Quan els d'Onda volien cremar i destruir Artesa i Tales, ara fa 610 anys

Quan els d'Onda volien cremar i destruir Artesa i Tales, ara fa 610 anys  

Ismael Xiva i Molina.

Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 4 de desembre de 2024.

Este 2024 s’han complit 610 anys d’una sèrie d’atacs contra els pobles d’Artesa i Tales protagonitzats per veïns d’Onda, principalment com a represàlia per haver-se negat artesols i talers a pagar certs impostos que la vila els volia cobrar. 


Vistes de Tales i d'Artesa des del cim de la Serreta, el 23 d'octubre de 2021.
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

Al principi, els onders destrossaren les portes d’algunes cases d’Artesa i Tales, entraren en elles i furtaren roba. També s’emportaren alguns animals de llaurar.

La tensió entre els pobles va augmentar quan, a finals d’agost o a principis de setembre de 1414, gent d’Onda va irrompre en Artesa i Tales, armada i amb violència, atacà als pastors, s’endugué ramats sencers de cabres i se’ls apropià o els vengué, tal com havia fet amb la roba furtada setmanes o mesos abans.

Vistes d'Onda des del cim de la Serreta, el 23 d'octubre de 2021.
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

A més, estos onders amenaçaren de cremar i destruir Artesa i Tales si els dos pobles continuaven negant-se a pagar els impostos que la vila els volia cobrar. Mentrestant, els d’Artesa i Tales es van assegurar el suport de la resta de pobles moros de la Serra d’Espadà per a defendre’s dels d’Onda si fora necessari.

Tot açò se sap a través d’una carta en què fra Romeu de Corbera, mestre de l’Orde de Montesa -que, en aquella època, ostentava el senyoriu sobre Artesa i Tales, així com part de la jurisdicció d’Onda-, explicava a fra Joan Munyós, comanador d’Onda, que una comissió de representants d’Artesa i Tales s’havia entrevistat amb ell per a relatar-li i denunciar estos fets. Llavors, fra Romeu de Corbera ordenà a fra Joan Munyós que visitara personalment Artesa i Tales, procurara que artesols i talers estigueren segurs en els seus pobles i perseguira als onders que tractaren d’atacar-los, així com als artesols i talers que s’agafaren la justícia per la seua mà.

Fragment de la carta de fra Romeu de Corbera a fra Joan Munyós.
Font: AHN. OO.MM. Montesa, llibre 833-C, f. 63v-64v.

El text de la carta, transcrit a continuació:

<<𝐹𝑟𝑎𝑟𝑒 𝑅𝑜𝑚𝑒𝑢 𝑑𝑒 𝐶𝑜𝑟𝑏𝑒𝑟𝑎, 𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒, 𝑎𝑙 𝑚𝑜𝑙𝑡 ℎ𝑜𝑛𝑟𝑎𝑡 𝑟𝑒𝑙𝑖𝑔𝑖𝑜𝑠 𝑓𝑟𝑎𝑟𝑒 𝐽𝑜ℎ𝑎𝑛 𝑀𝑢𝑛𝑦𝑜𝑐̧, 𝑐𝑜𝑚𝑎𝑛𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑐𝑎𝑠𝑡𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑒 𝑣𝑖𝑙𝑎 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑑 𝑂𝑛𝑑𝑎, 𝑠𝑎𝑙𝑢𝑡𝑠 𝑒𝑛 𝑙𝑜 𝑓𝑖𝑙𝑙 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑉𝑒𝑟𝑔𝑒 𝑔𝑙𝑜𝑟𝑖𝑜𝑠𝑎. 𝐴𝑙𝑐𝑢𝑛𝑠 𝑑𝑖𝑒𝑠 ℎ𝑎, 𝑝𝑒𝑟 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑙𝑙𝑜𝑐ℎ𝑡𝑖𝑛𝑒𝑛𝑡 𝑔𝑒𝑛𝑒𝑟𝑎𝑙, 𝑓𝑟𝑎𝑟𝑒 𝐴𝑛𝑡𝑜𝑛𝑖 𝑇𝑜𝑙𝑜𝑠𝑎𝑛𝑎, 𝑐𝑙𝑎𝑣𝑒𝑟 𝑑𝑒 𝑀𝑜𝑛𝑡𝑒𝑠𝑎, 𝑓𝑜𝑛 𝑓𝑒𝑡 𝑐𝑒𝑟𝑡 𝑠𝑒𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑠𝑜𝑏𝑟𝑒 𝑙𝑜 𝑑𝑟𝑒𝑡 𝑑𝑒 𝑝𝑜𝑠𝑠𝑒𝑠𝑠𝑜𝑟𝑖 𝑞𝑢𝑒 𝑙𝑎 𝑢𝑛𝑖𝑣𝑒𝑟𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑑 𝑂𝑛𝑑𝑎 𝑝𝑟𝑒𝑡𝑒𝑛 ℎ𝑎𝑢𝑟𝑒 𝑠𝑜𝑏𝑟𝑒 𝑓𝑒𝑟 𝑐𝑜𝑛𝑡𝑟𝑖𝑏𝑢𝑖𝑟 𝑒𝑛 𝑙𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑦𝑡𝑒𝑠 𝑒 𝑖𝑚𝑝𝑜𝑠𝑖𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑙𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑗𝑎𝑚𝑒𝑠 𝑑𝑒𝑠𝑠𝑢𝑠 𝑠𝑐𝑟𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑢𝑛𝑎 𝑝𝑎𝑟𝑡, 𝑒 𝑙𝑜 𝑝𝑜𝑠𝑠𝑒𝑠𝑠𝑜𝑟𝑖 𝑞𝑢𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑗𝑎𝑚𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑇𝑎𝑙𝑒𝑠 𝑒 𝑑 𝐴𝑟𝑡𝑒𝑠𝑎 𝑝𝑟𝑒𝑡𝑒𝑛𝑒𝑛 ℎ𝑎𝑢𝑟𝑒 𝑒𝑛 𝑛𝑜 𝑐𝑜𝑛𝑡𝑟𝑖𝑏𝑢𝑖𝑟 𝑒𝑛 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑦𝑡𝑒𝑠 𝑒 𝑖𝑚𝑝𝑜𝑠𝑖𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠, 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛𝑠 𝑒𝑛 𝑙𝑎 𝑙𝑙𝑒𝑡𝑟𝑎 𝑑𝑒𝑙 𝑑𝑖𝑡 𝑠𝑒𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑑𝑎𝑡𝑠 𝑒𝑛 𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑙𝑎 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝑀𝑎𝑡ℎ𝑒𝑢 𝑎 𝑉𝐼𝐼𝐼 𝑑𝑒 𝐴𝑔𝑜𝑠𝑡 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑒𝑛𝑡 𝑎𝑛𝑦 𝑒𝑠 𝑝𝑢𝑠 𝑙𝑙𝑎𝑟𝑔𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑐𝑜𝑛𝑡𝑒𝑛𝑔𝑢𝑡, 𝑎 𝑙𝑎 𝑞𝑢𝑎𝑙 𝑛𝑜𝑠 𝑟𝑒𝑓𝑓𝑒𝑟𝑖𝑚.

𝐸 𝑐𝑜𝑚 𝑠𝑖𝑎 𝑠𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒𝑑𝑢𝑖𝑡 𝑎 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑎𝑢𝑑𝑖𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑝𝑒𝑟 𝑙𝑜𝑠 𝑚𝑜𝑟𝑜𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑗𝑎𝑚𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑛𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒 𝑋𝑋𝐼𝐼𝐼𝐼 𝑒 𝑚𝑒𝑠, 𝑑𝑒𝑣𝑎𝑛𝑡 𝑛𝑜𝑠 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑟𝑒𝑛𝑡𝑠, 𝑞𝑢𝑒 𝑎𝑙𝑐𝑢𝑛𝑠 𝑣𝑒ℎ𝑖𝑛𝑠 𝑒 ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑑𝑖𝑡𝑎 𝑢𝑛𝑖𝑣𝑒𝑟𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑 𝑂𝑛𝑑𝑎 𝑖𝑛𝑑𝑢𝑖𝑡𝑠 𝑑 𝑠𝑝𝑖𝑟𝑖𝑡 𝑑𝑖𝑎𝑏𝑜𝑙𝑖𝑐𝑎𝑙 𝑒 𝑖𝑛𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑒𝑛 𝑖𝑛𝑜𝑏𝑒𝑑𝑖𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎, 𝑛𝑜 𝑡𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑙𝑜 𝑗𝑢ℎ𝑖 𝑑𝑖𝑣𝑖𝑛𝑎𝑙 𝑛𝑖 𝑡𝑒𝑟𝑟𝑒𝑛𝑎𝑙, 𝑠𝑜𝑛 𝑎𝑛𝑎𝑡𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑑𝑖𝑣𝑒𝑟𝑠𝑒𝑠 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑠 𝑙𝑙𝑜𝑐ℎ𝑠 𝑑𝑒 𝑇𝑎𝑙𝑒𝑠 𝑒 𝑑 𝐴𝑟𝑡𝑒𝑠𝑎 𝑒 ℎ𝑎𝑛 𝑡𝑟𝑒𝑛𝑐𝑎𝑡 𝑎𝑙𝑐𝑢𝑛𝑒𝑠 𝑝𝑜𝑟𝑡𝑒𝑠 𝑒 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑏 𝑣𝑖𝑜𝑙𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎, 𝑎𝑟𝑟𝑎𝑛𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑎𝑙𝑏𝑒𝑟𝑐ℎ𝑠 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑠 𝑙𝑙𝑜𝑐ℎ𝑠 𝑒 𝑑𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑠 ℎ𝑎𝑛 𝑣𝑖𝑜𝑙𝑒𝑛𝑡𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑟𝑜𝑏𝑎𝑡 𝑒 𝑚𝑎𝑟𝑐ℎ𝑎𝑡 𝑔𝑟𝑎𝑛 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑟𝑜𝑏𝑒𝑠, 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑠𝑖 𝑜𝑐𝑐𝑢𝑝𝑎𝑛𝑡 𝑒 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑣𝑒𝑛𝑒𝑛𝑡. 𝐸 𝑛𝑜𝑟𝑒𝑠𝑚𝑒𝑛𝑦𝑠 𝑟𝑜𝑏𝑎𝑛𝑡 𝑒 𝑚𝑎𝑟𝑐ℎ𝑎𝑛𝑡 𝑒 𝑑𝑒𝑝𝑟𝑒𝑑𝑎𝑛𝑡 𝑙𝑒𝑠 𝑏𝑒𝑠𝑡𝑖𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑙𝑎𝑢𝑟𝑎𝑑𝑎 𝑒 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑠 𝑚𝑜𝑟𝑜𝑠. 𝐸 𝑎𝑟𝑎 𝑛𝑜 ℎ𝑎 𝑝𝑜𝑐ℎ𝑠 𝑑𝑖𝑒𝑠, 𝑚𝑎 𝑎𝑟𝑚𝑎𝑑𝑎 𝑒 𝑣𝑖𝑜𝑙𝑒𝑛𝑡𝑚𝑒𝑛𝑡, 𝑒𝑠𝑣𝑎𝑖𝑛𝑡 𝑙𝑎 𝑔𝑢𝑎𝑟𝑑𝑎 𝑒 𝑙𝑜𝑠 𝑝𝑎𝑠𝑡𝑜𝑟𝑠, ℎ𝑎𝑛 𝑟𝑜𝑏𝑎𝑡, 𝑚𝑎𝑟𝑐ℎ𝑎𝑡, 𝑝𝑟𝑒𝑠 𝑒 𝑜𝑐𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡 𝑒 𝑣𝑒𝑛𝑢𝑡 𝑚𝑜𝑙𝑡𝑠 𝑟𝑎𝑚𝑎𝑡𝑠 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑏𝑟𝑒𝑠 𝑒 𝑐𝑎𝑏𝑟𝑜𝑛𝑠 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑚𝑜𝑟𝑜𝑠 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑠 𝑙𝑙𝑜𝑐ℎ𝑠 𝑑𝑒 𝐴𝑟𝑡𝑒𝑠𝑎 𝑒 𝑑𝑒 𝑇𝑎𝑙𝑒𝑠, 𝑒 𝑐𝑜𝑚𝑖𝑛𝑒𝑛 𝑐𝑟𝑒𝑚𝑎𝑟, 𝑟𝑜𝑏𝑎𝑟 𝑒 𝑑𝑒𝑠𝑡𝑟𝑜𝑖𝑟 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑠, 𝑙𝑎 𝑞𝑢𝑎𝑙 𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑒𝑠 𝑚𝑜𝑙𝑡 𝑎𝑏ℎ𝑜𝑚𝑖𝑛𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑓𝑒𝑟 𝑒 𝑑𝑖𝑟.

𝐸 ℎ𝑎𝑣𝑎𝑚 𝑒𝑛𝑡𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑣𝑒𝑟𝑖𝑑𝑖𝑐𝑎 𝑟𝑒𝑙𝑎𝑐𝑖𝑜 𝑞𝑢𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑗𝑎𝑚𝑒𝑠 ℎ𝑎𝑛 𝑎𝑗𝑢𝑛𝑡𝑎𝑡 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑗𝑎𝑚𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑚𝑜𝑟𝑜𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑣𝑒ℎ𝑖𝑛𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒𝑙𝑠 𝑎𝑗𝑢𝑑𝑒𝑛 𝑑𝑒𝑓𝑓𝑒𝑛𝑑𝑟𝑒 𝑒 𝑔𝑢𝑎𝑟𝑑𝑎𝑟 𝑙𝑙𝑢𝑟𝑠 𝑐𝑎𝑠𝑒𝑠, 𝑏𝑒𝑛𝑠 𝑒 ℎ𝑒𝑟𝑒𝑡𝑎𝑡𝑠. 𝐸 𝑙𝑜 𝑑𝑖𝑡 𝑛𝑒𝑔𝑜𝑐𝑖 𝑣𝑒𝑟𝑎𝑚 𝑝𝑟𝑜𝑚𝑝𝑡𝑒 𝑒 𝑒𝑠𝑐𝑎𝑛𝑑𝑎𝑙𝑠. 𝐸 𝑎 𝑛𝑜𝑡𝑜𝑟𝑖 𝑠𝑖 𝑚𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑡𝑎𝑛𝑡𝑎 𝑖𝑛𝑜𝑏𝑒𝑑𝑖𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑒𝑛 𝑎𝑙𝑎𝑚𝑖𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑑𝑖𝑡𝑎 𝑢𝑛𝑖𝑣𝑒𝑟𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑 𝑂𝑛𝑑𝑎 𝑞𝑢𝑒 𝑛𝑜𝑠 𝑝𝑜𝑡 𝑐𝑜𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑟 𝑠𝑒𝑛𝑠 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑐ℎ 𝑑𝑒 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑎𝑛𝑖𝑚𝑎.

𝑃𝑒𝑟 𝑡𝑎𝑙, 𝑝𝑒𝑟 𝑙𝑒𝑠 𝑐𝑎𝑢𝑠𝑒𝑠 𝑑𝑒𝑠𝑠𝑢𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑒 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑗𝑢𝑠𝑡𝑒𝑠, 𝑝𝑒𝑟𝑣𝑒𝑖𝑚, 𝑣𝑜𝑙𝑒𝑚 𝑒 𝑎 𝑣𝑜𝑠, 𝑒𝑛 𝑣𝑖𝑟𝑡𝑢𝑡 𝑑𝑒 𝑣𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑜𝑏𝑒𝑑𝑖𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎, 𝑑𝑒𝑖𝑚 𝑒 𝑚𝑎𝑛𝑎𝑚 𝑞𝑢𝑒, 𝑣𝑖𝑠𝑡𝑎 𝑙𝑎 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑒𝑛𝑡, 𝑎𝑛𝑒𝑡𝑠 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑎𝑙𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑠 𝑙𝑙𝑜𝑐ℎ𝑠 𝑑𝑒 𝑇𝑎𝑙𝑒𝑠 𝑒 𝑑 𝐴𝑟𝑡𝑒𝑠𝑎 𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑒 𝑙𝑜𝑠 𝑚𝑜𝑟𝑜𝑠 𝑣𝑒ℎ𝑖𝑛𝑠 𝑒 ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑎𝑙𝑗𝑎𝑚𝑒𝑠 𝑔𝑢𝑎𝑟𝑑𝑒𝑡𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑛𝑜 𝑠𝑖𝑒𝑛 𝑟𝑜𝑏𝑎𝑡𝑠, 𝑚𝑎𝑙 𝑡𝑟𝑎𝑐𝑡𝑎𝑡𝑠, 𝑚𝑎𝑟𝑐ℎ𝑎𝑡𝑠, 𝑑𝑒𝑝𝑟𝑒𝑑𝑎𝑡𝑠, 𝑒 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑛𝑡𝑟𝑒 𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑒 𝑙𝑜𝑠 𝑑 𝑂𝑛𝑑𝑎 𝑛𝑜 𝑝𝑒𝑟𝑚𝑒𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑒𝑛𝑡𝑒𝑟𝑣𝑖𝑛𝑔𝑎 𝑎𝑙𝑐𝑢𝑛 𝑠𝑐𝑎𝑛𝑑𝑎𝑙 𝑓𝑎ℎ𝑒𝑛𝑡, 𝑎 𝑐𝑎𝑠𝑐𝑢𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑢𝑛𝑖𝑣𝑒𝑟𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑒 𝑠𝑖𝑛𝑔𝑢𝑙𝑎𝑟𝑠 𝑑 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑒𝑠 𝑝𝑟𝑒𝑢𝑎𝑟 𝑙𝑜 𝑑𝑖𝑡 𝑠𝑒𝑞𝑢𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛𝑠 𝑠𝑎 𝑐𝑜𝑛𝑣𝑒𝑛𝑖𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑒 𝑡𝑒𝑛𝑜𝑟. 𝐸 𝑙𝑜𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑡𝑖𝑛𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑓𝑎ℎ𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑝𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑜𝑛𝑠 𝑒 𝑒𝑛 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑎 𝑚𝑎𝑛𝑒𝑟𝑎 𝑝𝑒𝑟 𝑟𝑒𝑚𝑒𝑦𝑠 𝑙𝑙𝑒𝑔𝑢𝑡𝑠 𝑝𝑢𝑛𝑖𝑟 𝑒 𝑐𝑎𝑠𝑡𝑖𝑔𝑎𝑟. 𝐶𝑎𝑟 𝑛𝑜𝑠 𝑎 𝑣𝑜𝑠 𝑠𝑜𝑏𝑟𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑡𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑠𝑒𝑠 𝑐𝑎𝑠𝑐𝑢𝑛𝑎 𝑒 𝑠𝑒𝑛𝑔𝑙𝑒𝑠 𝑑 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑚𝑎𝑛𝑎𝑚 𝑡𝑜𝑡 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑙𝑙𝑜𝑐ℎ, 𝑝𝑜𝑑𝑒𝑟 𝑒 𝑣𝑒𝑢𝑠 𝑎𝑏 𝑙𝑜𝑠 𝑖𝑛𝑐𝑖𝑑𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑑𝑒 𝑝𝑒𝑛𝑑𝑒𝑛𝑡𝑠, 𝑒𝑚𝑒𝑟𝑔𝑒𝑛𝑡𝑠, 𝑎𝑛𝑛𝑒𝑥𝑒𝑠 𝑒 𝑐𝑜𝑛𝑛𝑒𝑥𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑒 𝑎𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑒𝑠. 𝐷𝑎𝑡𝑢𝑚 𝑒𝑛 𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑙𝑎 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝑀𝑎𝑡ℎ𝑒𝑢 𝑎 𝑋𝑉𝐼 𝑑𝑒 𝑠𝑒𝑡𝑒𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑𝑒𝑙 𝑎𝑛𝑦 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑁𝑎𝑡𝑖𝑣𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑁𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑆𝑒𝑛𝑦𝑜𝑟 𝑚𝑖𝑙 𝐶𝐶𝐶𝐶 𝑋𝐼𝐼𝐼𝐼.>>

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després

Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)

Coexistència lingüística i una carta en aragonès del justícia de Vilafermosa al d'Onda en 1494