Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)
Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)
Ismael Xiva i Molina.
El triomf de l'Estat liberal en Espanya després de la mort del rei Ferran el Desitjat, el fracàs de l'Estatut Reial de 1834 i la derrota carlina en la Guerra de 1833-1840 sacsejà els fonaments de tot allò que s'havia tingut per cert i immutable fins aleshores. Sense ànim d'exhaustivitat, només cal pensar en la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, en la desamortització de Mendizábal o en el naixement efectiu i definitiu de les províncies com a nova forma d'organització territorial.
Estos canvis que s'experimentaren en els grans teatres de la política i del poder de l'Estat espanyol, tard o d'hora, s'havien de propagar arreu del territori i, finalment, hi arribaren i es manifestaren de maneres molt distintes, fins i tot insospitades, com la que ens ocupa ací: la manera d'organitzar i sufragar les festes eclesiàstiques del poble d'Artesa.
Per a ficar un poc de context, coneixem que, a les acaballes de l'Antic Règim, en 1771, en Artesa se celebraven, almenys, les festes Mare de Déu del Roser i santa Anna. Així consta en l'expedient confeccionat llavors per Josep Santjust, governador del corregiment de Peníscola, sobre l'estat de les confraries, germandats i congregacions de la seua demarcació territorial:
"Artesa. Solo hay en este lugar la Cofradia de Nra. Sa. del Rosario, que no està aprovada, y los gastos annuales importan cinco pesos, los que sacan de limosnas que recoge el clavario. Por el Ayuntamiento, se hase fiesta todos los años a su patrona, Sta. Ana, y el gasto importa ocho pesos, los que estàn aprovados por el Supremo Consejo en su Reglamento" (1).
Sobre la base d'esta descripció, sabem que la festa del Roser la pagava un clavari —que no sabem com era triat—, mitjançant les almoines que li donaven els veïns, mentre que la de santa Anna era a càrrec de l'Ajuntament d'Artesa. Però, en el pas d'este Antic Règim de la monarquia absoluta típica del segle XVIII als Estats liberals decimonònics, es degué produir alguna disputa entre els artesols sobre la manera i la mesura en què contribuir a les celebracions religioses que any rere any s'organitzaven.
Davant d'aquesta situació hipotètica, la corporació artesola decidí acordar amb tots els veïns el sistema a través del qual s'articularia l'organització de dites fetes des d'aleshores endavant, conscient que, en aplicació del nou ordenament jurídic liberal, no podia obligar d'entrada a cap veí a suportar la contribució per a pagar aquelles. Recordem que una de les banderes del liberalisme fou la consagració de la llibertat formal de l’individu, a pesar que la seua llibertat material encara estava lluny de ser assolida plenament. Amb este ànim, es reuní, en presència d'una nodrida representació del veïnat, en la Casa Consistorial d'Artesa —la memòria de la qual s'ha perdut, però que potser era la desapareguda Casa Gran, en la plaça de Baix—, per a tractar l'afer.
Era el 30 d'abril de 1844 i l'Ajuntament d'Artesa l'integraven Joan Pérez com alcalde, Vicent Figàs com a tinent d'alcalde, Joan Duarte i Marià Pejó com a regidors, i Salvador López com a síndic. Els artesols que assistiren a la reunió foren Manuel Gil, Josep López, Teodoro Garcia, Joan Torres, Batiste Prades, Vicent Pérez, Batiste Pérez, Miquel Poles, Pasqual Soler, Manuel Bernat, Miquel Soler, Manuel Figàs, Cristòfol Soler, Vicent Garcia i Gil, Josep López i Duarte, Manuel Adelantado, Miquel Torres, Joaquim Esteve, Antoni Esteve, Batiste Pérez el menor, Josep Jorba, Vicent Soler, Vicenta Guinot —l'única dona—, i Andreu Guinot. No hi eren tots els veïns del poble, sinó només aquells que, al parer de la corporació, tenien prou diners com per a sufragar les festes.
L'alcalde, el tinent d'alcalde, els regidors i el síndic els proposaren que, cada any, se n'encarregara un d'ells d'organitzar cadascuna de les festes que era típic celebrar en Artesa, amb la condició que, a qui li tocara impulsar-les un any, no poguera ser obligat a encapçalar-les com a clavari en els dos anys següents. Igualment, la corporació municipal entrant no podria obligar als membres de la que isquera, en dos anys, a organitzar les celebracions. Cal tindre en compte que, en aquell temps, els càrrecs municipals es renovaven anualment. La proposta fou aprovada per la unanimitat dels veïns, només trencada pel veí Vicent Pérez, qui es va oposar a l'acord (2).
En qualsevol cas, l'acord va reeixir i, en 1845, ja es feu la tria dels clavaris de les festes sobre la base d'aquell. En este sentit, en la reunió de la corporació d'Artesa del 15 de setembre, foren elegits Francesc Badenes —com a clavari de la festa de sant Roc—, Manuel Gil —com a clavari de la festa de la Mare de Déu del Rosari—, Andreu Guinot —com a clavari de la festa de sant Josep—, Pasqual Soler —com a clavari de la festa de sant Antoni—, i Josep López i Garcia —com a clavari de la festa del Corpus Christi— (3).
De clavaris, encara n'hi hagueren fins a ben entrat el segle XX. Hui dia, és una comissió de festes que es renova periòdicament la que assumeix l'organització de les festes que se celebren en Artesa al llarg de l'any —bàsicament, Sant Antoni, Santa Anna i les Festes Promeses—, amb el suport econòmic dels veïns que volen contribuir-hi i de l'Ajuntament d'Onda, una volta ha desaparegut ja l'Ajuntament particular d'Artesa.
FONTS ARXIVÍSTIQUES
(1). Arxiu Històric Nacional. Consejos, 7.105, expedient 63, número 15, f. 11v.
(2). Arxiu Municipal d'Onda. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1844, f. 9-10.
(3). Arxiu Municipal d'Onda. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1845, f. s/n.
DOCUMENT 1. Bases per a l'organització de les festes d'Artesa. Artesa, 30/4/1844.
AMO. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1844, f. 9-10.
Acuerdo. En el pueblo de Artesa, a los trenta dias del mes de abril de mil ochocientos cuarenta y cuatro. Reunida la Corporacion en la Casa Consistorial, a saber D. Juan Perez, alcalde presidente; Vicente Figás, teniente; Juan Duarte y Mariano Pejo, regidores; y Salvador Lopez, cindico; todos componentes del Ayuntamiento constitucional del mismo; con el objeto de selebrar cabildo ordinario, previa sitacion ante diem, todo los concejales para tratar en el con especialidat de la necesidad que hay á serca de las fiestas que, desde inmemorial, se selebran y se dan á los vecinos que puedan soportarlo como á uso y costumbre se ha seguido en esta poblacion.
Yo, el secretario, lei el acta de la sesion anterior y quedo aprovada en los mismos terminos que en la misma se expresa.
Por el señor presidente, se propuso que, siendo a uso y costumbre desde inmemorial el dar las fiestas que anualmente se selebran en esta parroquia como auna y fatiga vecinal a aquellos vecinos que puedan soportarlo, y habiendo conferenciado detenidamente la Corporacion sobre el particular, se acordo que, supuesto de que no se puede obligar a ningun vecino del asunto de que se trata en esta sesion, segun las leyes vigentes, que sabiamente nos rijen, reunase el comun de vecinos, es decir, aquellos que, a juicio de la corporacion, puedan recaer estas fiestas ó cargas vecinales, á fin de que si se conforman todos con el parezer del Ayuntamiento. Y reunidos que fueron, se conformaron todos con dicho parezer de que se siga con el uso y costumbre que, desde inmemorial, se á verificado en este pueblo, excepto de un vecino, que lo fue Jose Vicente Perez, que no se conformó, y bajo cuyas condiciones siguientes:
1. Que el Ayuntamiento nombre anualmente los vezinos que deban hazer las fiestas y que esta fatiga ha de ser de dos en dos años, es decir, que el que la hace este año en dos años no ce le pueda obligar.
2. Que el Ayuntamiento entrante no pueda obligar al saliente en dos años haser esta fatiga.
No habiendo otro asunto de que tratar, el señor presidente mando serrar ó levantar la secion, en la cual pucieron su firma el Sr. Presidente y de mas concejales.
Vecinos que concurrieron a la secion: Manuel Gil = Jose Lopez = Teodoro Gracia = Juan Torres = Bautista Prades = Vicente Perez = Bautista Perez = Miguel Poles = Pasqual Soler = Manuel Bernad = Miguel Soler = Manuel Figás = Christobal Soler = Vicente Garcia y Gil = Jose Lopez y Duarte = Manuel Adelantado = Miguel Torres = Joaquin Esteve = Antonio Esteve = Bautista Perez menor = Jose Chorba = Vicente Soler = Vicenta Guinod y Andres Guinod.
[Firmes de l’Ajuntament i del secretari]
DOCUMENT 2. Tria de clavaris de les festes d'Artesa per a 1845-1846. Artesa, 15/9/1845.
AMO. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1845, f. s/n.
Acta. En el pueblo de Artesa, a los quinse dias de setiembre de mil ochocientos quarenta y cinco. Reunida la Corporacion en la Sala Consistorial, acordaron, en virtud á el acuerdo selebrado por el Ayuntamiento con anuencia del comun de vecinos en el pasado año 1844, según consta en el libro de actas de aquel año, aserca de las fiestas que anualmente se selebran en esta parroquia = Se nombraron clavarios para este año, a saber: Francisco Badenes, San Roque = Manuel Gil, Virgen del Rosario = Andres Guinot, San Jose = Pasqual Soler, San Antonio = del Corpore Christi, Jose Lopez y Garcia.
[Firmes de l’Ajuntament i del secretari]
Vecinos que concurrieron al acta = Juan Torres = Manuel Figas = Manuel Bernat = Vicente Soler = Miguel Figas = Manuel Figas y Esteve = Bautista Prades = Pasqual Esteve = Bautista Perez y Andres = Bautista Perez menor = Pasqual Soler = Vicente Guinot = Jose Chorba = Jose Figas = Andres Guinot = Manuel Adelantado = y Miguel Soler.
[Firmes de l’Ajuntament i del secretari]
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada