Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617

Substitució i pervivència de la toponímia prejaumina en el paisatge valencià després de l’expulsió dels moriscos: el cas del terme d’Onda a través d’establiments de colons en 1617

Ismael Xiva i Molina.

Aquest article fou publicat originàriament a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia el 28 de juny de 2024.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El neohagiotopònim de l'Ull de Déu i algunes creus o peirons desapareguts d'Onda

Imatge
El neohagiotopònim de l'Ull de Déu i algunes creus o peirons desapareguts d'Onda Ismael Xiva i Molina. L’Ull de Déu — també conegut en la seua forma castellana, que fou la primera en què es difongué, com “El Ojo de Dios”—, és un hagiotopònim —o siga, un nom de lloc motivat per una advocació religiosa—, alhora que un neotopònim —és a dir, un nom de lloc inventat fa relativament poc—, que s’utilitza des de fa vora 20 anys per a designar unes ruïnes situades al nord-est del tossal de Beniparrell, per dalt del Racó de Lleó. L'Ull de Déu. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. La motivació d’esta denominació no és una altra que la forma de les referides ruïnes —una base triangular feta de pedres—, que recorda a una de les representacions més populars i tradicionals del Déu dels cristians. La proximitat de l’emplaçament a l’ermitori del Salvador també va contribuir al naixement de l’hagiotopònim, així com a l’aparició de diferents teories sobre el seu origen. L'Ull de Déu des d
Més informació

El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després

Imatge
  El mas de Gaiatos, a la llum del dia seixanta anys després   Ismael Xiva i Molina. Ja falten pocs anys per tal que faça un segle de la presa d'una decisió que canvià per sempre el futur immediat i el destí en l'esdevenidor d'un bon tros del terme d'Onda dellà el riu de Millars, així com de la banda sud-est del terme de Ribesalbes. El 8 de novembre de 1928, el Ministeri d'Obres Públiques espanyol donà llum verda a la confecció d'un estudi a fi d'examinar la viabilitat de regular el cabal de l'esmentat curs d'aigua per a aprofitar-lo d'una millor manera per al reg de l'horta de la Plana de Borriana. «La imperiosa necesidad de regularizar las aportaciones del río Mijares, con objeto de conseguir el máximo aprovechamiento de sus aguas para el riego de la feraz huerta de La Plana, ampliando todo lo posible la superficie de la misma, llevó al Ministerio de Obras Públicas a autorizar en 8 de noviembre de 1928 el estudio de la regulación de dicho r
Més informació

Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)

Imatge
  Indicis sobre l'antiguitat de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda (segles XIV-XV)   Ismael Xiva i Molina. Aquesta publicació té com a objectiu posar llum sobre la data de fundació de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda, la qual, ara per ara, es desconeix, coincidint amb el tres-cents aniversari de la seua ampliació, executada en 1724. A tal fi, es revisen diversos documents arxivístics dels segles XIV-XVII, així com fonts bibliogràfiques, i s'aconsegueix establir un període de 74 anys en què necessàriament hagué de ser erigit l'esmentat ermitori (1345-1419) i un altre de 40 anys en què és més probable situar aquesta erecció (1375-1415). Vista de l'exterior de l'ermitori del Santíssim Salvador d'Onda en una fotografia feta el primer de maig de 2012. Fotografia: Ismael Xiva i Molina. La vila d'Onda celebra aquest 2024 el tercer centenari de l'ampliació de l'ermitori del Santíssim Salvador. Aquesta remodelació del temple que
Més informació