Arrels trasplantades: repobladors onders de Tales en 1616
Arrels trasplantades: repobladors onders de Tales en 1616
Ismael Xiva i Molina.
El 18 de desembre de 2016 va passar sense pena ni glòria per Tales. A diferència del que succeí l'abril d'aquest 2023, moment en què els veïns del poble commemoraren el 775è aniversari de la Carta Pobla que atorgà el rei Jaume I a les viles d'Onda i de Tales (28/04/1248) —de la qual ja en vaig parlar ací—, aquell dia no tingué lloc cap tipus de celebració per a recordar els 400 anys de la Carta Pobla fermada per fra Galceran Vidal —comissari reial encarregat de la repoblació de la Moreria d'Onda, d'Artesa i de Tales, de l'Orde de Montesa—, i els colons nouvinguts a Tales per a ocupar el buit deixat pels moriscos en 1609 com a conseqüència de la seua expulsió del Regne de València per ordre del rei Felip el Pietós. Val a dir, però, que la raó per la qual no se celebrà l'efemèride és ben lògica, donat que no fou fins a un any després, en 2017, quan es descobrí i publicà per primera vegada el text d'eixa Carta Pobla del 18 de desembre de 1616.
En aquest sentit, van ser Enric Guinot i Manuel Ardit els qui la van traure a la llum en el volum III de la seua obra Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII), editat per les Publicacions de la Universitat de València. Segons expliquen els mateixos autors, el document inèdit fou localitzat per Francesc Torres, director de l'Arxiu del Regne de València, en un lligall de la secció de consells suprimits de l'Arxiu Històric Nacional espanyol, concretament en la signatura AHN. Consejos Suprimidos, lligall 21.914/1, f. 232r-239r. Es tracta d'una còpia a la qual li falten els capítols referents a l'herbatge del terme i a la possessió dels boscos de sureres, que sí que apareixen en la Carta Pobla d'Artesa —que té un contingut pràcticament idèntic—, del 25 de juliol de 1616 (Guinot i Ardit, 2017).
Més enllà de les dades que proporciona en relació amb el plet entre Onda, Artesa i Tales sobre si artesols i talers havien de mantindre o no les seues institucions pròpies o integrar-se en les d'Onda —que acabà decantant-se a favor de les pretensions onderes (Rull, 1967)—, i de les obligacions que se'ls imposen als colons —com la de pagar i partir, per cada set parts i mitja de forment, ordi, civada, etc., una part per al comanador de la comanda d'Onda, la de proporcionar-li una casa «per a tenir en aquella ostal» o la d'obrar una abadia per al retor de Tales i d'Artesa—, la Carta Pobla del 18 de desembre de 1616 assenyala els 33 colons que reberen cases i terres que havien pertangut als moriscos talers desterrats en 1609.
Aquests repobladors —que són els antecessors dels actuals veïns de Tales—, van ser Joan Vicent, Gaspar Prades, Joan Sanxis, Joan Tudon, Jeroni Martí, Josep Albalat, Jaume Ibáñez, Francesc Oluja, Pere Martínez, Miquel Huguet, Francesc Mitjavila, Joan Pla, Lluís Xixon, Miquel Caudet, Bartomeu Bertran, Miquel Roca, Jaume Martí, Miquel Garrigós, Francesc Lleó, Antoni Castelló, Andreu Martí, Llorenç Salines, Miquel Ortells, Pere Aguilella, Joan Ortells, Miquel Bernat, Domingo Ortells, Joan Descalç, Joan Salvador, Vicent Martí, Batiste Granell, Miquel Pla i Joan Albiol.
El nombre de repobladors cristians va ser sensiblement inferior al de famílies morisques que residien a Tales just abans de l'expulsió, ja que el lloc albergava 75 cases de moriscos en 1603, representant el 62 % de les que hi havia en el terme d'Onda en aquell moment (ARV. Generalitat, 4.972, f. 133r-138r). A banda, de ben segur que tots els colons no foren establerts amb casa a Tales, sinó que alguns només degueren rebre terres, mentre que d'altres —la majoria—, sí que es feren amb el domini útil d'habitatges i heretats «dels particulars moriscos expellits». La determinació de les propietats que pertocaven a cadascun d'ells va ser fixada en «actes de stabliments» segurament posteriors a la signatura de la Carta Pobla del 18 de desembre de 1616.
En qualsevol cas, el morabatí de 1621 només dona 30 cases en Tales (ARV. MR, 11.813, f. 230r-231r), i el cens del 4 de gener de 1646 rebaixa la xifra a 21, més el retor, mossèn Joan Valero, fent-ne 22 (ARV. Generalitat, 4.827, f. 293r-293v). En canvi, un altre cens del 4 de novembre de 1646 ofereix una xifra lleugerament distinta, amb 23 cases més el retor (ARV. Generalitat, 4.825, f. 238r-239v). La xifra encara era la mateixa, si fa o no fa, en 1662, quan el morabatí atorga 24 cases a Tales, més el retor, mossèn Joan Gàlver.
Amb tot, de tornada als colons que s'establiren a Tales més de 7 anys després de l'expulsió dels moriscos, dissortadament la Carta Pobla no n'assenyala la procedència. Açò contrasta, per exemple, amb l'atorgada a Fanzara en 1612, que sí que indicava el lloc d'origen de cada repoblador, sent aquests el Port de Mingalbo, Cedrelles, Atzeneta del Maestrat, Ribesalbes, Mosquerola, l'Alcora, Onda, Fortanet, les Useres, Vistabella del Maestrat, Calataiud, la Pobla d'Arenós, Vilafermosa i Llucena (Guinot i Ardit, 2017). Com s'observa, en el cas fanzarí, els nouvinguts procedien tant de nuclis pròxims —Onda, l'Alcora i Ribesalbes—, com d'altres de més allunyats i de fora del Regne de València, com el Port de Mingalbo —d'on isqueren 6 repobladors —, Cedrelles, Fortanet o, fins i tot, Calataiud.
És de suposar que els establiments que es feren individualment a cadascun dels colons donarien —o no, perquè o bé estan perduts, o bé no han arribat al nostre temps—, més dades en relació amb l'origen de cadascun. Mentre no hi apareguen, el cens de 1603 i altres documents dels primers anys del segle XVII poden servir per a localitzar els futurs repobladors de Tales encara aveïnats en els seus llocs de procedència.
Seguint aquest mètode de treball, serien inequívocament originaris d'Onda d'acord amb el cens de 1603 Joan Vicent (ARV. Generalitat, 4.972, f. 133r), Jeroni Martí (en són 2 els que apareixen en el cens de 1603, f. 133r i 134v), Josep Albalat (Ídem, f. 134v), Jaume Ibáñez (Ídem, f. 133r), Francesc Oluja (Ídem, f. 135r), Joan Pla (Ídem, f. 133v), Miquel Caudet (Ídem, f. 133r), Miquel Roca (Ídem, f. 135r), Miquel Garrigós (Ídem, f. 133r), Francesc Lleó (Ídem, f. 136r), Antoni Castelló (Ídem), Pere Aguilella (en són 3 els que apareixen en el cens de 1603, als f. 135v i 136r), Miquel Bernat (Ídem, f. 133v), Joan Salvador (en són 2 els que apareixen en el cens de 1603, als f. 133v i 134r), Batiste Granell (Ídem, f. 134v) i Miquel Pla (Ídem, f. 133v). Així, 16 dels 33 repobladors establerts en Tales per la Carta Pobla del 18 de desembre de 1616 s'haurien eixit d'Onda, sent-hi aquesta vila la principal aportadora de colons per a substituir els moriscos talers.
Ara bé, el notari Lluís Xixon —testimoni de l'atorgament de la Carta Pobla d'Artesa del 25 de juliol de 1616 i que llavors vivia en Onda—, és un altre dels repobladors que signaren la Carta de Tales, tot i que pensem que degué continuar vivint a la vila i que, possiblement, llogà els béns talers que rebé. Encara més, la xifra podria ser més elevada si considerem que el cens de 1603 esmenta la viuda de Miquel Huguet (Ídem, f. 135v) i dues viudes de Jaume Martí (f. 136r, 137v), cosa per la qual els colons Miquel Huguet i Jaume Martí podrien haver sigut fills seus, no figurant-hi en la referida llista de veïns d'Onda per ser encara menors en aquell moment. A més, el morabatí de 1621 assenyala com a veïns d'Onda a dos Vicent Martí, l'un exercint de batlle i l'altre, de moliner (ARV. MR, 11.813, f. 227r). Algun dels dos podria haver estat el repoblador homònim, que, com Lluís Xixon, no hauria viscut en Tales, sinó que hauria mantingut la seua residència en Onda, o bé per haver rebut només terres de moriscos talers, o bé per haver llogat la casa de Tales a algú altre.
En fi, en el cas de Bartomeu Bertran, el dubte és més gran, però el cert és que un Joan Bertran, que podria haver sigut son pare, hi residia en 1603 (ARV. Generalitat, 4.972, f. 133v). El mateix ocorre amb els colons Gaspar Prades, Joan Sanxis, Andreu Martí i Francesc Mitjavila, els cognoms dels quals hi figuren en el registre de veïns esmentat (Ídem, f. 133r, 133v, 135r). En definitiva, entre 17 i 25 dels 33 colons que arribaren a Tales en 1616 eren d'Onda, cosa que representa del 51,52 % al 75,76 % del total. Només haurien aplegat des d'altres punts Domingo Ortells, Miquel Ortells, Joan Ortells, Josep Tudon, Pere Martínez, Llorenç Salines, Joan Descalç i Joan Albiol, els llinatges dels quals no són registrats en la vila en 1603.
DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA
ARV. Generalitat, 4.825, f. 238r-239v. Cens dels veïns de Tales.
ARV. Generalitat, 4.827, f. 293r-293v. 1646. Cens dels veïns d'Artesa i Tales.
ARV. Generalitat. 4.972, f. 133r-138r. 1603. Cens dels veïns d'Onda, Artesa i Tales.
ARV. MR, 11.813, f. 224r-232r. 1621. Morabatí d'Onda, Artesa i Tales.
ARV. MR, 11.822, f. 97v-98r. 1662. Morabatí de Tales.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
GUINOT, E. i ARDIT, M. (2017). Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Volum III. València: Publicacions de la Universitat de València.
RULL, B. (1967). Noticiario Histórico de Onda. Onda: Magovi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada