L'ermita de Santa Bàrbara entra en la història: la seua primera menció en 1430
L'ermita de Santa Bàrbara entra en la història: la seua primera menció en 1430
Ismael Xiva i Molina.
A finals d'agost de l'any 2021, vaig localitzar en un notal del segle XV dipositat en l'Arxiu del Col·legi del Patriarca de València la que, des de llavors i fins ara, és la menció més antiga a l'ermita de Santa Bàrbara d'Onda, situada en un dels contraforts de Montí.
El document que conté este esment —que vaig donar a conèixer a través de l'encara inèdit Aproximació a la toponímia rural d'Onda del segle XVIII a través dels protocols del notari Joan Batiste Seguí (2022), guardonat amb el Premi Magnífic Ajuntament d'Onda en el LVII Certamen Literari de l'Ateneu Cultural i Mercantil d'Onda, i que he publicat recentment i parcial a Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617 (2024)—, és una escriptura de poders per la qual una ondera de nom Maria constituí en procurador seu al també onder Jaume Roca, en relació amb la possessió i els drets vinculats a una vinya que havia pertangut al seu fill Joan Garcia, ja difunt, amb l'ànim de transmetre-la a Bernat Roca, fill de Jaume.
Com que este instrument notarial va ser atorgat hui fa 594 anys i coincidix que han començat o van a començar prompte unes obres de consolidació de la referida ermita —de les quals no han transcendit més dades, però que podrien suposar el seu ressorgiment com a icona patrimonial del paisatge rural d'Onda—, he transcrit l'original en llatí del notal d'Ambròs Alegret dels anys 1428-1430 (ACPV. Protocols, 1.113, f. s/n) i l'he traduït al valencià per a que tot el món puga entendre'l.
DOCUMENT ORIGINAL
ACPV. Protocols, 1.113, f. s/n.
Die Jovis Tertia Augusti Anno a Nativitate Domini Mº CCCCº XXXº
Noverint universi quod ego Maria uxor Johannis Garsie cantererii vicini quondam Ville de Onda, gratis et ex certa sciencia, facio, constituo et ordino procuratorem meum certum et specialem et ad infrascripta generalem vos, Jacobum Rocha, agricultorem vicinum dicte ville, licet absentem ut presentem, ad petendum, vendicandum, exhigendum, recuperandum, habendum et obtinendum a quibuscumque detentore seu detentoribus ultra ab aliis personis a quibus jure peti et obtineri potest quandam vineam sive mallol que fuit Johannis Garsie filii mei defuncti sitam in termino dicte Ville prope ecclesiam Sancte Barbare, confrontatam cum eriaço sive heremo de Maymo Currit, sarraceni, et cum garrofallo de Porraça, sarraceni dicte ville, et cum vinea Guillermi Stephani.
Et alia omnia et singula bona, jura deposita, debita ac comondas que dicto filio meo tempore sui obitus debebant et sibi pertinebant per quascumque personas tam cum cartis quam sine ipsis, quamcunque ratione, modo vel causa et mihi ratione dicte vinee. Et ipsam vineam sive mallol cum omnibus et singulis juribus mihi ratione ipsius competentibus seu competituris tradendum Bernardo Rocha, filio vostro, et de ipsa vinea cum omnibus dictis juribus obtenta donationem et infrascriptam donationis faciendam, concedendam et firmandam dicto Bernardo instrumentum vel infrascripta per eadem vineam facientia tradendum, et ipsius vinee et realem et corporalem possessione mittendum.
Nec non per predictis omniis et singulis ad agendum et defendendum me et omnia et singula bona et jura predicta in omnibus et singulis causis sive litibus, tam motis quam movendis, a me vel contra me, sive sim agens sive defendens, coram judicibus et officialibus quibuscumque, tam ecclesiasticis quam secularibis, ordinariis, delegatis vel subdelegatis.
Concedendo vobis in his facultatem plenariam quod valeatis predicta et infrascripta, facere et libere expedire ac in judicio et extra judicium ponere, excipere, replicare et triplicare, libellum vel libellos offere et recuperare, ac oblatis respondere, lites contestari, de calumnia per veritate dicenda in omniam meam jurare et presentare quodcumque licitum juramentum et ex adverso presentari petere et requirere. Testes infrascriptos et alia probationum genera producerem et publicari facere et requirere. Et predictis ex adverso obicem contradicere, allegare, disputare, renuntiare et concludere sententias et alias quasvis pronuntiationis audire et ab ipsis et a quibuscumque alio gravamini illato vel inferendo appellare, damnationis et obligationis sub pena quarti, emprisionis et sequestrationis, et quorum bonorum executionis facere, et eas cancellare et cancellari facere et requirere. Retroclama facere et executiones quasilibet postulare, presentari et requirere, fidantias juris et tornatoris et alias quasvis dare et offerre, ac ipsis de indempnitate cavere cum instrumentis vel sine ipsis et pro judice bona mea omnia obligare, apocas fines, absolutiones et deffinitiones bonumque finem et pactum de ulterius non petendo facere, concedere et firmare ac quoscumque instrumenta, notas et alias quasvis obligationes cancellare, procurationis unum vel plures ad predicta et ad aliqua predicta substituere et eum vel eos removere et negotium in vos resumere toties quoties voluntatis.
Et demano omnia et singula in predictis et certa, ea facere et libere exercere que negotiore mixta postulant et requirent, et que ego facere possem personaliter constituta. Permitens et fide bona consentiens vobis, dicto procuratori meo, licet absenti, notario infrascripto, ut publicanti me semper habere ratum, gratum, validum atque firmum quicquid eo actum, gestum vel procuratum fuit et nullo tempore revocare, sub bonorum et jurium meorum omnium et singularium obligatione. Hoc tamen declarato quod expensas proprias predicta fiendas non intendo solvere, sed vos eas facere et solvere teneamini de bonis vestris propriis.
Actum est hoc Valentie die Tertia Augusti, Anno a Nativitate Domini Millesimo Quadringentesimo Trigesimo. Sig+num mei Marie predicte, que hec laudo, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Dominicus Armenguol, domus beati Anthonii, et Johannes Eximeno, students, Valentie residentes.
..
DOCUMENT TRADUÏT
Dijous tercer d'agost de l'any de la Nativitat del Senyor de mil quatre-cents trenta
Sàpiguen tots que jo, Maria, esposa de Joan Garcia, canterer, veí en altre temps de la vila d'Onda, gratuïtament i de certa ciència, faig, constituïsc i nomene com a procurador meu, especial, i general per als afers infrascrits, a vós, Jaume Roca, agricultor, veí de la dita vila, tot i que absent, com si estiguéreu present, per a demanar, reclamar, exigir, recuperar, tindre i obtindre de qualsevol detentor o detentors, així com d'altres persones de les quals es pot demanar i obtindre legalment, una vinya o mallol que fou de Joan Garcia, fill meu, difunt, situada en el terme de la dita vila, a prop de l'església de Santa Bàrbara, confrontant amb l'ermàs o erm de Maimó Currit, sarraí, i amb el garroferar de Porraça, sarraí de la dita vila, i amb la vinya de Guillem Esteve; i tots els altres i cadascun dels béns, drets, dipòsits, deutes i beneficis que, al temps de la seua mort, es devien al meu fill, pertanyents a qualsevol persona, tant per documents com sense estos, per qualsevol raó, mode o causa, i a mi, en raó de dita vinya. I esta vinya o mallol, amb tots i cadascun dels drets que em pertoquen o em puguen pertocar, es transmetrà a Bernat Roca, fill vostre. I d'esta vinya, amb tots els seus dits drets, aconseguisca la donació infrascrita que faré, concediré i signaré dit Bernat, així com l'escriptura corresponent en què es faça la transmissió de la mateixa vinya, i que en esta vinya es pose en possessió real i corporal.
I també per als afers anteriors, per a actuar i defendre'm a mi i a tots i cadascun dels béns i drets mencionats en tots i cadascun dels casos o litigis, estiguen ja iniciats o per iniciar, així com per mi i contra mi, ja siga que jo actue com a demandant o com a demandat, davant de qualsevol jutge i oficial, tant eclesiàstic com secular, ordinari, delegat, així com subdelegat.
Concedint-vos en açò la facultat plena per a que pugueu fer i gestionar lliurement el que s'ha dit i l'infrascrit, i per a actuar judicialment i extrajudicial, posar excepcions, contestar i reconvindre, oferir i recuperar libels, i respondre als oferiments, contestar a les demandes, jurar en tots els casos la meua veritat contra la calúmnia, i presentar qualsevol jurament lícit que siga demanat i requerit per la contrapart, fer i requerir la producció i publicació dels testimonis infrascrits i d'altres proves, i per a oposar objecció al dit abans per la part adversa, al·legar, disputar, renunciar i concloure, escoltar sentències i qualssevol altres pronunciaments, sota pena de garantir la condemna i l'obligació, la detenció i el segrest, i l'execució de qualssevol béns, i cancel·lar-los i fer i requerir que es cancel·len; fer reclamacions retroactives i demanar i requerir qualsevol execució, donar i oferir fiances legals i d'execució i qualssevol altres garanties d'indemnitat, amb escriptures o sense elles, i per a obligar tots els meus béns pel jutge, fer, concedir i signar rebuts, quantitats, absolucions i definicions, així com un bon fi i pacte de no reclamar posteriorment, cancel·lar notes i qualssevol altres obligacions, nomenar un o diversos procuradors per a allò mencionat i per a qualsevol part d'allò mencionat, així com per a apartar-los i reassumir els afers vós tantes vegades com vulgueu.
I demane que totes i cadascuna de les dites coses es facen i s'exercisquen lliurement, com els negocis mixtes requerixen i demanden, i fent tot allò que es podria fer d'estar jo personalment constituïda. Permetent i de bona fe consentint a vós, dit procurador meu, tot i que absent, davant del notari infrascrit, que sempre tindré per constant, grat, vàlid i ferm tot allò que hàgeu actuat, gestionat o procurat, i que en cap temps ho revocaré, sota l'obligació de tots i cadascun dels meus béns i drets. Açò no obstant, declarant que no tinc la intenció de pagar les despeses pròpies que es deriven d'allò dit, sinó que vós haureu de fer-les i pagar-les amb els vostres propis béns.
Açò fou fet en València el dia tercer d'agost de l'any de la Nativitat del Senyor de mil quatre-cents trenta. Sig+ne meu de la dita Maria, que estes coses aprove, concedisc i signe.
Testimonis foren d'estes coses Doménec Armengol, de la casa de Sant Antoni, i Joan Eiximeno, estudiant, residents en València.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada