Josep i Maria, un matrimoni espadànic del segle XVIII
Josep i Maria, un matrimoni espadànic del segle XVIII
Ismael Xiva i Molina.
Aquest article fou publicat originàriament a Facebook el 5 de novembre de 2023.
Ocorre poques vegades de trobar en pocs dies de diferència, en arxius distints i sense pretendre-ho l’escriptura de dot i arres matrimonials i el testament d’una mateixa parella, menys encara quan els dos documents van ser fets amb més de 50 anys de diferència.
Els protagonistes d’aquesta història són Josep Sorribes —natural d’Eslida i fill d’Alexandre Sorribes i d’Antònia Martí—, i Maria Bàguena —natural de l’Alcúdia de Veo i filla de Domingo Bàguena i de Paula Barres—, i els documents acreditatius de l’atorgament del dot i arres matrimonials i del testament els he localitzat aquests últims dies a l’Arxiu del Col•legi del Patriarca de València (ACPV) i a l’Arxiu Històric Provincial de Castelló (AHPC), respectivament.
Tant Josep com Maria degueren nàixer a finals del segle XVII. Per exemple, segons el llibre de matrimonis de l’església parroquial de l’Alcúdia (1624-1851), els pares de Maria s’havien casat en 1695, per la qual cosa ella hagué de nàixer poc després d’eixa data.
El 25 de novembre de 1715, els progenitors d’un i de l’altra es reuniren a l’Alcúdia de Veo i tractaren i acordaren els termes del matrimoni. La cosa va anar així. Alexandre i Antònia donaren 320 lliures de moneda valenciana al seu fill, a compte de la legítima. Del total, 100 lliures li les entregaren en efectiu allà mateix. La resta van prometre lliurar-li-les en 4 terminis de 55 lliures cadascun els agosts de 1716, 1717, 1718 i 1719.
Per la seua banda, Domingo i Paula ‘dotaren’ la seua filla, també a compte de la futura legítima de l’herència, amb 300 lliures de moneda valenciana, de les quals 80 lliures, 14 sous i 6 diners foren en aixovar. La resta del dot fou en valor de 7 heretats situades al terme de l’Alcúdia, dins de les partides de la Huerta d’Abajo, el Tossalet, el Molinet, l’Ombria, el Serradet, el Collado de Par en Par i la Serra.
Finalment, Josep, després de rebre el dot de Maria, donà a la seua <<encartada y despues legitima muger mia>> en concepte d’arres <<propter nupcias por donacion irrevocable que el drecho llama intervivos>> 20 lliures de moneda valenciana.
Aquesta unió matrimonial segellada a les acaballes de l’any 1715 es va mantindre durant més de mig segle, i el 9 d’agost de 1768 els dos, Josep i Maria, atorgaren a l’Alcúdia testament mancomunat —que ara seria inviable jurídicament entre valencians al prohibir-lo el Codi Civil—.
D’aquest segon document, es poden extraure algunes dades sobre com fou la seua vida. Per exemple, dóna a entendre que, després de casats, es van establir a l’Alcúdia de Veo, lloc d’origen de Maria.
Allà degueren nàixer els seus 4 fills —Josep, Teresa, Rosalia i Paula—, que ja havien sigut emmaridats en 1768. Paula fou qui es quedà la casa familiar de l’Alcúdia i un bancal a canvi de pagar uns aniversaris a la parròquia local. Però, tots foren nomenats hereus a parts iguals.
El testament de Josep i Maria també reconeix expressament un deute amb un tal Pere Extrem, botiguer francès que havia viscut a Castelló i a Vila-real i que havia faltat. La parella li devia 8 lliures des de feia més de 20 anys i instà els seus marmessors a pagar-les si algú les reclamava en nom del difunt.
Amb tot, més enllà de la major o menor transcendència històrica d’aquest parell d’escriptures atorgades en un racó de la Serra d’Espadà, el cert és que la seua troballa fortuïta ha servit per a recordar a una parella de gent anònima i comuna, com la major part de nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada