobles vivint, si acas les tingues fundades al temps de la mia mort, en tal cas vull se lleven les dites 120 L de les 500 L que em deixe per quant ya estaran empleades les 120 L. Y de les 380 L que quedaran, deixe y llegue al dit clero de la vila de Onda 100 L per a que els capellans de dit clero em selebren per la meua anima tantes misses quantes selebrarçe podran de dites 100 L, pagant per cascuna 3 L 6, ab obligaçio de que cada senyor sacerdot que la celebrara me haja de dir un respons acabada la missa, y tambe sinc vegades Bendito y alabado sea el Santissimo Sacramento del Altar, y tambe que celebren les misses en altar privilegiat, y per axo pague sis dines mes de caritat.
11. Ittem al clero y capellans de Santa Catalina Martir de Valencia deixe 100 L per a que de elles me celebren en altars privilegiats per la meua anima tantes misses quantes celebrarçe podran, pagant per cascuna 3 L 6, ab obligassio de dirme un respons y sinc vegades Bendito y alabado sea el Santissimo Sacramento del Altar acabada cada missa.
12. Ittem al Convent de Nostra Senyora del Remey de Valencia, per quant mon germa lo Pare Presentado fray Gaspar Sanchis es fill de aquella cassa, deixe y llegue 30 L 15 L per a que de elles me çelebren per la meua anima 100 misses en lo altar privilegiat de Sent Joan de Letran, pagant per caritat de cascuna 3 L, supplicantlos als Pares preveres que les selebraren sien servits de dir acabada la missa sinc vegades Bendito y alabado sea el Santissimo Sacramento del Altar y aplicaro per la mehua anima.
13. Ittem a mon germa lo Pare Pressentado fray Gaspar Sanchis, si sera viu y podra selebrar al temps de la meua fi y mort, deixe 15 L per a que de elles me selebre 100 misses, pagant per caritat de cadauna de elles a 3 S, y vull les selebre en lo altar privilegiat de Sent Joan de Letran de dit convent. Y si cas fos que mon germa fos y a mort al temps de la mia fi, vull y es ma voluntad que estes 15 L se li donen de almoyna a ma germana Francisca Sanchis y de Caudet. Y si fos tambe morta, vull que se les repartixquen entre sos fills, pregantlos me vullen acomanar a deu y els voldria deixar un tesor per lo amor de Deu y del proxim.
-. Ittem al Convent de Nostra Senyora de la Sperança de Onda, eo als Pares preveres de aquell, dexe y llegue quinze lliures per a que em celebren en lo altar principal de dit Convent sent misses de requiem o de la Mare de Deu de la Sperança, pagant per cada missa a 3 S.
14. Ittem al Convent de la Senyora Santa Cathalina de Onda, que es de frares recolets del Pare Sant Françes, deixe y llegue deu lliures, dic 10 L, per a que me acomanen a Deu en sos sacrificis y en lo cor en ses oraçions.
15. Ittem al Convent de la Purissima Conçepcio de Onda, que es de señores religioses, dexe y llega 5 L pregantlos me vullen acomanar a Deu en ses oraçions y, en particular, en lo Sant Rosari que cada dia ab tanta devossio celebren.
16. Ittem de les sent y vint lliures que queden a compliment de les 500 L vull y es ma voluntad que sien carregades a censsal per lo clero de la vila de Onda, procurant posarles en bon puesto, tut y segur, per a que de la annua pençio que sera sis lliures em çelebren vintiquatre dumenges lo Rosari a la Mare de Deu del Roser los capellans de dit clero de Onda, donant per caritat de cada dumenge 5 S. Y podran exir deu preveres donant a cada hu sis dines de caritat, sino fos cas que volguessen exir tos los residents y partirçe exa cantitat entre tots. Y els suplique sien servits de passar lo Rosario ab molta devossio y aplicarlo per la meua anima. Y vull que lo primer dumenge sia lo dia de Pascua de Resurecssio, y tots los demes que es seguiran fins cumlir lo numero de 24 per a sempre y perpetuament, y el podran çelebrar en lo altar major o en lo altar de Nostra Senyora del Roser de la Parrochial de Onda.
17. Ittem vull que mos hereus davall nomenadors en la disposicio que alla es vora paguen tots mos deutes e injuries, aquells deutes empero y aquell que verdaderament constara ser yo deutor, tengut y obligat ab cartes publiques, albarans de la meua ma, testimonis, for de anima y bona conciencia sobre aço benignament observats, apart tota prescripssio llevada.
18. En tots los altres bens meus mobles e inmobles, sehents y semovents, deutes, drets y acssions meues e mies e a mi pertañents o pertañer podents e devents, lluñy o prop, ara de present o en lo esdevenidor, per qualsevol titol, causa, via, manera hi raho, hereu meu propi, universal e encara general per dret de institucio, a mi faç e institueix al Molt Reverent senyor licenciado frey Antoni Sanchis, mon germa, retor al present de Moncada, per a que mentres ell vixca goze de la meua herencia. Y apres mort ell, vull que mes dos germanes, ço es, Claudia Sanchis y de Andreu, la qual viu en Morella, y Francisca Sanchis y Caudet, la qual viu en Onda, sien hereues secundo loco apres los dies de mon germa, lo qual sera usufructuari mentres ell viura, per quant es freyle de Montesa, que si fora capella secular loy deixara absolutament. Y com fas lo testament en salud, sera cosa contingent que algu de estos mos hereus nomenats, axi primo loco com secundo loco, falten primer que yo; en tal cas, vull que si falta alguna de mes germanes sien hereus y hereten tota la seua part de cada una de elles lo fill o fills que dexaran en lo mon. Y si fos cas que les dites mes dos germanes morissen primer que mon germa lo Retor, aqui deixe hereu primo loco, ço es, usufructuari durant la sua vita. En tal cas, axi mateix, vull que sien hereus lo fill o fills que cada una de aquelles dexara, percebint la part que li tocaria a sa mare com si vixquera. O voldria dexar molt clar per a que no tinguessen plet algu.
19. A mon germa lo Molt Reverent Pare Presentado fray Gaspar Sanchis, prevere religios de la Santissima Trinitat, calçat, per quant ya mos pares li dexaren vint lliures de renta durante sua vita tantum, vull que mon hereu o hereus les y donen y paguen cada añy ab molta puntualitat lo dia de Santa Barbera, que es lo dia que cahuen. Y ara yo li dexe quatre llançols, dels millors que es trobaran en les caxes, per a que es recorde de acomanarme a Deu en sos sacrificis y oracions. Y per lo molt que el vull y estime li voldria dexar un millo, pero em proporcione ab les forses de la hazienda, que son ben flaques, y li pregue reba la meua bona voluntad. Diuen se li deu fer un llegat al Senyor Arquebisbe o bisbe, y axi li dexe lo breviari per a que me acomane a Nostre Senyor.
20. Ittem mes done, dexe y llegue ademes de sa soldada, si li deure alguna cosa, a Vicenta Granell y de Llorens, viuda, la meua ama, si es trobara en ma casa al temps de la meua fi y mort, servintme de ama, deu lliures, dic 10 L, per quant me a assistit en mes enfermetats ab molt cuydado y a prosehit com a dona de be, y es molt just que los amos honrats regoneguen lo bon prosehir de estes bones dones que ens fan compañia.
21. Ittem mes que si fos cas que es deguessen pagar alguns gastos de este meu testament y obres pies, vull se paguen a part per a que queden les 500 L franques per a que totes les obres pies que señale tinguen la deguda execussio.
Aquest es lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntad mia, y la qual vull valga y valer puga per dret de ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntad. Y si per dret de ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntad valer, no pogues, vull valga y valer puga per aquelles lleys, furs y privilegis del present Regne que mes y millor de justicia valer puga y dega. Lo qual fas en la ciutat de Valencia, en 25 de Agost de 1667.
El licenciado Miquel Joan Sanchis, prevere, beneficiat y resident en la Parrochial Yglesia de Santa Cathalina Martir de Valencia.
Y si cas fos que los dits mos germans o lo altre de aquells no poguessen ser marmessors, en tal cas vull sia, si morire en Valencia, lo dit Mossen Vicent Borras, si viu sera al temps de la mia fi. Y sino sera viu, los que estan nomenats en lo item de la marmessoria en la forma en que esta expressat en aquella. Idem Sanchis.
Ittem a Gertrudis Llorens, donzella, que al present esta en ma casa, li dexe deu lliures per qualsevols soldades que puxa pretendre contra mos bens en cas que la he tenguda en ma casa y en amor de Deu y no en conte de criada. Idem Sanchis.
DOCUMENT 2. Testament d'Esperança Llobregat. Onda, 3/1/1669.
ACPV. Protocols, 17.379, f. s/n.
Revocat per Jaume Vives, notari de Vila real
Die III Januarii Anno a Nativitate Domini M D C L XVIIII
En nom de Nostre Señor Deu Jesuchrist e de la humil Verge Maria mare sua, advocada mia e de tots los pecadors, molt piadosa. Coneixeran tots com yo, Esperança Llobregat y de Martines, muller de Miquel Martines de la Raga, habitadriu de la present vila de Onda, estant bona de cos y de pensa empero, per la gracia de Nostre Señor ab mos bon seny, enteniment, clara y manifesta paraula, segons que als notari y testimonis dejus escrits clarament consta, y a par desijant quant a Nostre Señor Deu plaçia appellarme al seu sanct y beneyt regne li puixa donar bon conte y raho dels bens de fortuna que en aquest mon me ha acomanat, perque de mala administracio no puixa ser inculpada, en e per amor de aço, convocats, pregats y demanats los notari y testimonis dejus escrits, y en presencia de aquells, fas e orden lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia en e per la forma seguent.
Primerament, revocant, cassant e annullant tots e qualsevols testament o testaments, codicil o codicils e altres qualsevols ultimes y darreres voluntats per mi fets e fetes, en mans y poder de qualsevol notaris, com altrament e sots qualsevol expressio de paraules, encara que sien derogatories.
Elegeixch y nomene en marmessors meus y del present meu ultim y darrer testament, en les cosses pies per mi desus ordenadores executors, a Mossen Ynaçio Just, prevere, al pressent vicari temporal de la Yglessia Parrochial de la pressent vila de Onda, y a Miquel Soler, ciutada de la vila de Vila real, als dos junts, y al altre de aquells en cas de mort, absencia, nolencia e altre qualsevol just impediment del altre de aquells, donantlos tant ple y bastant poder quant puch, dech y es necessari per a que puixen tants de mos bens pendre y aquells vendre, y los preus rebre y confessar haver hagut y rebut, que basten a fer y cumplir les cosses pies per mi dejus ordenadores. E aço fasen e fer puixen per llur propia auctoritat e sens auctoritat ne decret de jutje algu, aixi ecclessiastich com secular, per lo molt que yo de aquells confie.
E acomanant la mia anima a mon Deu y Señor Jessuchrist, criador de aquella y redemptor del humanal llinatje, quant per a la sua infinita gloria appellarla vulla, elegeix eclessiastica sepultura al meu cos eser feta en la Yglesia Parrochial de la pressent vila de Onda, en lo vas dels Capellans de aquella, pregant al reverent clero em vullen acullir en dit vas, donant la caritat que se acostuma en semblants acullits, volent lo meu cos sia portat vestit ab lo habit de Nostra Señora del Carme, lo qual sia pres del Convent de Nostra Señora de la Esperança construhit fora els murs de la present vila, donant per aquell la caritat acostumada. Y aixi mateix lo meu cos, per a entrar en dita sepultura, vull sia possat dins de un ataut a coneguda de mos marmessors, com tambe sia portat lo dit meu cos ab la asistencia y acompañament de tot lo clero y beneficiats de dita Parrochial, dit soterrar general y ab lo acompañament aixi mateix de les dos comunitats de Nostra Señora de la Esperança, orde de Nostra Señora del Carme, y del Serafich Pare Sent Frances, sots invocacio de Senta Catharina, de la present vila, y de els dos religiosos que, de ordinari, asisteixen en lo Convent de les monches de la Purissima Concepcio de la present vila. Y que lo dia del meu soterrar se me diguen tres misses cantades de cos present, ço es la una de la Concepcio de la Mare de Deu, altra del Sactissim Saccrament y l altra de Requiem, volent que, si cas fos que moris en la cassa que al pressent habite, que esta situada dins los murs de la pressent vila, en lo Carrer dit de Burriana, vull en tal cas que lo meu cos sia portat a la dita Yglessia Parrochial per lo Carrer Nou y per lo Portal de Sentana, als Quatre Cantons de les Tendes, y, de alli, seguidament a la dita Yglessia Parrochial. Y aixi mateix vull que al dit meu cos lo acompañen huit aches eo antorches enseses, les quals porten huit pobres de dita vila, als quals sels done, a cada hu de aquells, quatre sous de almoyna y caritat.
Ittem vull y man que, apres mort mia, per los dits mos marmessors, me sien fetes dir y celebrar en la dita Yglessia Parrochial de la pressent vila de Onda y en los altars privilegiats de aquella, tres mil misses ressades arraho de quatre sous per cascuna de aquella de almoyna y caritat, encomanant als dits mos marmessors les fasen celebrar lo mes prest que puguen per lo molt que de aquells confie.
Ittem aixi mateix vull y es ma voluntat que, per los dits mos marmessors y, en son cas, per lo altre de aquells, me sien amortisades en la dita Yglesia Parrochial de la vila de Onda set misses de taula en los terminis que a dits mos marmessors y administradors pareixera, donant per a fundar y amortisar aquelles les caritats acostumades, pregant al reverent clero me acullguen al dret de amortisacio que tenen de Sa Magestat.
Ittem done deixe y llegue al Convent y religiosos del Serafich Pare Sent Frances, sots invocacio de Senta Catharina Martir, de la pressent vila çinch lliures, moneda de Valencia, de almoyna y caritat per una vegada tan solament, ultra de lo que tocara de acompañar o meu cos la comunitat lo dia del meu soterrar, perque preguen a Deu per la mia anima en sos sacrifisis y oracions.
Ittem done, deixe y llegue al Convent y religiosos de Nostra Señora de la Esperança, orde de Nostra Señora del Carme, de la pressent vila çinch lliures, moneda de Valencia, de almoyna y caritat per una vegada tan solament, ultra de lo que els tocara de acompañar lo meu cos lo dia del meu soterrar, y perque preguen a Deu per la mia anima en sos sacrifiçis y oracions.
Ittem done, deixe y llegue a la Confraria de la Sanch de Jessuchrist de la pressent vila deu lliures, moneda de Valencia, de almoyna y caritat per una vegada tan solament, per a ajuda y subvencio de les necessitats y gastos de dita Confraria.
Ittem aixi mateix vull y es ma voluntat que, per la mia hereva davall escrita, sien donades cascun any perpetuament a dita Confraria de la Sanch de Jessuchrist de la pressent vila de Onda dos lliures per a ajuda a la sera que gasta dita Confraria Dichous y Divendres Sant en les proçessons que es fan en dita vila.
Ittem vull y man que la dita hereva mia davall escrita tinga obligacio de donar tots los anys perpetuament a la Confraria del Sanctissim Sacrament de la pressent vila de Onda una arroba de oli per a ajuda a lo que es crema en la llantia que crema continuament davant del Santissim Sacrament de la dita Yglesia.
Ittem vull y es ma voluntat que la dita hereva mia tinga obligacio tots los anys perpetuament de pendre çinch bules de difuncts per anima mia.
Ittem done, deixe y llegue al Hospital de la pressent vila tot los bens mobles que lo dia de la mia fi se trobaran en ma cassa, exceptats dos maçetes de or, la una ab vintiuna pedra blanques y la altra ab tretse pedres blanques, les quals deixe y llegue a la obreria eo administracio de Nostra Señora de Agost de la pressent vila, per a que sien possades en les mans de Nostra Señora per a adorno tots los dies de la sua huitava.
Ittem vull y man que, per la dita mia hereva davall escrita, sia feta una tunica de tafeta blanch a la ymatje de Nostra Señora de Agost, per a que estiga ab la millor deçensia que es puga, la qual haja de estar guarnida amb un galo de or.
Tots mos torts, deutes e injuries, vull e man sien pagats y satisfets, aquells y aquelles que constara yo eser tenguda y obligada ab cartes, cauteles y albarans e altres llegittimes proves, for de anima y bona conciencia, en e sobre aço benignament observat y guardat tota prescripcio remoguda.
Ittem done, deixe y llegue a Pere Roca de Bañatos, ciutada de la pressent vila de Onda eo als successors en la sua herencia, lo dret de patronat del benifet instituhit en la Yglesia Parrochial de la vila de Onda sots invocacio de Sent Antoni Abat, fundat en la Capella de Sent Antoni Abat per Mossen [en blanc] Puigvert, que es lo benifet que al pressent poceheix Mossen Gelardo Roca, prevere, fill del dit pere Roca, a fer de dit dret de patronat aixi lo dit Pere Roca com los successors en la sua herencia, a ses propies, planes e lliures voluntats, com de cossa propia. Per ço que vull que aquell reste en la Cassa de dits Roques.
Ittem done, deixe y llegue a Antonia Roca de Bañatos, doncella, filla de Pere Roca de Banatos y de Francisca Gibert, coniuges, çent çinquanta lliures, moneda reals de Valencia, per lo molt amort tinch ad aquella, a fer de dites çent cinquanta lliures a ses propies, planes e lliberes voluntats com de cossa sua propia.
En tots los altres bens meus, mobles e inmobles, sehents y semovents, deutes, drets y accions meus e mies, a mi pertanyents e pertanyer podents e devents, lluny o prop, ara de pressent o en lo es devenidor, per qualsevol titol, causa, via, modo, manera e raho, exceptats los bens mobles que lo dia de la mia fi es trobaran en ma cassa, los quals tinch llegats al Hospital de la pressent vila de Onda, hereva mia universal, y encara general a mi, fas e instituheixch per dret de institucio a Jacinta Granell y de Soler, muller de Miquel Soler, ciutada de la vila de Vila real, cosina mia, a fer de dits mos bens y herencia a ses propies, planes e lliberes voluntats com de cossa propia.
Aquest es lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lo qual e la qual vull valga per dret de mon ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia. E si per dret de mon ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia valer no porra, vull valga per dret de darrers codicils o per aquella millor via, forma, manera y raho que mes y millor de justicia, furs y privilegis del present Regne valer y tenir puixa e dega.
Lo qual fonch fet en la pressent vila de Onda, en tres dies del mes de janer del any de la Nativitat de Nostre Señor Deu Jessuchirst de Mil Siscents xeixanta y nou.
Se+nal de mi, Esperança Llobregat y de Martinez, testadriu, qui desus, qui lo pressent meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia fas, llohe, aprove, rattifique, ferme y conferme, e vull e man que, apres mort mia, sia possat en eixecucio tot lo en aquell contengut.
Presents foren per testimonis a la confeccio e ordinacio del present testament, convocats, per la dita testadriu pregats y demanats, Mossen Joseph Palacios, prevere, Zeverino Palacios, clergue, y Francesc Lleo, sastre, habitadors de la present vila, los quals, interrogats per mi, Vicent Tost, notari rebedor de dit testament, si coneixien a la dita testadriu y si els pareixia estava en dispocissio de poder testar, tots responents dixeren que si. Y yo dit notari conegui a tots molt be y creu estar aquella en dispocissio de poder testar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada