L' Alcavó

Pere Lluís Gavaldà, un mossèn onder a Madrid fa quatre segles Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 27 de novembre de 2022. Aquest cap de setmana he visitat la ciutat de Madrid i he aprofitat el viatge per a passar pel carrer San Bartolomé, on va viure el capellà onder mossèn Pere Lluís Gavaldà a principis del segle XVII.  Hui dia, aquest carrer forma part del barri de Chueca i queda a tocar de la plaça de Pedro Zerolo, així com ben a prop de la Gran Vía i de Callao, i a uns 10 minuts de la Puerta del Sol i de Cibeles. A falta d’una investigació més exhaustiva sobre la vida de mossèn Pere Lluís Gavaldà, totes les dades que he localitzat sobre ell ixen de les escriptures de poders i de ratificació atorgades en presència del notari vila-realenc Vicent Granell per la seua germana, Elisabet Gavaldà, viuda del sastre Joan Mesquita, que residia a Onda. Així, mossèn Pere Lluís Gavaldà va morir a Madrid en 1619 sense arribar a fer testament. Llavors...

La balma del Colmenar, una nova cavitat catalogada a Onda Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 15 de novembre de 2022. Al setembre, en una excursió per una zona poc visitada de la partida de sant Gil d’Onda, vaig localitzar aquesta cavitat a l’altra banda del riu de Millars, a la partida del Colmenar. No apareixia al catàleg del Sistema Informàtic de Catalogació Espeleològica de la Província de Castelló (SICE-Cs). Després de facilitar les seues coordenades als responsables del SICE-Cs i batejada amb el nom de balma del Colmenar, fa pocs dies que la cavitat ha entrat a formar part d’aquesta compilació que aplega coves, avencs, balmes, etc., de les comarques del nord del País Valencià ( http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=6891 ). La balma del Colmenar és una coveta o sopalma de dimensions reduïdes, amb un recorregut d’uns 5 metres. En ella, hi destaca una construcció feta de pedra que n’ocupa la part central i de la qual se’n desconei...

Una infraestructura mil·lenària: el pont Derrocat d'Onda Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 18 de setembre de 2022. Ahir vaig tindre l’oportunitat de visitar per primera vegada el pont Derrocat o pont Vell, topònim desaparegut per a referir-se a un pont també desaparegut que travessava el riu de Millars pel terme d’Onda —entre les actuals partides de Sant Gil i del Colmenar—.  Les ordenacions del Bovalar d’Onda —sense datar, però conservats en una còpia de principis del segle XV publicada per Vicent Garcia Edo en 1990—, són el primer document que menciona les ruïnes d’aquest pont en indicar que un dels límits d’aquesta zona del terme —per la banda que hui dia és el Colmenar—, era el “barranch del abellar del pont dirrocat”.  La seua desaparició podria estar relacionada amb la construcció, cap a l’any 1400, d’un altre pont a càrrec de Domingo Montpaó, pedrapiquer de Portell (Puig, 1947). En els segles XVI i XVII, al pont Derrocat se’l...

Motivació dels llinatges establerts a la serra d'Eslida després de l'expulsió dels moriscos (1612-1646) Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament al blog 'Espadàniques' el 13 de setembre de 2022. A Francesc Morón, repoblador de l'Alcúdia, avantpassat. L’expulsió dels moriscos fou un dels daltabaixos més importants que patí el Regne de València en els seus més de 450 anys d’història anteriors a la derogació dels furs. En poques setmanes, una bona part de la població —al voltant d’un terç del total, unes 125.000 persones segons l’estimació feta per Lapeyre (1959)—, va ser obligada a abandonar el seu país per a embarcar cap al nord d’Àfrica. Enrere quedaren les terres que treballaven, les llars, els llocs, les viles que habitaven. Tot buit. El desterrament dels descendents dels sarraïns que havien restat en territori valencià després de la conquesta jaumina evidencià la incapacitat del poder governant a l’hora d’aconseguir una de les fites que ha...