500 anys de la revolta de la Serra d'Espadà (1526)

 500 anys de la revolta de la Serra d'Espadà (1526) 

Aquest vídeo correspon a la gravació de la xarrada 500 anys de la revolta de la Serra d'Espadà (1526), que tingué lloc el divendres 28 de novembre de 2025 en la sala d'actes de la Casa de la Cultura d'Onda amb motiu del quint centenari de la revolta dels mudèjars de la Serra d'Espadà (País Valencià) arran de l'ordre de conversió forçosa al cristianisme del rei Carles I dictada el 13 de setembre de 1525.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble

Imatge
El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble Ismael Xiva i Molina. De la mateixa manera que l'aigua de la Mediterrània és líquida, que el groc naix de mesclar el roig i el verd, que el dia seguix a la nit i la nit al dia, i que l'univers tingué un principi i tindrà un final, els pobles —és a dir, la gent que conforma els municipis, les regions, les nacions —,  són això mateix, pobles.  Esta és una realitat tan forta i tossuda que ni els mateixos membres del poble, per molt que vulguen, poden fer-la desaparèixer a conveniència. Poden renegar d'ells mateixos, poden autoodiar-se o, fins i tot, poden votar la seua pròpia dissolució. Però, es tracta d'esforços vans, perquè  el bagatge històric que atresoren, la seua llengua, les seues tradicions, la seua cosmovisió o la seua idiosincràsia no s'esfumen amb tanta facilitat i, a pesar seu, perduren d'una manera o d'una altra i durant un temps més o menys llarg en el seu DNA: opinions subtils, fonemes particular...
Més informació

Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)

Imatge
  Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)  Ismael Xiva i Molina. El triomf de l'Estat liberal en Espanya després de la mort del rei Ferran el Desitjat, el fracàs de l'Estatut Reial de 1834 i la derrota carlina en la Guerra de 1833-1840 sacsejà els fonaments de tot allò que s'havia tingut per cert i immutable fins aleshores. Sense ànim d'exhaustivitat, només cal pensar en la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, en la desamortització de Mendizábal o en el naixement efectiu i definitiu de les províncies com a nova forma d'organització territorial. Estos canvis que s'experimentaren en els grans teatres de la política i del poder de l'Estat espanyol, tard o d'hora, s'havien de propagar arreu del territori i, finalment, hi arribaren i es manifestaren de maneres molt distintes, fins i tot insospitades, com la que ens ocupa ací: la manera d'organitzar i sufragar les f...
Més informació

Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 localitzada en l'Arxiu del Regne de València

Imatge
  Una nova còpia de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 localitzada en l'Arxiu del Regne de València  Ismael Xiva i Molina. Una nova còpia  de la Carta Pobla d'Onda i Tales de 28 d'abril de 1248 ha sigut localitzada en l'Arxiu del Regne de València.  L'hem trobada en l'expedient d'un litigi de finals del segle XVI entre estos dos pobles i fou confeccionada en 1583, prenent com a referència una còpia anterior de 1314 que s'havia fet sobre la base del pergamí original.  Es tracta de la quinzena versió d'este document de la que se'n té notícia, després de les 14 inventariades per Arcadi Garcia Sanz i Vicent Garcia Edo en l'estudi monogràfic que dedicaren en 1984 a este instrument cabdal per a la història ondera i talera.  Vista general d'Onda des del tossal del Fideuer el dissabte 7 de setembre de 2024. Fotografia:  Ismael Xiva i Molina . Així, tal com comentem, el processos i litigis de segles passats conservats en e...
Més informació