Artesa i la Carta Pobla d'Onda i de Tales de 1248


Artesa i la Carta Pobla d'Onda i de Tales de 1248

Ismael Xiva i Molina.

Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 28 d'abril de 2023.

Hui, 28 d’abril de 2023, es commemora el 775è aniversari de l’atorgament per part del rei Jaume I de la Carta Pobla a les viles d’Onda i de Tales, en 1248. El seu objectiu va ser establir un nou contingent de població en estos dos nuclis, ja que la revolta islàmica de l’any anterior va haver de reduir significativament la quantitat de veïns amb què hi comptaven (1).

El text d’aquesta Carta Pobla no fa cap referència explícita a Artesa, a pesar que està fora de tot dubte que el nostre poble existia en aquella època, ja que el Llibre del Repartiment del Regne de València l’havia mencionat deu anys abans, en 1238. Com és ben conegut, dos anotacions datades del 17 de juny de 1238 indiquen que el rei Jaume I donà l’«alqueriam de Artea quem est in termino de Unda» (2) o l’«alqueriam de Artea iuxta Undam» (3) a un tal Martí de Novalls.

A banda, el mateix nom d’Artesa és anterior a la romanització —començada a la Península Ibèrica fa uns 2.200 anys—, per la qual cosa el primigeni nucli artesol ja havia d’existir des de molts segles abans.

Vista d'Artesa.
Fotografia: Ismael Xiva i Molina.

Tot açò porta a entendre que la Carta Pobla de 1248 inclou a Artesa en una referència genèrica a les alqueries i termes pertanyents a Onda i a Tales: «damus et concedimus (...) vobis (...) villam de Onda et villam de Talis cum suis omnibus alcheriis et terminis» (4), que traduït vol dir: «us donem i us concedim la vila d’Onda i la vila de Tales amb totes les seues alqueries i termes».

Artesa havia de ser una d’estes alqueries, de la mateixa manera que ho degueren ser altres ja desaparegudes en l’actualitat com Benifaraig —situada molt a prop a Tales—, Cavallera —ubicada entre Tales i Suera—, o Sonella. 

Ara bé, a pesar de la voluntat de Jaume I d’establir 300 famílies nouvingudes —encapçalades per Ramon de Bocona i Guillem de Rocafort—, a les viles d’Onda i de Tales, així com a totes les alqueries dels seus termes, el cert és que la Carta Pobla de 1248 només va ser plenament efectiva a Onda (5). La repoblació de Tales va fracassar, i també la d’Artesa, de manera que sols va ser repoblada la vila d’Onda.

Prova d’açò és que, només 8 anys després d’atorgar la Carta Pobla que ara fa el seu 775 aniversari, en 1256, el mateix Jaume I va tornar a fer donació de Tales a un tal Pere de Castellnou. En esta ocasió, ja no considera Tales una vila, sinó que la tracta d’alqueria, que és el mateix tractament que se li dispensava a Artesa en aquella època (6).

Este Pere de Castellnou atorgà una nova Carta Pobla en exclusiva a l’alqueria de Tales el 28 de maig de 1260, amb l’objectiu de repoblar 30 cases, en aquell moment buides, amb famílies islàmiques (7).

Entre esta última donació de Tales en 1256 i l’atorgament de la seua Carta Pobla de 1260, Jaume I donà permís el 30 de juny de 1258 a un tal Bernat de Juneda, que vivia a Onda, per a repoblar també amb moros les seues propietats a Tales, Cavallera i Artesa (8).

Així, just 20 anys després de la primera menció escrita al nostre poble, el nom d’Artesa reapareix, i el document que l’anomena permet confirmar el fracàs de l’intent de repoblar-lo en aplicació de la Carta Pobla d’Onda i de Tales de 1248.

Concretament, s’hi diu que Bernat de Juneda podrà «popullare sarracenos et sarracenas, quotcunque et quoscunque volueritis, in hereditatibus quas habetis in alqueriis de Artesa, de Tales, et de Cavallera, que sunt in termino Onde» (9), és a dir, que podrà «poblar amb moros i mores, tants i tantes com vulga, les heretats que té en les alqueries d’Artesa, de Tales i de Cavallera, que estan en el terme d’Onda».

Per tant, la relació entre Artesa i la Carta Pobla atorgada a les viles d’Onda i de Tales en 1248 va ser fugaç i no va perdurar en el temps.

Desafortunadament, no es conserva o no s’ha trobat encara cap Carta Pobla atorgada a Artesa en aquells anys. El primer document paregut relacionat amb Artesa és prou posterior, de l’any 1302.

En ell, fra Raimon de Ribelles, castellà d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, va fer una sèrie de concessions als veïns del poble. Entre d’altres coses, els va permetre continuar professant l’islam i regint-se per la llei islàmica. Este text és també interessant perquè diu els noms dels caps de les famílies que vivien en 1302 a Artesa. Eren Çahat Raibini (alamí de l’aljama), Abdal·là Abinaheix, Çahat Abinemar, Jucef Abifalaf, Çahat Fath, Çahat Almalulli i Axmet Abifalaça (10).

En fi, l’única Carta Pobla atorgada exclusivament a Artesa que coneixem hui dia és la del 25 de juliol de 1616, que va servir per a repoblar la localitat després de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609. Llàstima que el seu 400 aniversari —que va ser l’any 2016—, passara sense pena ni glòria.

Les 25 famílies repobladores que signaren eixa Carta Pobla de 1616 —que va estar vigent fins a la caiguda de l’Antic Règim en 1833—, són les antecessores dels actuals veïns d’Artesa. Les encapçalaven: Maties Roca, Antoni Guinot, Miquel Salvador, Miquel Aguilella de Pere, Miquel Garcia, Blai Sanchis, Jaume Roca, Francesc Planells, Francesc Mesquita, Joan Mesquita, Pere Salamanca, Jeroni Orabona, Mateu Navarro, Sebastià Soler, Josep Viseira, Domingo Jorba, Gaspar Prades, Pere Torres, Joan Torres, Gabriel Climent, Jaume Corretger, Francesc Bernat, Joan Martí (escopeter), Joan Giner i Miquel Sabater (11).

Referències

(1) Garcia Sanz, A. i Garcia Edo, V. (1984). La carta puebla de Onda de 1248. Miralcamp: Butlletí d’Estudis Onders, (1), 7-56.

(2) ACA. Cancelleria Reial. Registre 5, f. 25v.

(3) ACA. Cancelleria Reial. Registre 6, f. 30v.

(4) Garcia Sanz, A. i Garcia Edo, V., op. cit.

(5) Garcia Sanz, A. i Garcia Edo, V., op. cit.

(6) AHN. Órdenes Militares. Orden de Montesa. Manuscrit 542-C, f. 49r.

(7) AHN. Órdenes Militares. Orden de Montesa. Manuscrit 542-C, f. 48r-49r.

(8) ACA. Cancelleria Reial. Registre 10, f. 79r.

(9) Ídem.

(10) AHN. Órdenes Militares. Orden de Montesa. Manuscrit 542-C, f. 144v-145r.

(11) Guinot, E. i Ardit, M. (2017). Cartes de Poblament Valencianes Modernes (segles XVI-XVIII). Volum 3. València: Universitat de València.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El neohagiotopònim de l'Ull de Déu i algunes creus o peirons desapareguts d'Onda

El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després

Coexistència lingüística i una carta en aragonès del justícia de Vilafermosa al d'Onda en 1494