Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617

Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617

Ismael Xiva i Molina.

Aquest article fou publicat originàriament a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia el 28 de juny de 2024.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)

Imatge
  Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)   Ismael Xiva i Molina. Aquesta publicació té com a objectiu posar llum sobre la data de fundació de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda, la qual, ara per ara, es desconeix, coincidint amb el tres-cents aniversari de la seua ampliació, executada en 1724. A tal fi, es revisen diversos documents arxivístics dels segles XIV-XVII, així com fonts bibliogràfiques, i s'aconsegueix establir un període de 74 anys en què necessàriament hagué de ser erigit l'esmentat ermitori (1345-1419) i un altre de 40 anys en què és més probable situar aquesta erecció (1375-1415). Vista de l'exterior de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda en una fotografia feta el primer de maig de 2012. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. La vila d'Onda celebra aquest 2024 el tercer centenari de l'ampliació de l'ermitori del Santíssim Salvador. Aquesta remodelació del temple que ...
Més informació

Algunes notes sobre les festes religioses en Onda en el segle XVII a través dels testaments de mossèn Miquel Joan Sanxis (25 d'agost de 1667) i Esperança Llobregat (3 de gener de 1669)

Imatge
Algunes notes sobre les festes religioses en Onda en el segle XVII  a través dels testaments de mossèn Miquel Joan Sanxis (25 d'agost de 1667) i Esperança Llobregat (3 de gener de 1669) Ismael Xiva i Molina. 1. Introducció Totes les comunitats humanes, amb independència del nombre d'individus que les formen, de la seua ubicació geogràfica o, fins i tot, de l'època en què han viscut, creen, desenvolupen i conserven tradicions diverses que, al cap i a la fi, formen part i són elements constituents de la seua idiosincràsia i manera particular de relacionar-se i vore el món que les envolta. Estes tradicions conformen sistemes particulars de creences i costums populars que passen d'una generació a una altra i que assolixen una significació especial per als membres d'eixa comunitat, donat que els connecten amb un temps pretèrit i amb els seus avantpassats, amb els quals mantenen lligams afectius i emocionals.  Sovint, es manifesten unides de manera indissoluble a la relig...
Més informació