Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 localitzada en l'Arxiu del Regne de València
Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 localitzada en l'Arxiu del Regne de València
Ismael Xiva i Molina.
Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 ha sigut localitzada en l'Arxiu del Regne de València. L'hem trobada en l'expedient d'un litigi de finals del segle XVI entre estos dos pobles i fou confeccionada en 1583, prenent com a referència una còpia anterior de 1314 que s'havia fet sobre la base del pergamí original. Es tracta de la quinzena versió d'este document de la que se'n té notícia, després de les 14 inventariades per Arcadi Garcia Sanz i Vicent Garcia Edo en l'estudi monogràfic que dedicaren en 1984 a este instrument cabdal per a la història ondera i talera.
Així, tal com comentem, el processos i litigis de segles passats conservats en els arxius sovint constituïxen un bon lloc on tractar de localitzar còpies —autèntiques o simples—, de documents que es creien perduts per haver-se destruït la seua matriu o dels que, simplement, no se'n coneixia l'existència. Justament esta ha sigut la gènesi de la troballa que ens ocupa. La Carta Pobla que el rei Jaume I atorgà a Onda i a Tales en 1248 amb l'objectiu que ambdós llocs foren repoblats per 300 famílies cristianes —encapçalades per Ramon de Bocona i Guillem de Rocafort—, arran de la sublevació sarraïna que havia esclatat l'any anterior, en 1247, no és precisament una desconeguda ni dins ni fora dels cercles acadèmics. Ja en 1998, per exemple, se celebrà el seu 750é aniversari i, en 2023, també s'organitzaren actes per a commemorar els 775 anys de la seua signatura en València, tant en Onda com en Tales.
Quant a les publicacions que s'han fet d'ella, la primera fou la que Manuel Betí efectuà en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura fa ja més de 100 anys, en 1924. Este historiador transcrigué una còpia en pergamí del document feta en 1326 —«sexto idus Marcii, anno domini Millesimo trecentesimo vigesimo quinto»—, i que llavors es conservava en l'Arxiu d'Onda. Però, tal document va ser destruït en 1936. Garcia Sanz i Garcia Edo (1984) catalogaren esta còpia amb la lletra F —la sexta en antiguitat—, i és una de les dos —juntament amb la còpia J, feta en 1407—, que es van perdre en la crema dels fons municipals onders en els primers dies de la Guerra Civil espanyola.
En l'extens i estens treball monogràfic sobre la Carta Pobla de 1248 confeccionat per estos dos investigadors en 1984, s'identificaren, com hem indicat, un total de 14 versions del document. Així, a més del pergamí original (A) —que es guardava en Onda, perdut en algun moment ignot—, i de la matriu del document (B) que devia existir en la Cancelleria Reial —perduda—, localitzaren 5 còpies més (C, de 1283; D, de 1293; E, de 1314; H, de 1386; i K, primer quart del segle XV) en l'Arxiu Històric Nacional espanyol, en Madrid, procedents de l'Arxiu de l'Orde de Montesa. En l'Arxiu d'Onda, trobaren 2 còpies (G, de 1335; i I, de 1386), que sobrevisqueren a la Guerra Civil gràcies a que foren dipositades en Castelló de la Plana per les autoritats republicanes. Finalment, tingueren notícia de l'existència de 3 còpies (L, del segle XV; M, de 1632; i N, de 1678) en l'Arxiu del Regne de València. La primera procedia, com les de Madrid, de l'Arxiu de l'Orde de Montesa, mentre que les altres dos eixien de llibres de la sèrie Manaments i Empares.
D'estes 14 versions, segons Garcia Sanz i Garcia Edo (1984), els textos C, D, E, F i I es copiaren del pergamí original (A) que es conservava en l'Arxiu d'Onda i del que, com hem dit, se'n desconeix la sort que tingué. Per la seua banda, la còpia G es feu a partir de la F, mentre que la H es transcrigué de la còpia D. Les còpies més modernes (K, L, M i N) contenen bastants errors i, fins i tot, la K i la M daten l'atorgament del document en 1268 en lloc de fer-ho en l'any correcte, 1248.
Ara, ací presentem una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 fins ara desconeguda i que s'hauria d'enquadrar entre les considerades modernes, donat que es feu el 12 de gener de 1583. En conseqüència, cronològicament, se situa entre la còpia L (primer quart del segle XV) i la còpia M (1632). Es tracta, així doncs, de la quinzena versió que es coneix del document i pot ser catalogada amb la lletra O. Conservada en l'Arxiu del Regne de València, forma part de l'expedient d'un plet que enfrontà Onda i Tales en aquell temps per la pretensió dels moriscos talers d'usar el títol de vila, com Onda, amb l'argument que així se'ls considerava en la lletra del text de la referida Carta Pobla: «villam de Onda et villam de Talis».
En la portada hi diu «Poblacio de Tales» i, tal com manifesta el seu propi encapçalament, es tracta d'una còpia de segona generació —o siga, és còpia de còpia—, feta en el Castell de Montesa a partir de la que Garcia Sanz i Garcia Edo (1984) van catalogar amb la lletra E, que s'havia dut a terme en Onda en 1314 sobre la base del pergamí original (A) de 1248. El notari que l'autoritzà fou Lluís Navarro, resident en la vila de Montesa.
Materialment, esta nova còpia que ara donem a conèixer consta de 8 planes. El trasllat de la Carta Pobla de 1248 n'ocupa 5. Quant al seu contingut, com succeïx amb la resta de còpies modernes de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248, el text presenta errors importants de transcripció. Un dels més cridaners és que, quan assenyala les afrontacions dels termes d'Onda i Tales, l'escrivent confongué sistemàticament «termino» —paraula correcta—, amb «camino» —terme incorrecte—. Per exemple, llegim: «qui termini dividintur cum camino de Borriana et cum camino de Menchin...». Però, en la versió original de la Carta, hi diu: «qui termini dividintur cum termino de Borriana et cum termino de Menchin...».
Així mateix, feu palesos els problemes que tingué a l'hora d'entendre el que llegia en el pergamí de 1314, donat que s'inventà una paraula, «inploruntur» (sic) —que, en tot cas, hauria de ser implorantur, "implorats", i que ací no té sentit—, en lloc de transcriure el terme correcte, «includuntur»: «Quas villas, loca et terminos pro ut predictis confrontacionibus imploruntur domibus, campis...». El mateix ocorre amb el terme «transjussat» (sic), que hauria de ser «transversat»: «et, transjussat per rivum de Millas, vadit usque ad terminum de Alcalaten...».
De la mateixa manera, en l'enumeració d'elements que s'entregaven als repobladors, la còpia de 1583 repetix dos voltes «aquiis»: «aquiis, erbis, pratis et pasquis, montibus, aquiis, silvis...» Òbviament, es tracta d'un error, perquè la seqüència en l'original era «aquiis, erbis, pratis et pascuis, montibus, lignis, silvis...». Fins i tot, l'única paraula en valencià de la Carta Pobla és traslladada malament, ja que llegim «asot» (sic) en lloc del terme correcte, «açoch» o «açoc».
El copista tampoc encertà el nom d'un dels testimonis de 1248, a qui menciona com a «Jaufrido de Rochanbisno» (sic). Però, es tractava de «Jaufridus de Rochabertino», o siga, Jofre de Rocabertí. Sembla que ometé, igualment, el nom del notari «Ade», testimoni de l'elaboració de la còpia E, que s'anomenava Mateu. També alterà els títols del rei Jaume I, donat que, en les versions més fidels al text original, s'hi llegix «Maioricarum (...) et Urgelli», però ací tenim «Maioricorum (...) et Urgelensis», i s'abstingué de declinar el nom de Guillem de Rocafort: «Guillermo de Rochaforti» passà a ser simplement «Guillermo de Rocafort»
D'altra banda, el document sí que manté la forma més moderna de «Tales», apareguda per primera volta en la còpia E, vers la primigènia de «Talis» de les primeres versions del document, però transcriu erròniament «Borrion» per «Borriol». En el cas del topònim de Suera, elimina una hac intercalada —«Çuhera»—, present en les primeres versions i ho reduïx tot plegat a «Çuera». Respecte de Fanzara, usa ja la mateixa ortografia que nosaltres en detriment de la de les còpies més antigues, on apareixia com a «Fançara».
Es nota, igualment, que l'escrivent estava sota la influència del valencià, ja que escrigué «trescentis» —pel nostre tres-cents—, en lloc de la forma correcta en llatí, «trecenti», o afegí una hac final al terme llatí nec, «nech», tal com, de forma convencional, es feia a l'escriure en aquell temps el nostre idioma.
Amb tot, sense entrar més a fons en estes qüestions, vegem ja ara la transcripció del document, la signatura del qual és ARV. Processos de Madrid, P, expedient 305, f. s/n. Presentem en negreta el text d'encapçalament i els signes dels notaris d'Onda de la còpia feta el 8 de setembre de 1314 —la còpia E—, en negreta i cursiva el text de la Carta Pobla com a tal, de 28 d'abril de 1248, i només en cursiva el text afegit pel notari de la nova còpia descoberta —la que ací hem donat a conèixer—, datada del 12 de gener de 1583.
«Poblacio de Tales. Hoc est translatum. Hoc est translatum bene et fideliter factum octava mensis septembris anno Domini Millesimo Tercentesimo decimo quarto, sumptum a quodam instrumento publico cuius tenor talis est.
Noverint universi, quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricorum et Valencie, comes Barchinone et Urgelensis, et dominus Montispesullani, per nos et nostros, damus et concedimus per hereditatem propriam, franquam et liberam, vobis, Raymundo de Bochona et Guillermo de Rocafort et aliis trescentis viris populatoribus, quibus dare et distribuere volueritis ad populandum et vestris et eorum successoribus, in perpetuum, villam de Onda et villam de Tales, cum suis omnibus alqueriis et terminis, qui termini dividuntur cum camino de Borriana et cum camino de Menchin, et cum serra qua dividit cum Artana, et cum camino de Eslida et cum camino de Çuera et cum camino Vallis de Envejo et cum camino Castri de Fanzara, et, transjussat per rivum de Millas, vadit usque ad terminum de Alcalaten et usque ad terminum de Vilafames et cum camino de Borrion, et cum camino de Almaçora et cum termino de Borriana.
Quas villas, loca et terminos pro ut predictis confrontacionibus imploruntur domibus, campis, vineis, ortis et terris cultis et incultis, ermis et populatis, aquiis, erbis, pratis et pasquis, montibus, aquiis, silvis et arboribus fructiferis et infructiferis, rivis, piscacionibus et venacionibus, introitibus et exitibus, et suis pertineciis universis a celo in abisum habertis vos et predicti populatores, quos vos in predictis villis populaveritis ad omnes vestras vestrorumque voluntates cui et quibus volueritis perpetuo faciendas.
Exceptis militibus et sactis et personis religiosis.
Et faciemus vobis secundum quod faciemus ad bonum intelectum civibus civitatis Valencie.
Exipimus tamen de ac donacione carniceriam, bannea, tintureriam, furnos, molendina, for et operateria de asot, que nobis et nostris perpetuo retinemus.
Nos igitur, predicti Raymundus de Bochona et Guillermus de Rocafort, pro nobis et pro predictis populatoribus, juramus per Deum et eius Sancta Evangelia, quod personalem residenciam faciemus in Onda, et omnes possessiones quas alibi habemus vendemus hic ad unum annum, vel aliter alienemus sine retencione nostra et predictorum.
Aliquid non vendamus nech aliter alienemus hinch ad decem annos.
Actum Valencie, quarto calendas madii, anno Domini Millesimo Ducentesimo Quadragesimo Octavo.
Signum Jacobi, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Baquinone et Urgeli, et dominus Montispesullani.
De Boxados.
Jaufrido de Rochanbisno.
De Angularia.
De Crexello.
Sig+num Petri Andres, qui mandato domini regis, predicta scripsi notario suo hec scripsi, loco, die et anno prefixis.
Sig+num Petri Thome, justicie Onde, qui viso originali et ab eo primitus comprobato huich translato auctoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Petri Serronis, predicti notarii Onde et Curie eiusdem, pro Petro de Pulro, qui demandato dicti justicie authoritatem suam prestitit et decretum.
Sig+num Petri Serronis, predicti notarii Onde, qui hec subscribi pro testibus.
Sig+num Ade, notarii publici Onde pro teste.
Sig+num Berengarii Thomes, notarii publici Onde, qui hunch translatum de originali verasiter translatavi cum supraposito in nona linea ubi legitur annum et cum eo originali verasiter comprobavi clausi fecit et subsignavit die et anno in prima linea contentis.
JHS. Copia preinserti transumpti aliena manu scriptum fuit abstractum ad quadam pergamenea carta recondita in archivo Castri et Monasterio ville Montesie, de provisione et mandato Illustrissime don Francisci Ludovici Tallada, militis ordinis et militie beate Virginis Marie Montesie, subcomendatoris dicte religionis, archivarii dicti archivi, per me, Ludovicum Navarro, notarium publicum, ville Montesie habitator, beneque ac veraciter comprobavi die duo decimo mensis januarii anno M D Octogesimo Tercio, cui ut fides sine dubio tribuatur, ego, dictus Ludovicus Navarro, notarium, hic me sub scripsi et meum solitum artis notarie posui sig+num».
REFERÈNCIES ARXIVÍSTIQUES
Arxiu del Regne de València. Processos de Madrid, P, expedient 305, f. s/n. 1584. Litigi entre Onda i Tales per la pretensió dels talers de ser vila.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Betí, Manuel (1924). Carta Puebla de Onda y Tales. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 5, 282-284.
Garcia Sanz, Arcadi i Garcia Edo, Vicent (1984). La Carta Puebla de Onda. Miralcamp, 1, 9-56.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada