El pas del temps no perdona: el corral de Neleta, en ruïnes

El pas del temps no perdona: el corral de Neleta, en ruïnes  

Ismael Xiva i Molina.

Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 19 d'octubre de 2024.

Fa pràcticament un segle que dos hòmens d’Artesa —un d’ells, el meu besavi Nelo Escrig Doménech—, compraren l’heretat del Corral de Neleta en la partida dels Gamellons del terme de Fanzara, en la comarca veïna de l’Alt Millars.

Nelo Escrig Doménech en una imatge de mitjans de la dècada de 1965 en la porta de sa casa, número 20 del carrer dels Quatre Cantons d'Artesa, que havia comprat quatre dècades abans, en tornar de treballar anys a Barcelona. 
Fotografia: Joaquim Badenes i Prades.

L’heretat, de terra secà, comptava amb un corral —el corral de Neleta—, una era i dos casetes. Estigué treballada fins a la dècada de 1970 i el corral es deixà d’usar a principis dels 80. Fa uns 30 anys, un home hi tenia abelles i ens donava mel a canvi de cedir-li l’espai. Per l’oest, la tanca el barranc de la Basseta —que naix a Cantallops, entre els termes de Suera i Fanzara—. Per l’est, limita amb el barranc de la Masia (dels Collados), on foren masovers fa 110-120 anys els sogres de Nelo, els meus rebesavis Vicent Badenes Serrano i Dolores Pérez Granell. Pel nord, l’heretat acaba al lloc que diem el Pinet, perquè coincidix que n’hi ha un pi aïllat en el vessant de la muntanya just on termena aquella. Pel sud, arriba pràcticament al camí d’Artesa, de Tales i de Suera a Fanzara.

Vicent Badenes Serrano i Dolores Pérez Granell. 
Fotografia: Anònim.

Amb el pas dels anys, de les herències i de les circumstàncies de cadascú, l’heretat ha anat dividint-se entre diferents propietaris, i l’abandonament l’ha convertida en un pinar. Ja fa anys que un pi caigut talla l’accés motoritzat. A mon pare, sempre li agradava parlar del Corral, que és com a casa anomenem esta heretat. Per açò, intente entrar-hi una volta cada any o dos anys a vore com està. Hui ha sigut el dia, i la primera vegada des que mon pare faltà. El pas del temps mai perdona.





Quatre imatges de l'estat del corral de Neleta i de les casetes situades vora l'era, a data de 19 d'octubre de 2024. 
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després

Imatge
  El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després   Ismael Xiva i Molina. Ja falten pocs anys per tal que faça un segle de la presa d'una decisió que canvià per sempre el futur immediat i el destí en l'esdevenidor d'un bon tros del terme d'Onda dellà el riu de Millars, així com de la banda sud-est del terme de Ribesalbes. El 8 de novembre de 1928, el Ministeri d'Obres Públiques espanyol donà llum verda a la confecció d'un estudi a fi d'examinar la viabilitat de regular el cabal de l'esmentat curs d'aigua per a aprofitar-lo d'una millor manera per al reg de l'horta de la Plana de Borriana. «La imperiosa necesidad de regularizar las aportaciones del río Mijares, con objeto de conseguir el máximo aprovechamiento de sus aguas para el riego de la feraz huerta de La Plana, ampliando todo lo posible la superficie de la misma, llevó al Ministerio de Obras Públicas a autorizar en 8 de noviembre de 1928 el estudio de la regulación de dicho r...
Més informació

Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)

Imatge
  Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)   Ismael Xiva i Molina. Aquesta publicació té com a objectiu posar llum sobre la data de fundació de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda, la qual, ara per ara, es desconeix, coincidint amb el tres-cents aniversari de la seua ampliació, executada en 1724. A tal fi, es revisen diversos documents arxivístics dels segles XIV-XVII, així com fonts bibliogràfiques, i s'aconsegueix establir un període de 74 anys en què necessàriament hagué de ser erigit l'esmentat ermitori (1345-1419) i un altre de 40 anys en què és més probable situar aquesta erecció (1375-1415). Vista de l'exterior de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda en una fotografia feta el primer de maig de 2012. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. La vila d'Onda celebra aquest 2024 el tercer centenari de l'ampliació de l'ermitori del Santíssim Salvador. Aquesta remodelació del temple que ...
Més informació

Coexistència lingüística i una carta en aragonès del justícia de Vilafermosa al d'Onda en 1494

Imatge
Coexistència lingüística i una carta en aragonès del justícia de Vilafermosa al d'Onda en 1494 Ismael Xiva i Molina. L'ús d'una llengua determinada en les comunicacions amb coneguts i estranys, metges, advocats, notaris, mestres, institucions, etc., fa temps que deixà de ser una tria   —quan ha pogut ser-ho —,  innocent al País Valencià. Des dels primers anys del segle XVI, existeixen exemples  —publicats i republicats amb escreix —, de prohoms valencians fent apologia del castellà per raons tan badoques com les que esgrimia el poeta nostrat Narcís Vinyoles en 1510, el qual considerava la llengua castellana  «limpia, elegante y graciosa », a diferència de la resta de les parles peninsulars  —entre elles, la seua, la nostra —,  a les quals titllava de  « bárbaras y salvajes ». Després d'açò, no tardaren en aparèixer els de la corda que assegura que, si escrius en castellà, arribaràs a més gent, però que, en realitat, volen dir que, si escrius en valenci...
Més informació