Entrades

Cercant les nostres «verbis hispanis»: actes sacramentals i documents notarials fets en Onda en valencià abans de 1707

Imatge
Cercant les nostres  «verbis hispanis »: actes sacramentals i documents notarials fets en Onda en valencià abans de 1707   Ismael Xiva i Molina. La desaparició de la pràctica totalitat dels fons de l'Arxiu Parroquial d'Onda anteriors al segle XIX entre el 10 d'agost  —saqueig de l'església de l'Assumpció —, i el 9 d'octubre de 1936  —incendi del temple —, així com de bona part de  l'Arxiu Municipal d'Onda el 2 d'octubre d'aquell any  —incloent-hi la col·lecció de protocols notarials i el fons judicial —, (AHN. FC-Causa General , 1.402, exp. 18, f. s/n) ens priva de la possibilitat d'accedir hui dia a milers i milers de pàgines per a construir i reconstruir la història local, però també la nacional del nostre país.  Vista panoràmica d'Onda feta des del camí de Castelló per Carlos Sarthou. Font: Impresiones de mi tierra , 1911. Mancant-nos irremeiablement des de fa vora un segle, la seua absència ens força a ser ignorants no només dels deta...

Arrels trasplantades: repobladors onders de Tales en 1616

Imatge
Arrels trasplantades: repobladors onders de Tales en 1616 Ismael Xiva i Molina. El 18 de desembre de 2016 va passar sense pena ni glòria per Tales. A diferència del que succeí l'abril d'aquest 2023, moment en què els veïns del poble commemoraren el 775è aniversari de la Carta Pobla que atorgà el rei Jaume I a les viles d'Onda i de Tales (28/04/1248)  — de la qual ja en vaig parlar ací — , aquell dia no tingué lloc cap tipus de celebració per a recordar els 400 anys de la Carta Pobla fermada per fra Galceran Vidal  —comissari reial encarregat de la repoblació de la Moreria d'Onda, d'Artesa i de Tales, de l'Orde de Montesa —, i els colons nouvinguts a Tales per a ocupar el buit deixat pels moriscos en 1609 com a conseqüència de la seua expulsió del Regne de València per ordre del rei Felip el Pietós. Val a dir, però, que la raó per la qual no se celebrà l'efemèride és ben lògica, donat que no fou fins a un any després, en 2017, quan es descobrí i publicà per p...

Santa Caterina, Sant Francesc i el presumpte masclisme d'un topònim del terme d'Onda

Imatge
Santa Caterina, Sant Francesc i el presumpte masclisme  d'un topònim del terme d'Onda Ismael Xiva i Molina. A banda de commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, els cristians també celebren el 25 de novembre la festa litúrgica de Santa Caterina, màrtir, que suposadament visqué en la ciutat d’Alexandria a cavall dels segles III i IV. En el terme d’Onda, esta advocació del santoral es va convertir en la part denotativa d’un topònim a partir de mitjan segle XV com a conseqüència de la fundació  d’un convent de pares franciscans que va ser intitulat de Santa Caterina  en el capoll d’un tossalet lleugerament elevat sobre el riu de Sonella i la partida de Sonella, el camí d’Artana, el camí de València —hui dia, de Betxí—, i el Prat.  Situació del convent de Santa Caterina en el terme d'Onda. Font: Institut Cartogràfic Valencià. En este sentit, no és superflu subratllar que la major part dels topònims tenen dos parts: la connotativa ...