Joanot Andrés, un presumpte assassí a Onda fa 530 anys
Joanot Andrés, un presumpte assassí a Onda fa 530 anys
Ismael Xiva i Molina.
Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 3 de febrer de 2023.
La setmana passada, l’Ajuntament d’Onda inaugurà l’antiga presó de la vila com a espai visitable. El conjunt, en actiu fins a ben entrada la segona meitat del segle XX, està format per dos edificis: un que dóna extramurs al carrer Sant Miquel —alçat al segle XVI—, i un altre que mira a la Font de Dins, intramurs —bastit al segle XVIII—.
Amb tota probabilitat, un dels personatges que hauria hagut d’acabar tancat en alguna de les cel•les d’eixa presó i no ho va fer és Joanot Andrés, que presumptament va cometre un assassinat a la vila d’Onda en 1494. La víctima del seu crim fou Antoni Mascarós, serf moro que treballava per al teixidor onder Jaume Romero i que agonitzà durant dies abans de morir. Senzillament, Andrés no fou empresonat en la torre de la presó perquè l’edifici actual encara no havia estat construït en l’època en què visqué.
El relat dels fets luctuosos que ocorregueren a finals d’abril d’aquell 1494 a Onda ha arribat al nostre temps a través de dues narracions, datades dels dies 20 i del 29 de dit mes i any (ARV. BG, llibre 1.320, 119v, 123r).
La primera es correspon amb la declaració feta per l’amo de la víctima en presència del notari Ambròs Llobregat i de Jaume Penyafel, respectivament justícies de la vila en nom del rei i de l’orde de Montesa, just després de l’agressió d’Andrés a Mascarós. La segona és el testimoni redactat pel notari onder Jaume Llobregat a instància d’Ambròs Llobregat, hores després de la mort de Mascarós. A la llum d’aquests textos, la cosa va anar més o menys així.
Jaume Romero comparegué el 20 d’abril de 1494 davant d’Ambròs Llobregat i de Jaume Penyafel, acompanyat de Joan Peris i de Joan Llançola, que feren de testimonis, per a fer-los saber que el seu teixidor moro Antoni Mascarós havia estat <<nafrat malament d un colp d spasa en la cama>> i que <<se deya publicament e era fama certa d haver ho fet Johanot Andres>>.
La denúncia —com es podria denominar a aquesta declaració de Romero—, no especifica ni on tingué lloc la brega entre Andrés i Mascarós, ni el mòbil d’aquesta. A pesar d’açò, donat que Joanot Andrés, que era fadrí —és a dir, un home adult en edat de casar-se, però que no ho havia fet—, era fill del també teixidor Pere Andrés, es pot arribar a pensar que l’assassinat va poder ser motivat per algun afer o desacord entre membres del mateix gremi professional.
En qualsevol cas, l’agressió no va matar Mascarós, però el deixà greument ferit. Després de més d’una setmana de patiment i agonia en casa del seu amo, la víctima d’Andrés sucumbí a la gravetat de la nafra i va perdre la vida. El decés tingué lloc poc abans de la mitjanit del 28 al 29 d’abril. Així ho certificà mossèn Joan Aguilella, vicari de l’església de l’Assumpció, que fou requerit per a anar a la llar de Romero passades les onze de la nit del dia 28 i ja <<no pogue haver paraula nenguna del dit n Anthoni Mascaros ans a poch instant rete la nym a deu>>.
La causa de la mort fou la infecció que patí la ferida de la cama esquerra de Mascarós, que degué acabar per convertir-se en una septicèmia. Açò pareix deduir-se de les paraules d’Ambròs Llobregat, que accedí a la casa de Jaume Romero cap a l’una de la matinada del dia 29 —un parell d’hores després de l’òbit de la víctima del crim—, i descrigué que, en la ferida mortal, <<se era mes foch>>, o siga, s’hi veia una erupció rogenca de la pell, símptoma d’una infecció sanguínia, que en aquell temps es coneixia precisament com a foc.
Llobregat havia anat de pressa a la casa de Romero per ser ja vox populi la mort de Mascarós: <<era mort dient se publicament per causa de la dita naffra>>, i a fi d’<<haver noticia certa del dit fet>>, és a dir, per a examinar personalment el cadàver de la víctima.
Així és com, en el menjador de Romero, observà el cos ert del difunt <<gitat de spatles>> i certificà, com a causa de la mort que, en la seua cama esquerra, <<tenia la dita nafra molt grossa e inflada de la qual exia gran infeccio e pudor>>. <<Se deya publicament haver ho fet Johanot Andres>>, afegí.
Culpable o innocent, aquests dos relats assenyalen com a responsable del crim a Joanot Andrés. Qui sap quina fou la seua sort després d’açò. L’únic cert és que l’actual presó d’Onda no la va trepitjar, ja que en 1494 encara faltaven algunes dècades per a que fóra construïda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada