L' Alcavó

Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617 Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia  el 28 de juny de 2024.

Santa Caterina, Sant Francesc i el presumpte masclisme  d'un topònim del terme d'Onda Ismael Xiva i Molina. A banda de commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, els cristians també celebren el 25 de novembre la festa litúrgica de Santa Caterina, màrtir, que suposadament visqué en la ciutat d’Alexandria a cavall dels segles III i IV. En el terme d’Onda, esta advocació del santoral es va convertir en la part denotativa d’un topònim a partir de mitjan segle XV com a conseqüència de la fundació  d’un convent de pares franciscans que va ser intitulat de Santa Caterina  en el capoll d’un tossalet lleugerament elevat sobre el riu de Sonella i la partida de Sonella, el camí d’Artana, el camí de València —hui dia, de Betxí—, i el Prat.  Situació del convent de Santa Caterina en el terme d'Onda. Font: Institut Cartogràfic Valencià. En este sentit, no és superflu subratllar que la major part dels topònims tenen dos parts: la connotativa ...

El neohagiotopònim de l'Ull de Déu i algunes creus o peirons desapareguts d'Onda Ismael Xiva i Molina. L’Ull de Déu — també conegut en la seua forma castellana, que fou la primera en què es difongué, com “El Ojo de Dios”—, és un hagiotopònim —o siga, un nom de lloc motivat per una advocació religiosa—, alhora que un neotopònim —és a dir, un nom de lloc inventat fa relativament poc—, que s’utilitza des de fa vora 20 anys per a designar unes ruïnes situades al nord-est del tossal de Beniparrell, per dalt del Racó de Lleó. L'Ull de Déu. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. La motivació d’esta denominació no és una altra que la forma de les referides ruïnes —una base triangular feta de pedres—, que recorda a una de les representacions més populars i tradicionals del Déu dels cristians. La proximitat de l’emplaçament a l’ermitori del Salvador també va contribuir al naixement de l’hagiotopònim, així com a l’aparició de diferents teories sobre el seu origen. L'Ull de Déu des d...

Sobre la Navarra, topònim de l'Horta d'Artesa Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 5 de novembre de 2023. Entre octubre i novembre, és el temps de collir l’oliva i, per tant, per aquestes dates, és facil de veure en moltes de les heretats d’olivar de la nostra zona gent amunt i avall amb vares, mantes, caixons, etc., arreplegant el fruit de l’olivera.  Açò és el que hem estat fent aquests dies a l’heretat familiar situada a la Navarra, a l’Horta d’Artesa. I aquest fet és una bona excusa per a parlar un poc sobre aquest nom de lloc. Imatges de la collita d'olives a la Navarra, el primer cap de setmana de novembre de 2023.  Fotografia: Ismael Xiva i Molina. Així, el topònim de la Navarra fa referència a un paratge de l’Horta d’Artesa situat al sud al poble, entre el Riu, el Cubero —incorporat al nucli urbà fa vora 20 anys—, i els Alcavons. És un dels 200 noms de lloc artesols que vaig recollir en el llibre ‘Toponímia d’Artesa: recull ...

Contrastos inicials del camí d'Artesa a Fanzara Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 17 de setembre de 2023. El primer quilòmetre i mig del camí que va d’Artesa a Fanzara per la banda de Beniparrell —n’hi ha un altre que va per la de Xiclà—, és un tram de contrastos quant a les condicions en què es troba el traçat d’aquesta via. Només eixir del nucli urbà d’Artesa pel Calvari i deixar enrere el Corral de López, el camí d’Artesa a Fanzara avança per una pista de terra.  Després de travessar el camí d’Onda a Tales, a Suera i a Aiòder, comença a guanyar altura pel peu de la Serreta i es transforma en una pista formigonada. Poc més enllà, es converteix en una senda estreta i, en algun punt, prou tapada per la vegetació.  En els últims metres d’aquest primer quilòmetre i mig del camí d’Artesa a Fanzara, aquesta via passa a ser una pista asfaltada.  Finalment, en aplegar al desaparegut forn de Redon, s’ajunta amb el camí de Sala o de la...

Qüestió de noms Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Twitter el 28 de març de 2023 i al  web 'Raco Català' el 31 de març de 2023. Aquests últims dies ha esclatat una polèmica soterrada des que la radiotelevisió pública valenciana À Punt va començar a utilitzar les formes valencianes dels topònims dels municipis situats en la zona de predomini lingüístic castellà del País Valencià. A pesar que no és la primera vegada que ajuntaments d’aquests municipis han criticat aquesta decisió de la corporació pública de mitjans, en els últims dies la polèmica ha agafat embranzida coincidint amb l’incendi forestal a Vilanova de Viver. Es dona la circumstància que tots els municipis valencians afectats per l’incendi són de l’àmbit castellanoparlant i la seua única denominació oficial és en castellà, tot i que fa més de 40 anys que podrien haver adoptat un nom, com a mínim, bilingüe valencià/castellà. Aquesta va ser l’opció triada per un bon grapat de municipis de...