Presentació del llibre "Cròniques de la revolta d'Espadà" (1526)

Presentació del llibre "Cròniques de la revolta d'Espadà (1526)" 

Una setantena de persones van assistir el dissabte 11 de juliol de 2026 a la primera presentació del llibre Cròniques de la revolta d'Espadà (1526), escrit a quatre mans per Ismael Xiva i Òscar Pérez, i publicat pels Ajuntaments de Tales i Eslida i la Diputació de Castelló. L’acte tingué lloc a les antigues escoles de Tales.

Es tracta d'un treball que repassa les causes, els fets i les conseqüències de la revolta islàmica que es produí a la Serra d'Espadà ara fa 500 anys, entre març i setembre de 1526, i apropa al lector transcripcions d'11 textos d'aquella època que expliquen com van viure el conflicte els propis protagonistes. El detonant de tot plegat va ser la negativa dels mudèjars que vivien als pobles de la Serra a convertir-se al cristianisme, en contra de l'ordre que havia dictat l'emperador Carles.

Com a novetats, Cròniques de la revolta d'Espadà (1526) proposa dos noves ubicacions per als combats que es produïren entre Artesa i Tales del 13 al 21 de juliol i per a la muntanya guanyada pels cristians el 18 de setembre, durant l'ofensiva final. També fa palés el dinamisme que assolí en les setmanes i mesos posteriors a la fi de la revolta el mercat de persones de totes les edats capturades a l'Espadà i venudes a València.

El llibre es pot adquirir gratuïtament a les presentacions que es faran en els pròxims mesos i també està disponible per al préstec en la Biblioteca Municipal d'Onda i en altres biblioteques de la xarxa pública valenciana.

Vídeo: OndaTeVe.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble

Imatge
El dia en què Artesa va votar deixar de ser poble Ismael Xiva i Molina. De la mateixa manera que l'aigua de la Mediterrània és líquida, que el groc naix de mesclar el roig i el verd, que el dia seguix a la nit i la nit al dia, i que l'univers tingué un principi i tindrà un final, els pobles —és a dir, la gent que conforma els municipis, les regions, les nacions —,  són això mateix, pobles.  Esta és una realitat tan forta i tossuda que ni els mateixos membres del poble, per molt que vulguen, poden fer-la desaparèixer a conveniència. Poden renegar d'ells mateixos, poden autoodiar-se o, fins i tot, poden votar la seua pròpia dissolució. Però, es tracta d'esforços vans, perquè  el bagatge històric que atresoren, la seua llengua, les seues tradicions, la seua cosmovisió o la seua idiosincràsia no s'esfumen amb tanta facilitat i, a pesar seu, perduren d'una manera o d'una altra i durant un temps més o menys llarg en el seu DNA: opinions subtils, fonemes particular...
Més informació

Noms antics d'Onda (II): la Mesquita

Imatge
Noms antics d'Onda (II):  la Mesquita Ismael Xiva i Molina. Arreu del País Valencià, sovintegen noms de lloc com la Mesquita o les Mesquites. De fet, el Corpus Toponímic Valencià (CTV) n'inclou més de 20 en l'àmbit territorial de predomini lingüístic valencià i una desena en el de predomini lingüístic castellanoparlant. També n'arreplegà uns quants Joan Coromines en l' Onomasticon Cataloniae i tots els reconduí a l'àrab mäsĝid , "casa d'oració, mesquita".  Algunes d'estes mesquites toponímiques les trobem en àrees on la presència islàmica s'estengué més enllà de la conquesta de Jaume I, com ara Aín —partida de la Mesquita —, o Xóvar i Eslida  —muntanya de la Mesquita , altrament coneguda com el Puntal de l'Aljub —. Però, a mb independència que evoquen o no l'existència passada d'oratoris islàmics en els indrets als que donen nom, totes les publicacions fetes fins ara ignoren la que va existir en el terme d'Onda. En efecte,...
Més informació

Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)

Imatge
  Posem-nos d'acord: Artesa i l'organització de les seues festes en l'inici de l'Estat liberal (1844-1845)  Ismael Xiva i Molina. El triomf de l'Estat liberal en Espanya després de la mort del rei Ferran el Desitjat, el fracàs de l'Estatut Reial de 1834 i la derrota carlina en la Guerra de 1833-1840 sacsejà els fonaments de tot allò que s'havia tingut per cert i immutable fins aleshores. Sense ànim d'exhaustivitat, només cal pensar en la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, en la desamortització de Mendizábal o en el naixement efectiu i definitiu de les províncies com a nova forma d'organització territorial. Estos canvis que s'experimentaren en els grans teatres de la política i del poder de l'Estat espanyol, tard o d'hora, s'havien de propagar arreu del territori i, finalment, hi arribaren i es manifestaren de maneres molt distintes, fins i tot insospitades, com la que ens ocupa ací: la manera d'organitzar i sufragar les f...
Més informació