El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble
El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble
Ismael Xiva i Molina.
De la mateixa manera que l'aigua de la Mediterrània és líquida, que el groc naix de mesclar el roig i el verd, que el dia seguix a la nit i la nit al dia, i que l'univers tingué un principi i tindrà un final, els pobles —és a dir, la gent que conforma els municipis, les regions, les nacions—, són això mateix, pobles.
Esta és una realitat tan forta i tossuda que ni els mateixos membres del poble, per molt que vulguen, poden fer-la desaparèixer a conveniència. Poden renegar d'ells mateixos, poden autoodiar-se o, fins i tot, poden votar la seua pròpia dissolució. Però, es tracta d'esforços vans, perquè el bagatge històric que atresoren, la seua llengua, les seues tradicions, la seua cosmovisió o la seua idiosincràsia no s'esfumen amb tanta facilitat i, a pesar seu, perduren d'una manera o d'una altra i durant un temps més o menys llarg en el seu DNA: opinions subtils, fonemes particulars o el modus vivendi típic del país romanen com un testimoni perenne de la identitat dimitida. I açò considerant que tots els membres del poble s'adherisquen a la renúncia, ja que, en cas que alguns aborígens s'hi oposen de veres, el fracàs de l'empresa està assegurat.
No és cap novetat afirmar que, quan un poble renuncia a ell mateix, ho fa per a assumir com a pròpies una llengua, una cultura o una tradició que, d'entrada, li són alienes. És el que passà amb els ibers, que experimentaren una romanització que s'allargà segles: deixaren la seua llengua, els seus costums, la seua religió per les de Roma. La cosa potser anà d'esta manera. En un primer moment, degueren mantindre's culturalment al marge dels invasors. Després, és possible que sorgiren veus que deien ser tan iberes com romanes. A continuació, uns quants potser decidiren sentir-se només romans i usar tan sols el llatí, perquè era la llengua universal de l'època i, així, els entendria tothom. Tot seguit, els romans i estos ibers assimilats degueren menysprear als qui es resistien a abandonar la seua cultura. Finalment, estos últims cediren, la supervivència ibera es feu inviable i el poble s'extingí a poc a poc fins que els seus membres es confongueren del tot amb els seus conciutadans romans. En fi, pot ser que no calga anar-se'n tan arrere per a trobar casos de dimissió nacional com este, però la perspectiva del temps i el sentir-nos hereus dels assimiladors romans —ara escrivim en una llengua neollatina—, fan que no dolga tant l'explicació de l'exemple.
Però, no ens desviem del tema. Hem dit que un poble no desapareix si una majoria pràcticament unànime dels seus membres no s'hi avé a esta desaparició. En unes altres paraules, pot aflorar una minoria de bloqueig que frustre l'assimilació o que, almenys, la retarde. Açò mateix és el que ocorregué a xicoteta escala en Artesa el dia 11 d'agost de l'any 1868, moment en què, literalment, l'Ajuntament de la localitat i els veïns més rics votaren la seua pròpia dissolució i incorporació total a la vila d'Onda, del terme de la qual ja en formaven part des de la conquista de Jaume I en el segle XIII.
Per a entendre bé els motius dels artesols de l'època per a arribar a este punt, cal considerar diverses qüestions importants. Segurament, la primera és la segregació de Tales, poble que, en 1842, s'havia separat del terme d'Onda, convertint-se en un municipi independent. Fins aleshores, Tales i Artesa gairebé sempre havien anat de bracet per a plantar cara al que consideraven abusos dels onders contra els seus drets. De fet, havien iniciat l'expedient de segregació alhora, tal com s'explicarà en el llibre Història de Tales, que publicarem a finals d'enguany. Tanmateix, els talers sí que aconseguiren la independència i, encara més, quan onders i talers amollonaren els seus nous termes, no tingueren en compte que Artesa quedava literalment entre els dos pobles, cosa que impossibilità una futura delimitació de la jurisdicció territorial artesola. Tot plegat, feu que la capacitat de resistència d'Artesa davant de les pretensions d'Onda fora menor.
Un altre aspecte a tindre en compte el constituïxen les seqüeles deixades en el poble per la I Guerra Carlina, que no degueren ser menors si considerem que, en les seues immediacions, els liberals establiren el seu centre de comandament durant el setge de Tales, ocupada pels carlins, durant la primera quinzena d'agost de 1839. Alhora, diversos brots de còlera colpejaren Artesa, en 1835-1836 i, novament, cap a 1855.
Amb tot, amb menys força que en èpoques passades i amb un poble delmat per la guerra i les malalties, el fet de no tindre les claus de la caixa, de patir una ratxa de collites roïnes i de vore's immers sovint en conflictes amb Onda per a vore qui pagava què i qui ho cobrava conduí a que el govern d'Artesa fora incapaç de continuar avant i sotmetera a decisió dels rics del poble la seua agregació total a la vila.
L'acta d'esta sessió extraordinària de l'Ajuntament artesol d'aquell 11 d'agost de 1868 es conserva en l'Arxiu Municipal onder. La presidí l'alcalde, Salvador Badenes y Plá, qui es feu dir «teniente de Alcalde, presidente de la Municipalidad», a l'estil dels governants artesols del segle XVIII, però a diferència dels seus predecessors del segle XIX, que s'havien intitulat alcaldes sense cap classe de submissió aparent a l'alcaldia d'Onda. Amb ell, la corporació la formaven els regidors José Castelló y García, Pascual Soler y Bernat i Vicente Guinot y Esteve, així com el síndic José García y Guinot. A més, hi eren presents a títol de «mayores contribuyentes» els veïns Manuel Bernat, Miguel Soler y Ros, Vicente Ortells, Vicente Guinot, Vicente Pérez, Vicente Figás y Torres, Luis Ventura, Juan Torres, Miguel Torres, Miguel Poles, Antonio Esteve i Salvador Badenes y Montoliu.
La reunió del consell començà amb una al·locució de l'alcalde, qui va defendre que la gent se n'anava d'Artesa i s'instal·lava en pobles pròxims «por no poder soportar las cargas publicas, otros en atencion a la gran miseria y falta de cosechas». Este era un moment —1868—, en què les fàbriques de taulells de la vila d'Onda s'estaven desenvolupament i requerien mà d'obra. Per tot plegat, el màxim responsable del govern artesol assegurà que «es segura la ruina de los que quieran continuar en el pueblo formando comunidad» i revelà les seues intencions: «es imposible a este pueblo continuar por mas tiempo independientes».
Les seues paraules generaren discòrdia en la sala capitular d'Artesa, perquè uns es pronunciaren a favor de l'agregació —els més favorables a l'assimilació—, i altres s'hi oposaren radicalment —els aborígens que comentàvem adés—. Arribats a este punt, l'alcalde proposà fer una votació pública a fi i efecte que quedara constància del vot de cadascun.
Votaren a favor de l'agregació a Onda José Castelló y García —regidor—, José García y Guinot —síndic—, Salvador Badenes y Plá —alcalde—, Vicente Ortells, Vicente Figás y Torres, Miguel Torres, Antonio Esteve, Juan Torres, Miguel Poles, Vicente Pérez, Miguel Soler y Ros i Salvador Badenes y Montoliu. Votaren en contra de la decisió Vicente Guinot y Esteve —regidor—, Luis Ventura, Vicente Guinot i Manuel Bernat. L'única abstenció va ser la de Pascual Soler y Bernat —regidor—. Ras i curt, 12 recolzaren la dissolució plena en Onda —entre ells, la majoria de la corporació local—, 4 s'hi oposaren i 1 s'hi abstingué.
El resultat, per tant, fou aclaparadorament favorable a que Artesa deixara de ser un poble autònom amb institucions pròpies: el 70,59% dels hòmens amb dret a vot aprovaren la proposta de l'alcalde. Però, un 23,53% la rebutjà i, a més, desconeixem el parer de la immensa majoria dels veïns, els quals, per ser pobres, dones o menors d'edat no tingueren l'oportunitat de dir la seua. Cal tindre en compte que, segons les dades de l'INE, Artesa comptava amb 285 habitants en 1860. És a dir, tan sols un 6% digué 'sí' a perdre les institucions de govern pròpies. Potser aquella minoria de bloqueig de la que parlàvem abans era majoritària. No podem saber-ho, però, fora com fora, el resultat de la votació va ser enviat al governador civil de la província per a que «resuelva lo que mas crea por conveniente».
Amb tota certesa, el governador no arribà a resoldre res, ja que, tan sols 1 mes més tard, la reina Isabel va perdre el tron arran de la Revolució Gloriosa de setembre de 1868, amb la qual s'encetà el període històric anomenat Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari, en funció d'a qui se li pregunte.
Ara bé, l'afer no va quedar en via morta, ja que, una volta acabat este Sexenni i restaurada la dinastia Borbó en el tron espanyol a través d'Alfons el Pacificador —XII segons la numeració dels reis castellans i espanyols, i IV conforme a la numeració dels monarques valencians—, el procés de dissolució de l'administració local d'Artesa es reactivà.
Era el 12 de desembre de 1876. En la sessió ordinària de l'Ajuntament d'aquell dia, hi participaren l'alcalde, Pascual Soler y Bernat —qui, en 1868, no s'havia pronunciat sobre l'agregació a Onda—, el tinent d'alcalde, Salvador Badenes y Plá —favorable en 1868 a esta agregació—, i els regidors Vicente Pejó y Prades, José Castelló y García —també favorable en 1868 a l'agregació—, i José López y Arrando, així com el síndic, José López y Montoliu. Sobre la taula, una comunicació del governador civil informant que la Diputació de Castelló havia aprovat «autorizar á los Ayuntamientos de Onda y Artesa para que desde luego puedan llevar á efecto la supresión del último y la agregacion al primero». L'alcalde s'hi oposà fermament a tal mesura i denuncià que l'Ajuntament artesol en cap cas havia demanat desaparèixer i ser agregat a Onda; que no en sabia res. De fet, feu constar en acta que l'única petició en eixe sentit que, darrerament, havia sigut formulada l'havien presentat uns particulars —entre els que hi eren, a títol personal, els tres regidors de la corporació i el síndic—, fruit d'una reunió celebrada en casa de Miguel Soler, i que res tenia a vore amb els acords adoptats pel govern del poble.
La situació en Artesa durant aquells dies d'incertesa degué ser tensa fins al punt que eixos tres regidors —Vicente Pejó y Prades, José Castelló y García i José López y Arrando—, decidiren boicotejar la sessió plenària de l'Ajuntament d'Artesa del 19 de desembre de 1876 i no presentar-s'hi. Aquell dia només anaren a la sala capitular del poble l'alcalde, el tinent d'alcalde i el síndic. Recordem que este últim, com aquells, també era partidari de la incorporació plena a Onda. Una volta constatada l'absència dels tres regidors, anaren a buscar-los a les seues respectives cases. Però, no obtingueren resposta.
En qualsevol cas, els tres membres de la corporació presents acordaren celebrar el ple igualment, ja que l'afer que havien de tractar era urgent: l'Ajuntament d'Onda tenia previst enviar a l'endemà —dia 20 de desembre de 1876—, una comitiva a Artesa a fi i efecte d'«incautarse de lo que fuere necesario» arran de la immediata desaparició de l'Ajuntament artesol. Per unanimitat, Pascual Soler y Bernat, Salvador Badenes y Plá i José López y Montoliu instaren a la corporació municipal ondera a suspendre els seus plans fins que el governador provincial es pronunciara sobre la resistència formal de l'administració d'Artesa a desaparèixer i ser absorbida per la d'Onda.
En definitiva, les discrepàncies entre artesols motivades per les penúries econòmiques i les collites roïnes estaven servint en safata d'argent a Onda allò que la vila havia anhelat almenys des del segle XV: que Artesa deixara de ser un poble i es convertira en un mer carrer o barri.
A partir d'ací, no és cap misteri què ha passat amb Artesa de 1876 ençà. Reduïda la institucionalitat local a l'existència d'un alcalde pedani, esta figura desaparegué a finals del segle XX. I, ara per ara, tot i ser materialment un poble, Artesa no té òrgans de govern propis, o siga, quant a governança, en res es diferencia dels barris perifèrics de la vila d'Onda.
Però, a pesar d'açò, la realitat és tossuda: Artesa té la seua parròquia —i Onda, les seues—, Artesa té els seus patrons —i Onda, els seus—, Artesa té el seu fossar —i Onda, el seu—, Artesa té el seu Calvari —i Onda, el seu—, Artesa té la seua plaça del Carme —i Onda, el seu carrer del Carme—, Artesa té la seua plaça de l'Església —i Onda, la seua—, Artesa té el seu carrer de santa Anna —i Onda, el seu—, Artesa té la seua Carretera —i Onda, la seua—, Artesa té la seua horta —i Onda, les seues—, Artesa té la seua canonada de subministrament d'aigua potable —i Onda, la seua—, Artesa té el seu frontó —i Onda, el seu—, Artesa té els seus huit cognoms artesols —i Onda, els seus—. Poden semblar minúcies; no ho són. Simplement, representen com de difícil és acabar amb l'existència d'un poble a pesar que alguns dels seus membres estiguen disposats a que ocorrega.
FONTS ARXIVÍSTIQUES
Arxiu Municipal d'Onda. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1868, f. s/n.
Arxiu Municipal d'Onda. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1876, f. s/n.
DOCUMENT 1. Acta de la sessió plenària de l'Ajuntament d'Artesa de l'11/08/1868.
AMO. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1868, f. s/n.
Secion extraordinaria = En el pueblo de Artesa, a los once dias del mes de Agosto de mil óchocientos secenta y ocho. Reunidos los señores D. Salvador Badenes, teniente de Alcalde, presidente de la Municipalidad, D. Jose Castelló Garcia, D. Pascual Soler, D. Vicente Guinot y D. Jose Garcia, Regidor Sindico, y D. Manuel Bernad, Miguel Soler, Vicente Ortells, Vicente Guinot, Vicente Perez, Vicente Figás y Torres, Luis Ventura, Juan Torres, Miguel Torres, Miguel Poles, Antonio Esteve y Salvador Badenes, mayores contribuyentes.
Por el señor precidente, se manifestó que varios vecinos de este pueblo trasladan su domicilio a Onda y otros pueblos limitrofes por no poder soportar las cargas publicas, otros en atencion a la gran miseria y falta de cosechas van a seguir el mismo egemplo, y es segura la ruina de los que quieran continuar en el pueblo formando comunidad. En esta situacion, convoca á esta junta extra ordinaria para que el Ayuntamiento y mayores contribuyentes acuerden lo que tengan por conveniente.
La reunion, en vista de que es imposible a este pueblo continuar por mas tiempo independientes y que las cargas publicas no pueden ya soportar, y en vista de que algunos de los de la reunion no estan conformes en que se agregue el pueblo a Onda, se procedió a una votada entre todos y dió el resultado siguiente.
D. Jose Castelló dijo: que esta conforme en la agregacion del pueblo a Onda, Pascual Soler y Bernad no quiere dar su parecer en agregar su pueblo á Onda, Vicente Guinot y Esteve tampoco no esta conforme en agregar a Onda, Jose Garcia Guinot dice que esta conforme, D. Salvador Badenes y Plá dice que tamvien esta conforme, Vicente Ortells tamvien dice que si, Vicente Figas conforme, Miguel Torres tanvien esta conforme, Luis Ventura no esta conforme, Antonio Esteve conforme, Juan Torres conforme, Miguel Poles conforme, Vicente Guinot no esta conforme, Vicente Perez conforme, Manuel Bernad no esta conforme, Miguel Soler Ros conforme, Salvador Badenes Montoliu conforme.
Y, en vista de que no hay otra cosa de que tratar, los concurrentes acordaron elevar copia de esta acta al M.I.S. Governador Civil de la Provincia para que, como a superior autoridad, resuelva lo que mas crea por conveniente.
Y, en este estado, el señor presidente mandó lebantar la sesion, firmando los que dijeron saber de la corporacion, de que el secretario certifico.
Vicente Ortells.
Miguel Soler.
Salvador Badenes.
Silverio Suñer, secretario.
DOCUMENT 2. Acta de la sessió plenària de l'Ajuntament d'Artesa del 19/12/1876.
AMO. Fons de l'Ajuntament d'Onda. Actes de l'Ajuntament d'Artesa, any 1876, f. s/n.
En la sala capitular de Artesa y dia diez y nueve de Diciembre de mil ochocientos setenta y seis. Reunidos los Señores del margen [Don Pascual Soler Bernat, Alcalde. Dn Salvador Badenes Plá, tinte. Alcalde. Dn José Lopez Montoliu, Regidor Sindico], presidente, tiniente alcalde y síndico de este Ayuntamiento, sin la asistencia de los regidores Don Vicente Pejó, Don José Castelló y Don José Lopez Arrando. A pesar de haver sido convocados y tocadas sus puertas por órden del Señor Alcalde Presidente, no asistieron.
Se mandó dar cuenta del oficio que, en esta fecha, le havia dirijido el Alcalde de la Villa de Onda, reducido á que, para mañana, veinte del actual, pasará á esta una comision de su Ayuntamiento, y se presentará en esta poblacion á consecuencia de la supresion de este municipio, á incautarse de lo que fuere necesario.
Puesto á discurcion, por unanimidad de la mayoria y por todos los señores que han asistido á este acto, se acordó se hiciera saber por conducto de esta Alcaldia á la de Onda que, en atencion á estar pendiente de resurrecion la consulta que este Ayuntamiento tiene hecha al M.I.S. Gobernador de la Provincia sobre el mismo estremo, se sirviese sosprender la comicion anunciada y demás referentes á la suprecion de este municipio, hasta que se sirba resolver la Autoridad superior de la Provincia.
No habiendo mas de que tratar, por el Señor Presidente se mandó terminada y levantada esta secion. Y, despues de aprovar el acta anterior, no firmando ninguno de los concurrentes, asiendolo de su orden el infraescrito Secretario, de que certifico.
Jose Peres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada