L' Alcavó

Artesa i la Carta Pobla d'Onda i de Tales de 1248 Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 28 d'abril de 2023. Hui, 28 d’abril de 2023, es commemora el 775è aniversari de l’atorgament per  part del rei Jaume I de la Carta Pobla a les viles d’Onda i de Tales, en 1248. El  seu objectiu va ser establir un nou contingent de població en estos dos nuclis,  ja que la revolta islàmica de l’any anterior va haver de reduir significativament la  quantitat de veïns amb què hi comptaven (1). El text d’aquesta Carta Pobla no fa cap referència explícita a Artesa, a pesar  que està fora de tot dubte que el nostre poble existia en aquella època, ja que  el Llibre del Repartiment del Regne de València l’havia mencionat deu anys  abans, en 1238.  Com és ben conegut, dos anotacions datades del 17 de juny de 1238 indiquen  que el rei Jaume I donà l’ « alqueriam de Artea quem est in termino de Unda »  (2) o l’ « alqueriam...

  Josep i Maria, un matrimoni espadànic del segle XVIII Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 5 de novembre de 2023. Ocorre poques vegades de trobar en pocs dies de diferència, en arxius distints i sense pretendre-ho l’escriptura de dot i arres matrimonials i el testament d’una mateixa parella, menys encara quan els dos documents van ser fets amb més de 50 anys de diferència. Els protagonistes d’aquesta història són Josep Sorribes —natural d’Eslida i fill d’Alexandre Sorribes i d’Antònia Martí—, i Maria Bàguena —natural de l’Alcúdia de Veo i filla de Domingo Bàguena i de Paula Barres—, i els documents acreditatius de l’atorgament del dot i arres matrimonials i del testament els he localitzat aquests últims dies a l’Arxiu del Col•legi del Patriarca de València (ACPV) i a l’Arxiu Històric Provincial de Castelló (AHPC), respectivament. Eslida, lloc de naixement de Josep Sorribes. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. L'Alcúdia de Veo, lloc de naixe...

Joanot Andrés, un presumpte assassí a Onda fa 530 anys Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 3 de febrer de 2023. La setmana passada, l’Ajuntament d’Onda inaugurà l’antiga presó de la vila com a espai visitable. El conjunt, en actiu fins a ben entrada la segona meitat del segle XX, està format per dos edificis: un que dóna extramurs al carrer Sant Miquel —alçat al segle XVI—, i un altre que mira a la Font de Dins, intramurs —bastit al segle XVIII—. Façana de la presó d'Onda que mira al carrer Sant Miquel, extramurs del nucli històric, en la dècada de 1970. Font: Arxiu de la Caixa Rural d'Onda. Cel·la de la presó d'Onda. Font: Ajuntament d'Onda. Amb tota probabilitat, un dels personatges que hauria hagut d’acabar tancat en alguna de les cel•les d’eixa presó i no ho va fer és Joanot Andrés, que presumptament va cometre un assassinat a la vila d’Onda en 1494. La víctima del seu crim fou Antoni Mascarós, serf moro que treballava per ...

Pere Lluís Gavaldà, un mossèn onder a Madrid fa quatre segles Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 27 de novembre de 2022. Aquest cap de setmana he visitat la ciutat de Madrid i he aprofitat el viatge per a passar pel carrer San Bartolomé, on va viure el capellà onder mossèn Pere Lluís Gavaldà a principis del segle XVII.  Hui dia, aquest carrer forma part del barri de Chueca i queda a tocar de la plaça de Pedro Zerolo, així com ben a prop de la Gran Vía i de Callao, i a uns 10 minuts de la Puerta del Sol i de Cibeles. A falta d’una investigació més exhaustiva sobre la vida de mossèn Pere Lluís Gavaldà, totes les dades que he localitzat sobre ell ixen de les escriptures de poders i de ratificació atorgades en presència del notari vila-realenc Vicent Granell per la seua germana, Elisabet Gavaldà, viuda del sastre Joan Mesquita, que residia a Onda. Així, mossèn Pere Lluís Gavaldà va morir a Madrid en 1619 sense arribar a fer testament. Llavors...

Una infraestructura mil·lenària: el pont Derrocat d'Onda Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 18 de setembre de 2022. Ahir vaig tindre l’oportunitat de visitar per primera vegada el pont Derrocat o pont Vell, topònim desaparegut per a referir-se a un pont també desaparegut que travessava el riu de Millars pel terme d’Onda —entre les actuals partides de Sant Gil i del Colmenar—.  Les ordenacions del Bovalar d’Onda —sense datar, però conservats en una còpia de principis del segle XV publicada per Vicent Garcia Edo en 1990—, són el primer document que menciona les ruïnes d’aquest pont en indicar que un dels límits d’aquesta zona del terme —per la banda que hui dia és el Colmenar—, era el “barranch del abellar del pont dirrocat”.  La seua desaparició podria estar relacionada amb la construcció, cap a l’any 1400, d’un altre pont a càrrec de Domingo Montpaó, pedrapiquer de Portell (Puig, 1947). En els segles XVI i XVII, al pont Derrocat se’l...

La mentida dels gojos de sant Roc d'Artesa Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 16 d'agost de 2022. Hui és la celebració litúrgica de sant Roc, patró d’Artesa. Tot i que al poble la festa popular es fa al novembre i que fa uns anys que la seua imatge és treta en processó al juliol –per les festes de santa Anna–, aquesta vesprada s’ha dit missa en el seu honor. A Artesa, com ocorre pràcticament a tot arreu del nostre país, quan acaben les misses dedicades a un patró, es canten els seus gojos. Aquestes composicions lloen els favors que el sant de torn ha fet al poble, justificant-ne la devoció, i sovint parlen de com començà aquesta. Talla menuda de sant Roc d'Artesa. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. Però, els gojos de sant Roc d’Artesa expliquen una xicoteta mentida o, almenys, donen per certa una dada que no és del tot exacta. El quid de la qüestió apareix en la tercera estrofa del text, que segurament fou escrit al llarg del segle...

  L'Alfàndega: apunts sobre un llogaret islàmic de la serra d'Espadà Ismael Xiva i Molina. Aquest article fou publicat originàriament al blog 'Camins en la natura' l'1 d'octubre de 2019. Allà on la serra d'Espadà deixa de mirar cap a la Mediterrània i gira els seus ulls envers les terres del Palància, que tenen la ciutat de Sogorb com la seua capital. Allà on les aigües dels barrancs ja no alimenten el riu Anna, sinó que van a fer cap al de Morvedre. Allà on la llengua valenciana es dilueix i només resten d'ella barbarismes que fan singular la parla castellana de la contrada. Allà on un hispanoromà va deixar per escrit que un camí li pertanyia. Allà, centenars d'anys enrere, va haver el poble de l'Alfàndega. Hui dia, arribar-hi és molt senzill. Només cal que ens aturem al quilòmetre 9 de la carretera CV-215, que uneix les localitats de l'Alcúdia de Veo i de l'Algímia. Si caminem uns metres cap a ponent, a la dreta, veurem un imponent casa...